Sense lloguer per ser mare: «Prefereixen un perfil sense nens»

Un objectiu assumible, que mai havia pensat que li portaria tants maldecaps. Fa dies, mentre li ballaven davant dels ulls desenes d’anuncis immobiliaris, en va veure un que li encaixava amb el que estava buscant. «Avinguda de Galícia, a prop de la meva mare. Una mica car, 480 euros, amb una habitació però, sembla ampli. Escric al Carlos, el de la immobiliària, que em remet a una de les seves treballadores. Tot fantàstic. Fins i tot em pregunten si vull dos llits o un d’1,35 centímetres, perquè ara hi havia dos llits del noi i la seva filla petita que hi havien estat l’any passat», relata. Però la Tamara va rebre un missatge demolidor: «La propietària prefereix perfil sense nens, anul·lem visita». «És que em feia ràbia per la impotència i alhora m’estaven tractant amb condescendència. ¿Per què un pare sol amb una nena sí, i una mare en la mateixa situació, no? ¿En quin món vivim encara? –censura Tamara–. Continuen pensant que si no pago, fer fora una mare sola és més difícil. No ho entenc i és inacceptable».

Es va haver d’enfrontar a la cadena de «papers» que va haver d’adjuntar. També corroborar que es faria càrrec de l’aval i l’assegurança del lloguer «a fons perdut». «Prefereixo que em demanin un mes més de fiança, perquè si compleixo l’estipulat, m’ho retornen. L’assegurança del lloguer se la queda el banc». Després del periple burocràtic, li va tocar suportar els comentaris discriminatoris davant la seva situació laboral amb una reducció de jornada. «Em va dir que potser el sou que guanyava no arribaria per viure i pagar el lloguer. Però a veure, ¿en aquesta ciutat són tots metges o advocats? ¿On és la ciutat obrera que som?».

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

Els vetos dels propietaris, les restriccions burocràtiques –que en aquest cas es complien– els alts preus dels lloguers estan complicant molt la vida als joves que volen començar una vida de manera independent. Però en aquest cas Tamara sent que va molt més enllà. «Sé que si un home anés a llogar aquest pis, ja hi seria a dins».

Només vol començar de nou amb el seu nadó, construir una llar complint tots els requisits, però en igualtat de condicions que la resta. «¿Sola sí, però amb la meva filla no? La meva filla no és una mascota».