El Tajo s’ofega i deixa a la vista un cementiri de cotxes i vaques mortes: «És un aiguamoll, mai l’havia vist així»

El José Carlos tornava dimarts amb el seu pare des de Madrid cap a casa, a la urbanització El Soto, a Illana (Guadalajara), quan al creuar el riu es van quedar «astorats». «Mai de la vida l’havíem vist així, era amb poru feines un metre d’aigua, no ens explicàvem com podia haver baixat així el cabal», deia ahir encara sorprès.  

El riu a què es refereix no és un riu qualsevol, sinó el Tajo, el riu més llarg de la península Ibèrica i un dels més importants d’Europa, que neix a la sierra d’Albarrasí i desemboca a Lisboa. 

Dimarts, segons les imatges i vídeos que van prendre els veïns, era, no obstant, en alguns punts, una espècia de rierol d’aigües marrons i amb fangars als marges del riu. «Era com un aiguamoll», coincideixen diversos veïns de la zona. 

L’abrupta baixada del cabal, que va durar 24 hores, va deixar a la vista les restes de fins a vuit cotxes, alguna vaca morta, taules metàl·liques i altres objectes. Una mena de cementiri zombi que ja els veïns pressentien que podia existir. 

«Estem acostumats dues vegades a l’any que hi hagi baixades, diuen que pel transvasament Tajo-Segura, però no tant com ara. En alguna ocasió sí que es veien les rodes d’algun cotxe; avisàvem perquè el retiressin però res», incideix el José Carlos.

L’alarma va saltar als xats de WhatsApp dels veïns d’aquesta urbanització de cases baixes i xalets enganxada al riu, una de les tres –amb Riollano i Cuartillejo– que juntament amb el nucli urbà d’Illana formen aquesta població de 776 habitants que a l’estiu multiplica el nombre de veïns per tres o per quatre. 

A les urbanitzacions hi ha més de mil cases, utilitzades principalment com a segones residències. Es tracta d’una zona plena de petites muntanyes i zones de cultiu que té temperatures suaus a l’estiu.  

Va ser el José Luis qui, després d’observar el baix cabal dimarts passat, va agafar el camí cap a la presa Maquilón, a quilòmetre i mig de la urbanització, per certificar els efectes de la baixada. Allà es va trobar els vehicles abandonats, alguns de panxa enlaire, al mig del llit del riu agonitzant. 

«És que es podia creuar caminant el riu, i ara han hagut d’obrir la presa de dalt i ja ha recuperat una mica el cabal, però continuen faltant-hi com dos metres», explica a ‘El Descansillo’, que dona nom a una zona sense vegetació a la ribera i des de la qual ja dimecres no es veien els vehicles. 

«Deien que els retirarien avui [per aquest dimecres], però és impossible que hagin tingut temps. El que sí que han fet és obrir la presa per tapar-los. Si no es veuen no tenen cap problema», apuntava per la seva banda el José Carlos, un altre veí del complex residencial durant el recorregut per la vora del riu, d’un color marró clar. El tram afectat se situa entre l’embassament de Buendía i el d’Estremera.  

«Després ens diran que l’aigua és potable», protestaven ahir tots dos. Asseguren que des de fa anys no es poden ni dutxar amb l’aigua del riu que es canalitza cap a les cases després de passar per depuradores. «Nosaltres ens vam haver de comprar una potabilitzadora per 2.000 euros perquè sense això no podies beure’n», explica el José Carlos. Mentre parla retrunyen els trets d’escopeta de diversos caçadors a la llunyania.  

Després de la sobtada baixada del riu, es van emetre alertes a les urbanitzacions perquè es limités el consum a les cases, ja que es desconeixia quant podia durar la baixada i si hi hauria prou aigua als dipòsits de reserva.  

A última hora de dimarts a la tarda, l’alcalde d’Illana, Francisco Javier Pérez, va enviar un escrit a la Confederació Hidrogràfica del Tajo per comunicar que «sense justificació aparent ni informació prèvia» hi havia hagut un «descens de cabal molt pronunciat» del riu. 

En l’escrit, el primer regidor feia constar que «el vigilant responsable» estava de baixa i no havien pogut contactar amb ell, i a les oficines els havien «remès a dos departaments diferents» en diferents trucades des que van tenir coneixement dels fets durant el matí. 

«Tenint en compte que són les 18.30 hores i que no hem rebut cap informació, li reitero la nostra notable preocupació», comunicava l’alcalde, i després demanava «restituir» el cabal «el més aviat possible». 

