Centenàries de ferro que van superar el coronavirus: «Sense la vacuna sap Déu què m’hauria passat»

Des que el virus va irrompre en la nostra vida, s’han contagiat 85 persones centenàries a la província d’Ourense, 69 dones. D’aquests habitants més longeus, testimonis del nostre passat, 22 van morir a causa de la covid. Cinquanta van doblegar la malaltia –incloses dues dones de 106 i 107 anys– i 13 estan passant la infecció en l’actualitat.

La Hilda (101 anys), la Leonor (103) i la Filomena (102), exponents d’una generació que conformen a Ourense 374 persones centenàries –el 76,5%, dones–, van superar el coronavirus. Són la cara, la veu i la memòria de la fortalesa, de la vitalitat resistent, de la salut de ferro. Són l’exemple viu de la notable eficàcia d’un dels èxits més grans de la ciència en dècades: la vacuna contra la covid. Aquest és el relat de com ho van viure.

«Quan em vaig contagiar ho vaig passar molt malament, em feia mai tot el cos, no tenia ganes de menjar. Era una sensació que mai havia tingut. Era un malestar general», recorda Hilda Isabel Serantes, que es va infectar el juliol del 2021.

«No vaig tenir aquesta febre que diuen que té tothom, però no m’aguantava dreta ni podia caminar. Tenia un malestar general enorme. Sap Déu el que em passaria si no estigués vacunada, m’intubarien... Sap Déu», recorda aquesta dona de 101 anys, viuda, mare de dues filles, àvia de cinc nets i ja besàvia.

La longevitat és un secret personalíssim, molt difícil d’extrapolar. «Jo soc de portar una vida saludable, m’encanta menjar fruita i verdura. Mai he begut ni fumat. El meu únic vici és la xocolata i una copa de vi per dinar».

Hilda Isabel Serantes té 101 anys i va passar la covid el juliol del 2021. BRAIS LORENZOHilda, filla d’emigrants, va néixer a Camagüey (Cuba) el 19 de novembre de 1920. Vaig venir a Galícia amb 3 anys, després ens en vam anar a l’Havana, quan en tenia 6, i vam tornar definitivament als 9. Vaig viure a Ortigueira fins als 18 anys. Després a la Corunya fins a 1955, quan em vaig casar. Vaig estar amb el meu marit des d’aleshores fins que va morir el 1989», recorda la centenària, amb una lucidesa envejable.

«Tota la vida vaig estar estudiant, treballant i vivint amb els meus pares, a qui estimava moltíssim, i a la meva germaneta i el meu germanet. Vaig ser molt feliç amb ells. També vaig ser molt feliç amb el meu maridet. Vaig tenir dues filles, a qui adoro. Sense elles no sé quin objectiu tindria la meva vida: cap. Ara tinc cinc nets i un besnet i la meva vida transcorre lentament» .

El sogre de la Hilda era Secundino Couto (1873-1960), membre del Partit Republicà Radical Socialista i posteriorment d’Unió Republicana. Va governar Canedo entre 1931 i 1936, fins que el cop franquista es va carregar les llibertats i, en definitiva, s’ho va carregar tot. Va ser l’últim alcalde legítim, electe, de l’actual barri d’A Ponte, el més poblat de la ciutat.

Va sobreviure a la repressió franquista, tot i que la va patir amb presó a Ourense i Celanova, amb treballs forçats a Oseira i un judici per maçoneria, sent ja ancià, a més de patir la confiscació de béns. «M’agrada molt Pedro Sánchez, soc socialista fins a la medul·la i no penso canviar», reivindica la jove.

La més gran de les tres protagonistes és Leonor Devesa, nascuda a Verea fa 103 anys, separada i amb una filla. Aquesta dona es va dedicar a les tasques del camp fins que la seva filla es va fer gran i, arribat aquest punt, va prendre la decisió de traslladar-se a la ciutat d’Ourense, on va viure sola i va treballar com a empleada domèstica. El gener del 2021, la centenària Leonor es va contagiar de covid. Després de vint dies en aïllament a casa va rebre l’alta amb l’alegria d’haver superat el virus sense cap símptoma.

