Meteorologia

La TV encoratja la por d’un altre ‘Filomena’ amb el mètode acientífic utilitzat per un xaval: «És com l’horòscop»

  • Meteoròlegs desacrediten les prediccions de Las Cabañuelas, utilitzat per Jorge Rey, el jove de 15 anys que va pronosticar el ‘Filomena’ i que vaticina un fenomen similar a finals de mes

  • Aquest mètode ancestral diu basar-se en l’observació de la natura durant els mesos d’agost o gener i està molt estès a l’Espanya rural

La TV encoratja la por d’un altre ‘Filomena’ amb el mètode acientífic utilitzat per un xaval: «És com l’horòscop»
6
Es llegeix en minuts
Roberto Bécares

Té només 15 anys, viu en un poble de Burgos de 164 habitants –Monasterio de Rodilla– i només amb un ordinador i un telescopi i després de moltes hores observant la natura i el cel, té part d’Espanya amb l’ai al cor. 

«¿Podríem tenir un altre episodi similar al ‘Filomena’? La resposta és que sí, podríem tenir una quinzena, un mes de gener, amb nevades en cotes baixes [...] hi podria haver a moltes zones de la Península nevades fortes, acompanyades de gelades fortes i fred», va advertir fa uns dies Jorge Rey, estudiant de quart d’ESO que va saltar a la fama després que l’any passat predigués el ‘Filomena’ abans que passés.

El ‘Filomena’, el temporal més nociu dels últims 50 anys, va paralitzar mig Espanya fa just un any, provocant un gran caos en múltiples ciutats, entre les quals, Madrid, a més del tancament de Barajas i el col·lapse de carreteres i autovies. 

Quatre persones van morir en el fenomen que es va formar al xocar una massa d’aire fred procedent del nord d’Europa amb una borrasca que va entrar pel sud d’Espanya.  

El nou pronòstic de Rey, elaborat partint del mètode ancestral de Las Cabañuelas, sustentat en les anàlisis dels canvis atmosfèrics en els primers dies d’agost, ha copat aquests dies espais en informatius i en diaris. 

Antena 3, La Sexta, ‘Okdiario’, ‘La Vanguardia’, Onda Cero, ‘As’, ‘20 Minutos’ o ‘El Mundo’, entre d’altres, han encoratjat la por d’una altra gran borrasca partint de les prediccions del noi.  

«No són només Las Cabañuelas meves, sinó ‘cabañuelistas’ de Múrcia també diuen que podríem tenir aquestes nevades», assegurava Rey en un vídeo emès el cap de setmana a Antena 3. El noi ja va avançar al setembre la possible data d’un episodi semblant al ‘Filomena’ en aquest 2022: el 24 de gener. Ho va fer partint de la «posició de la lluna». 

«Ridiculesa»

Una predicció que experts i meteoròlegs tiren per terra perquè «no té cap base científica». «És una ridiculesa, Las Cabañuelas eren un intent de saber quin temps faria en una època on no es feien prediccions. És com tirar una moneda a l’aire», assenyala Luis Balairón, exdirector del Programa de Canvi Climàtic de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). 

Actualment, la font principal dels pronòstics atmosfèrics es troba al Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini, situat a la localitat britànica de Reading. Allà s’analitzen i prediuen la temperatura, humitat, velocitat i direcció del vent en cada una dels 21 milions de caixes de reixeta en què es divideix l’atmosfera, fragmentada «com una espècie de malla». 

«S’utilitzen dades de superfície, de les estacions meteorològiques i de globus sonda, que es llancen a l’atmosfera diverses vegades al dia. Es fa així perquè a baix, a la terra, les dades estan pertorbades per la calor de les calefaccions o dels boscos», precisa aquest llicenciat en Ciències Físiques de la Terra i el Cosmos.

«[Las Cabañuelas] tenen coses genèriques que podrien encertar; al gener per exemple es donen certs fenòmens...», insinua sobre aquest mètode centenari, que prediu el temps que farà amb mesos d’antelació partint de les pistes que dona la natura durant un període concret, els primers 12, 18 o 24 dies d’agost o de gener depenent de la fórmula elegida. 

