L’investigador Vicente Larraga, sobre la vacuna única de covid i grip: «Es pot fer i té sentit»

La farmacèutica nord-americana Moderna ha anunciat aquest dilluns que treballa en una vacuna única contra el SARS-CoV-2 i el virus de la grip que podria estar a punt per a finals del 2023. Un avenç que analitza per a ‘El Periódico de España’ el professor Vicente Larraga, responsable del Laboratori de Parasitologia Molecular i Vacunes al Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Té sentit, es pot fer i seria útil, assegura, però caldria resoldre els problemes de conservació d’una vacuna i l’altra. Si es parla de ‘gripalització’ de la pandèmia de covid-19, l’investigador assegura: «Es produirà, però no d’aquí tres mesos. Amb una mica de sort serà l’any que ve».

Larraga és, a més, un dels tres investigadors del CSIC –amb Luis Enjuanes i Mariano Esteban– que treballen en vacunes contra el coronavirus de factura espanyola. El seu projecte consisteix a col·locar un gen d’un antigen del SARS-CoV-2 en un vehicle sintètic de l’ADN (un plasmidi) que pugui ser introduït en l’organisme del pacient i induir la protecció contra la infecció. Dos són els avantatges del seu candidat vacunal: la conservació a temperatura ambient i que, com que és una vacuna d’ADN sintètica, pot refer-se ràpidament per adaptar-la a variants del virus que siguin més resistents.

¿Quina valoració fa de l’anunci fet per Moderna sobre que treballen en una vacuna única contra la grip i la covid-19? Del que es tracta és de preparar una vacuna doble. D’una banda, l’anual que fa front al virus de la grip, i a aquesta s’afegirà la del SARS-CoV-2. Això és el que jo he entès llegint les declaracions. Però el mateix anunci suggereix molt més del que diu. Aquesta gent de Moderna són molt llestos i, precisament en un context on la pandèmia pugui ‘gripalitzar-se’, han pensant: «Ens avançarem i direm que farem això». Qui parla de Moderna (en aquest cas, el conseller delegat de la farmacèutica, Stephane Bancel) no parla tant per als científics, sinó per als mercats. Són estratègies. Pensen a veure com aconseguir que les accions pugin.

¿Però té sentit treballar en aquesta direcció? Sentit sí que en té, és clar. És assenyat i es pot fer. Sens dubte que sí. Com a idea no és forassenyada. Que pot ser útil, també. Es pot fer perfectament; des del punt de vista teòric i conceptual, és perfectament plausible i, efectivament, seria un avantatge una vacuna doble que protegís contra la grip i el SARS-CoV-2. Però, abans del 2023, no es pot fer. Perquè té una sèrie d’inconvenients relacionats amb la temperatura d’una vacuna i l’altra, cosa que en complica la distribució. ¿De quina manera es complicaria la distribució? Cada any es fa una vacuna contra la grip estacional utilitzant les últimes soques de la infecció de l’any anterior. Es prepara perquè, l’any següent, les persones que estan en grups de risc tinguin menys possibilitats d’agafar la infecció, i això es conserva a quatre graus. La vacuna del SARS-CoV-2 de Moderna requereix congelació a menys vint graus, almenys. Si un ajunta les dues vacunes, llevat que la companyia tingui una manera de fer-ho que requereixi menys congelació, l’únic que fa és complicar la distribució de la vacuna de la grip. És una complicació tècnica, res més que això. En qualsevol cas, ¿és la primera vegada que es parla d’una vacuna conjunta per a covid i grip? Sí. És lògic. Perquè és la primera vegada que, després de l’aparició de la variant d’òmicron, s’està veient que les mutacions es dirigeixen cap a la conversió en una infecció respiratòria estacional, el que teòricament havia de passar. Una altra cosa és que arribi ràpid. Llavors ells (la farmacèutica Moderna) ho han aprofitat i han dit: «Doncs en farem una de doble». L’únic inconvenient, insisteixo, és que han de solucionar el tema de la conservació.

Notícies relacionades

La ‘manada de Castelldefels’ reconeix la violació de tres noies i aconsegueixen una important rebaixa de la condemna

Els centres de Formació Professional privats, l’opció per als milers d’alumnes que es queden fora de la pública a Catalunya per la manca de places

¿Que Moderna avanci ara que treballa en una vacuna única té a veure, llavors, amb aquest escenari de ‘gripalització’ de la covid-19 cap al que sembla que ens encaminem? Des d’un principi tots els experts vam pensar que, si es comportava com altres infeccions, això passaria, i sembla que sí, que efectivament s’està comportant com esperàvem tots. La ‘gripalizatció’ es produirà, però no d’aquí tres mesos. Amb una mica de sort serà l’any que ve. Sí que sembla que aquesta variant òmicron és menys agressiva al pulmó i es transmet molt més ràpidament, però això no vol dir que sigui menys greu. La gent es continua morint als hospitals. Fins que torni a produir una altra mutació que sigui més dominant i que sigui més lleu realment, passaran mesos. Cal tenir en compte que l’òmicron l’estem tenint aquí i en altres països, però hi ha altres llocs al món on aquesta variant no hi és. Quan acabi aquesta onada no estarem en ‘gripalització’ ni de broma, estarem encara amb una infecció que es transmet molt més ràpid i que, en percentatge, envia a l’hospital menys persones respecte a les que s’infecten. Però una cosa és el percentatge i una altra les persones que continuen entrant a l’uci i es continuen morint. És normal que la gent s’hagi pres amb molt entusiasme el tema de la ‘gripalització’ perquè està cansada.

¿Què opina sobre l’administració d’una quarta dosi de reforç? Aquesta nova variant és menys sensible a l’acció dels anticossos específics. Perquè és diferent. S’ha prestat molta més atenció als anticossos que a la resposta cel·lular de memòria, que està resultant molt important ara. Si s’aconsegueix una resposta cel·lular bona i duradora, llavors no s’hauran de vacunar tantes vegades les persones. Cal pensar a mitjà termini. No es pot estar vacunant cada tres mesos amb el mateix perquè es produeix un ‘cansament’ del sistema immune i la resposta és menor. La tercera dosi encara està funcionant molt bé. Produeix un increment de 23 vegades en la protecció. Però, la quarta dosi, almenys en el cas dels israelians, no està donant resultats tan bons. No es pot pensar: «Començo a vacunar cada tres mesos a tothom»; no només per raons d’estratègia, sinó científiques. És un dels tres investigadors del CSIC que estan desenvolupant projectes per aconseguir una vacuna contra la covid-19. ¿En quina fase es troba el seu? Estem acabant la fase preclínica. Sabem que protegim al cent per cent els ratolins «humanitzats» contra una dosi letal del virus.