Aquest diari va tractar ahir sense èxit d’obtenir la versió de la Confederació sobre l’origen dels fets. Entre els veïns s’estenia com a explicació que es va tancar una presa anterior a fi d’abaixar el cabal per fer arranjaments en una de les instal·lacions d’aquest tram. 

Ahir, com va comprovar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, hi havia diversos operaris fent tasques de manteniment als exteriors de la presa del Maquilón, que escopia tímidament aigua a l’altra banda dels consistents murs de formigó.

Per a molts residents el que ha passat és l’última mostra de l’«espectacular depauperació ambiental» del riu, que perd cabal cada any, segons explica Ramona Rodríguez, veïna d’El Cuartillejo. 

«És cert que hi ha menys pluviositat, però els transvasaments han empitjorat el cabal, des que es fan va més baix. El maltractament institucional cap al riu és brutal. Els cotxes segueixen allà i ens arriba que volen fer baixar una altra vegada el cabal per retirar-los», assenyala la resident. 

Per la Ramona, «l’opacitat» de la Confederació «és total». «Han d’avisar-nos d’aquestes situacions, perquè això no és la primera vegada que passa», protesta. 

L’alcalde s’hi mostra d’acord, i demana a la Confederació que tingui la «delicadesa» d’avisar «perquè no et llevis i et sorprenguis, perquè la imatge del riu era...». 

«Estic convençut que hi ha una causa perquè ningú pren la decisió de tallar un curs sense cap causa justificada, ja sigui neteja o manteniment», assegura en conversa amb aquest diari l’alcalde, que defensa, no obstant, la qualitat de l’aigua del riu. Segons assegura, els mateixos dipòsits de les urbanitzacions la «tracten i potabilitzen» i passa proves sanitàries cada poc temps. «És que de l’aigua d’aquest riu se subministra Tarancón», raona. 

Per als veïns el que ha passat ha posat el focus en el baix cabal del riu, que era perceptible ahir des de diversos punts, malgrat que anava recuperant el baix nivell habitual a poc a poc. «És que aquest és el veritable cabal del riu, és al·lucinant. Jo m’he tirat des d’aquest pont al riu de cap», exclamava indignat el Pedro, un altre dels residents, mentre assenyalava la poca amplada del Tajo al seu pas pel pont, des d’una de les baranes on estava enfilat.  

«L’aigua que tenim no es pot ni beure ni res, té molta calç, els gots oloren fatal», assegura sobre la qualitat de l’aigua, que ha fet que molts veïns utilitzin serveis privats de repartiment i emmagatzemament d’aigua potable. Els residents denunciaven a més que no era la primera vegada que apareixia bestiar mort al riu, ja que hi ha dues explotacions de boví per la zona. «Alguna vegada que ha passat hem avisat el Seprona i mai venen a retirar-lo», assenyalaven diversos veïns de la zona al comentar un esdeveniment que es va convertir en el xafardeig de tots els pobles del voltant. «Per ara s’hi han vist cotxes, però ja veurem si no troben res més», afirmava una treballadora d’un bar d’Estremera després de comentar la notícia amb altres parroquians. «És que la gent a l’estiu es banya al riu, en el que anomenen ‘les piscines’. Mira que ja havien dit que no era recomanable fer-ho...», lamentava.

«Un despropòsit»

Per Greenpeace, el que ha passat és un «despropòsit més» que posa de manifest que «estem maltractant els nostres rius». En concret, en el cas del Tajo, assegura Julio Barea, el responsable d’aigua de Greenpeace, «es treu molt cabal» a la capçalera del riu en el transvasament cap a Múrcia, València i Almeria.

«Hi ha un exemple que és brutal, si vas a Google Earth a la confluència del Tajo i el Jarama a Aranjuez veus que el Tajo és pràcticament un rierol que s’uneix al Jarama, que sembla un megariu quan realment és més petit», assenyala el portaveu de l’organització ecologista. 

Notícies relacionades

Tornada a les mascaretes als municipis confinats pel núvol de clor: «Hi havia una oloreta de piscina que flipes»

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

Segons explica Barea, el Tajo en aquest punt baixa amb «aigua bruta, és una claveguera brutal», que repercuteix en la qualitat de l’aigua. «A Toledo, per exemple, a ningú se li acudeix banyar-se al riu des de fa temps», aprecia el responsable d’aigües, que afegeix que molts dels afluents de Madrid que van a parar al Tajo «són infames, amb porqueria i residus». 

«La veritat és que és una situació bastant preocupant com estem maltractant els nostres rius», conclou.