Els experts en aquesta metodologia, molt estesa a l’Espanya rural, analitzen diferents aspectes, com el vol dels ocells, les característiques del Sol i la Lluna, la humitat a les pedres o la intensitat i direcció del vent. 

Jorge Rey, en concret, va aprendre aquest mètode del pastor Rafael Sedano, un veí del seu poble amb qui passa bones estones.

Aquest estudiant d’ESO dona els seus pronòstics a la cadena local Radio Espinosa Merindades i té la seva pròpia pàgina web on fa les seves prediccions, en què també utilitza per al curt termini els models que utilitzen els experts: eltiempoconjr.es. Així mateix, disposa de canals en diferents xarxes socials on comunica les seves previsions.

A la seva pàgina web Rey dissenya mapes i penja fotografies de fenòmens atmosfèrics que li envien els lectors. Només tres mesos després de conèixer-se que va predir el ‘Filomena’, el seu lloc web acumulava més de 70.000 visites. En l’actualitat té un bàner on ofereix espai per anunciar-se. 

«Ho tinc com una afició, no ho faig per la popularitat ni la fama, sinó perquè pugui complir els meus somnis i superar-me a mi mateix cada dia», afirmava Rey, a qui li agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb la meteorologia, en una entrevista recent al programa ‘Lo hablamos’ d’Antena 3.   

98% de fiabilitat

Segons ha explicat en alguna ocasió l’aspirant a meteoròleg, amb qui aquest diari ha mirat de posar-se en contacte sense èxit, el seu mètode té una alta probabilitat d’encert, entre el 90% i el 98%. 

D’acord amb Jorge Olcina, responsable del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, no obstant, no «s’ha de donar fiabilitat» a Las Cabañuelas perquè «queda molt lluny del mètode científic».

De fet, segons els experts, les prediccions solen superar el 90% d’encert només quan es fan per als tres dies següents, però més enllà en el temps aquest percentatge es redueix ostensiblement.  

«A mitjà termini, el que marquen és una tendència que has d’anar confirmant perquè depèn de moltes coses, com els tipus de masses d’aire. Les previsions a 15 dies poden tenir una fiabilitat del 65% o del 70% com a molt», sosté aquest expert, que tot i així posa en valor aquest mètode ancestral. 

Època romana

«És un patrimoni cultural que tenim a Espanya, de com l’activitat agrària ha tingut una vinculació amb el temps atmosfèric. És un patrimoni cultural interessant. Des de l’època romana s’utilitzaven senyals d’aquest tipus per predir el temps», aprecia el professor universitari, que estableix una analogia entre les diferències existents entre «astronomia i astrologia» i entre els «mètodes de predicció científics» i Las Cabañuelas. 

«A Las Cabañuelas se’ls fa un cas que no els toca. És com utilitzar els mètodes de l’àvia o llegir l’horòscop. No es poden fer previsions per a episodis meteorològics amb aquestes», afirma en la mateixa línia Carlos Benito, meteoròleg del Canal Extremadura amb més de 20 anys d’experiència. «Nosaltres sempre ho deixem molt clar, ja que les previsions a més de dos o tres dies cal prendre-se-les amb precaució». 

En aquest sentit, l’exdirector del Programa de Canvi Climàtic de la Aemet assenyala que en concret les prediccions de precipitacions són «les més complicades» de pronosticar, per això els experts van advertir que hi podia haver nevades el gener del 2021 però no tan intenses com al final van ser.

Notícies relacionades

«És que depèn de variables derivades de les dades i poden fallar molt respecte a les quantitats o el lloc exacte..., que sigui neu o pluja intensa, són prediccions indirectes», assegura Balairón.

Hi ha una altra circumstància últimament, a més, que complica la tasca dels meteoròlegs, i és el canvi climàtic. «El temps atmosfèric ha perdut regularitat. En 24 hores hi pot haver canvis de temperatura dràstics», afirma el professor universitari Olcina, que posa com a exemple la «massa tropical» que va entrar a la Península a finals de desembre. «En el context en què vivim els canvis de temps se succeeixen en poc espai i amb molta intensitat».