Entrevista
Tània Verge: «Les dones tenen de dret a un lliure desenvolupament acadèmic sense veure coartada la seva llibertat»
La consellera d’Igualtat i Feminismes es pronuncia sobre el MeToo universitari denunciat a EL PERIÓDICO. «Us creiem i som al vostre costat», els diu a les dones denunciants
Més de 25 professores i investigadores de les universitats públiques espanyoles han trencat per primer cop el seu silenci a EL PERIÓDICO per denunciar l’assetjament i la violència masclista que han patit en una institució que presumeix de buscar l’excel·lència però encara conserva part de l’ADN «feudal». La consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern, Tània Verge, atén aquest diari arran d’aquesta problemàtica.
¿Com valora la informació publicada avui per EL PERIÓDICO?
En primer lloc vull expressar, des del Departament d’Igualtat i Feminismes, tot el nostre suport a les dones valentes que han denunciat aquesta situació d’assetjament sexual i altres formes de violència masclista en l’àmbit universitari. Vull dir-los i deixar-los clar que les creiem, que som al seu costat i que posem a la seva disposició tots els serveis de la xarxa especialitzada d’atenció a les violències masclistes.
¿El Govern era conscient que això també estava passant a Catalunya?
Sí, perquè les violències masclistes no són alienes a l’àmbit universitari. Al cap i a la fi, les universitats són part d’una societat en què les violències masclistes tenen una presència estructural. I, especialment en els àmbits on es produeixen relacions de poder, aquestes formes d’assetjament són més freqüents. A les universitats trobem múltiples relacions de poder, com són les que hi ha en el marc de les avaluacions, les promocions i les dinàmiques dels grups d’investigació.
Vostè va dirigir la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Sí. I en la meva experiència prèvia he pogut veure de primera mà com, malgrat el treball d’acompanyament, malgrat l’atenció que proporcionen aquestes unitats d’igualtat a les víctimes d’assetjament, aquests protocols són deficitaris en múltiples sentits.
¿En quin sentit?
Falta celeritat, falta una garantia de formació de les persones que instrueixen els expedients informatius i disciplinaris, i falten garanties de reparació per a les víctimes.
¿Què farà vostè per acabar amb aquesta xacra?
Per a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, l’erradicació de les violències masclistes és una qüestió de país, una qüestió política de primer ordre i forma part integral de la transformació feminista que estem impulsant. En aquest sentit, la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes ha elaborat un pla d’actuació que inclou els diferents àmbits en què es poden produir les violències masclistes, i això inclou també l’àmbit educatiu i, per tant, l’universitari.
Notícies relacionadesTambé les universitats han de moure fitxa.
En aquest sentit, farem un treball específic amb el Departament de Recerca i Universitats i amb el conjunt de les universitats per adoptar les mesures necessàries que garanteixin que siguin espais lliures de violència i on totes les persones, en aquest cas les dones, tinguin dret a un lliure desenvolupament acadèmic i professional sense veure coartada la seva llibertat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Col·lectius vulnerables Catalunya inicia la reobertura de menjadors escolars a l’ESO
- LA CRISI BLANCA Xabi Alonso, a punt de ser acomiadat
- LA PRESSIÓ FISCAL Un veí de Collbató aconsegueix que li retornin diners de la taxa de residus
- Conflicte laboral en la sanitat La vaga de metges arrenca amb mobilitzacions i ball de xifres
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- Tribunals Detinguda per ordre de l’Audiència Nacional l’exmilitant socialista Leire Díez
- Figura influent Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro
- Entrega del guardó La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»
- Radiografia de l’educació superior Navarra, Madrid i Catalunya tenen les universitats públiques més cares
- SANCIONAT A EUROPA Flick gestiona amb tacte les «petites decepcions» de Lamine Yamal
