Investigadors del CRG de Barcelona descobreixen com funciona la primera línia de defensa del càncer de pell

Un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert els mecanismes moleculars que recolzen les defenses naturals del cos contra el desenvolupament del càncer de pell. La troballa ofereix una clau de com es comporta aquest tipus de càncer a nivell cel·lular, cosa que facilita el desenvolupament de nous tractaments contra la malaltia. L’estudi, publicat a la revista ‘Cell Reports’, suposa un important pas endavant en la investigació contra el càncer.

Els investigadors del CRG, liderats per Fátima Gebauer, van recopilar queratinòcits de ratolí, el tipus de cèl·lula cutània més abundant en l’epidermis que pot donar lloc a diversos tipus de càncer de pell, i van introduir gens que promouen l’aparició del càncer per estudiar el comportament de les proteïnes a l’ARN.

La proteïna CSDE1: clau

L’equip de científics va descobrir que la proteïna CSDE1, que fins ara sempre s’havia relacionat amb la formació de tumors malignes, també pot actuar bloquejant el creixement i l’agressivitat dels tumors. Aquesta sorprenent troballa obre la porta a nous tipus d’investigació sobre aquesta proteïna i els seus diferents mètodes d’actuació ja que actua d’una forma o una altra depenent del tipus de cèl·lula en la qual es trobi. «CSDE1 és el ‘Dr. Jekyll i Mr. Hyde’ de les proteïnes. Té una dualitat impredictible segons el tipus de cèl·lula i teixit en el qual es trobi», explica Gebauer. «No sabem per què aquesta proteïna promou el càncer en alguns casos i el suprimeix en d’altres. Trobar la causa principal d’aquest fenomen tindrà importants implicacions per al descobriment de nous tractaments personalitzats contra el càncer».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

CSDE1 és un tipus de proteïna que monitoritza l’ARN. Aquestes proteïnes s’adhereixen a l’ARN, sovint en el moment en què es transcriuen i poden canviar la seva funció. Una possible teoria que explica per què CSDE1 es comporta de manera diferent a les cèl·lules normals de la pell comparades amb cèl·lules canceroses és l’existència de variants lleugerament diferents en cada tipus de cèl·lula. Això podria afectar la maquinària molecular de la cèl·lula de diferents maneres. Rosario Avolio, coautora de l’estudi, afirma que es va descobrir «que la proteïna CSDE1 coordina una complexa sèrie de mecanismes moleculars que impulsen la senescència a les cèl·lules de la pell, alentint la seva funció sense causar la mort. Les cèl·lules senescents actuen com un tallafoc contra el càncer, suprimint la formació de tumors».

Un estudi innovador

L’estudi, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, la Fundació La Caixa, l’Agència Catalana d’Investigació i Universitats i el Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, és un dels pocs que analitzen el rol de les proteïnes que s’adhereixen a l’ARN a l’establiment de la senescència cel·lular, procés en què les cèl·lules normals perden la capacitat de dividir-se. «Durant molt temps es va pensar que les proteïnes que s’adhereixen a l’ARN són molècules universals que les cèl·lules utilitzen per al manteniment general, i que a més no poden ser regulades per al benefici terapèutic. Cada vegada està més clar que això no és cert i que és un camp emergent fonamental per comprendre les malalties humanes», conclou Gebauer.