Leonor Devesa, de 103 anys, va tenir la covid el gener del 2021 i va ser asimptomàtica. BRAIS LORENZO«Sempre ha tingut un caràcter fort, una gran fortalesa per tirar endavant davant qualsevol adversitat. Per mi és un model a seguir com a persona que defensa la determinació, la independència i la mentalitat oberta, per tal de millorar i d’adaptar-se als nous escenaris que li ha presentat la vida», destaca la seva neta Beatriz. Així recorda el moment en què la seva àvia va contraure el temut coronavirus: «Després de passar 20 dies confinada, va rebre l’alta i vam poder explicar que va superar el virus sense cap simptomatologia».

El poder de la vacuna: diversos centenaris han sigut asimptomàtics

Filomena Nóvoa, natural de Vilamarín, no va poder anar a l’escola. Va aprendre a escriure el seu nom fent servir un pal a terra. Aquesta dona de 102 anys, nascuda el novembre de 1919, viuda i mare d’una filla, va viure a Veneçuela durant quatre dècades, és a dir, gairebé mitja vida. La Filomena es va contagiar de coronavirus el maig de 2021. Amb les dues dosis de la vacuna en el seu organisme, la centenària no va tenir cap símptoma de la malaltia.

La seva història la recorda la seva neta política Jeni. «Va aprendre a escriure el seu nom amb un pal a terra, a sumar i restar. Va començar a treballar de joveneta, amb 12 anys, com a criada a les cases. Tenia la necessitat de treballar perquè eren molt pobres i havia d’ajudar la seva mare».

La fórmula de la longevitat es deu, potser, a la manera de viure d’aquesta generació única. «Mengen bé, no tenen vicis, no fumen, no beuen... Tampoc ha pres mai medicaments. El seu gran secret crec que ha sigut el tipus de vida que ha portat. Mai s’ha enverinat el cos amb cap medicament ni cap tractament crònic», ressalta la neta.

Filomena Nóvoa, de 102 anys, també va ser asimptomàtica. BRAIS LORENZO«Ella deia: ‘Vaig venir a Espanya amb el meu marit malalt, sense saber llegir ni escriure, i vaig aprendre a defensar-me’. Ara, de gran, es mirava al mirall i deia que no es reconeixia, que no era ella. ‘Jo sempre he tingut molt bona memòria’, em deia, i quan la va començar a perdre plorava d’impotència. Repetia: ‘No soc jo, no soc jo», recorda el seu familiar.

L’àvia Filomena es va contagiar de coronavirus malgrat que «sempre portava la amb mascareta. El meu sogre va venir de Veneçuela amb PCR negativa. Ens vam confiar i vam fer reunions, sopars, dinars, barbacoes... El meu sogre va donar positiu el 6 o 7 de maig i ens vam contagiar tots, menys la meva sogra. Quan ens van dir que la Filomena era positiva, ens vam posar les mans al cap. Tots estàvem malament, però ella ho va passar normal. Tenia les dues dosis de la vacuna i va tirar endavant. Nosaltres estàvem pitjor que ella, tot i que teníem por per l’alta càrrega viral de la casa».

Més risc a més edat

Més risc a més edatOurense és un dels territoris més envellits d’Europa i la soledat és l’única companyia per al 13% de la població: 38.600 persones viuen soles, 20.000 amb més de 65 anys, majoritàriament dones.

La província és bressol de gent centenària. La xifra d’habitants de més de 100 anys ha passat de 172 persones el 2010 a les 374 del 2021, segons l’Institut Gallec d’Estatística.

Un any de pandèmia va suposar, entre el 2020 i el 2021, que el tram d’edat més afectat per la covid a Ourense es desplacés dels més grans de 70 anys el 2020 –el 26,5% dels pacients– als menors de 29 el 2021 (35,9%). El canvi en la franja dels de més de 80 anys va ser encara més dràstic: un 16,1% dels casos el 2020 i un 6,1% el 2021.

Notícies relacionades

La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

La vacunació i el seguiment van propiciar, segons el Sergas, una progressiva reducció dels casos de coronavirus en persones d’edat avançada, en què la malaltia implica un risc més gran, ja que pot descompensar malalties cròniques i patologies prèvies. A més, amb l’envelliment el sistema immune es debilita. Però hi ha casos de resistència.

*Amb agraïment a les protagonistes, les seves famílies i Cláudia Morán, per la seva contribució en les entrevistes.