¿Hi ha risc que la variant de França s’expandeixi?

¿Hi ha risc que aquesta variant s’expandeixi?

Científics francesos estudien en aquests moments la nova variant de coronavirus amb 46 mutacions que ha aparegut a la regió de Marsella associada amb viatges al Camerun. La nova mutació del coronavirus es va detectar a França a principis de desembre. «És massa aviat per especular sobre les característiques virològiques, epidemiològiques o clíniques d’aquesta variant basada en 12 casos», apunten els investigadors.

L’Institut Hospitalari Universitari de Marsella, en l’origen d’aquest descobriment, va comunicar el 9 de desembre en el seu compte de Twitter que havia batejat aquesta variant amb les seves pròpies sigles, IHU. Coneguda com a B.1.640.2, té 46 mutacions, una xifra superior a la d’òmicron, amb 37. També té mutacions conegudes prèviament: N501Y (que es va trobar a l’alfa) i E484K, que es cataloga com a mutació d’escapament.

Un nouveau variant COVID-19 à été détecté à l'IHU Méditerranée Infection issu de patients de Forcalquier. Il a été baptisé variant IHU et déposé sur GISAID sous le nom de B.1.640.2. pic.twitter.com/Rh3klIxy0w

— IHU Méditerranée Infection (@IHU_Marseille) 9 de diciembre de 2021

L’OMS va explicar que l’IHU és una subvariant de la soca B.1.640, els primers casos del qual van ser detectats el setembre del 2021 en una sèrie de països i que ja es va categoritzar com una variant «sota supervisió» de l’OMS al novembre.

Apunta África González que és freqüent seqüenciar virus amb mutacions: «Ja n’acumulem molts de diferents». ¿Què passa? Que la majoria no tenen expansió o prou abast per donar problemes. «Els més contagiosos solen tenir canvis a la proteïna S que els permet entrar millor a les nostres cèl·lules», apunta González.

De moment no sembla possible saber si la variant B.1.640.2 és més infecciosa que el virus original. Tampoc n’és clar l’origen. Indiquen experts que el fet que s’hagi descobert en una persona que va viatjar des del Camerun no es pot afirmar que s’hagi originat allà. No obstant és significatiu que la fletxa apunti ara el Camerun, al tractar-se d’un dels països amb una baixa taxa de vacunació. De fet, els experts adverteixen que sorgiran en més variants i les zones amb poca vacunació estan en el punt de mira. Per això insisteixen en la necessitat que la vacuna arribi a tot el món.

¿D’interès o preocupació?

«De moment no sabem gaire d’aquesta nova variant. Hi ha variants d’interès i de preocupació. La d’interès és aquella en què detectem que pel seu comportament biològic o per les mutacions pot ser potencialment perillosa. Perquè podria (sempre potencialment) evadir la resposta immune, perquè podria produir més mal, perquè sigui més transmissible, etc... generalment és perquè acumulen mutacions a la zona d’interès per a nosaltres, que és la proteïna S», afirma Federico Martinón, expert en vacunació.

«Una variant nova pot sorgir en qualsevol persona que s’infecti, independentment del lloc, de si està vacunada... les mutacions sorgeixen en el procés de mutació del virus, i el virus es replica en qualsevol persona a qui infecti», explica.

«Quan aquesta variant es transmet a diverses persones, en una comunitat o zona determinada, llavors passa a ser variant de preocupació, perquè ja afecta un nombre significatiu de gent i això ens indica que s’està transmetent. I pot ser fins i tot de diferents entorns. De ser una preocupació teòrica o de laboratori passa a ser una preocupació o una amenaça real», descriu Martinón. De moment l’IHU no està en aquesta fase.

Des del 3 de gener no n’he tornat a tenir notícies, això indica que no ha de ser gaire important», expressa Juan Gestal, epidemiòleg, professor emèrit de Medicina Preventiva i Salut Pública i exdegà de la Facultat de Medicina de Santiago de Compostel·la. «Té, pel que sembla, 46 mutacions i 37 delecions, de les quals 14 mutacions [dues són les N501Y i E484K] i 9 delecions a la proteïna S. És una de les dues derivades de la B.1640 detectades al Congo el 9 de setembre», apunta Gestal, que explica que va afectar 12 pacients contagiats a partir d’un que havia anat al Camerun.

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

«L’OMS pot delimitar que sigui d’interès, a l’inici, quan es detecta la variant. Seguir-la i estudiar-la. O de preocupació; quan es dona alguna circumstància més, relacionada normalment que sigui més contagiosa, que produeixi malaltia més greu, que escapi a la immunitat prèvia, que escapi a la resposta davant vacunes prèvies... Per ara hi ha molt poques dades», expressa África González, catedràtica d’Immunologia. «És freqüent seqüenciar virus amb mutacions, ja n’acumulem moltes de diferents, però la majoria no tenen prou expansió per donar problemes», afegeix l’experta.

«Qualsevol variant nova pot sorgir a qualsevol lloc. El que farà que això sigui un problema és, d’una banda. la capacitat biològica de la variant en si, més capacitat de transmissió, més capacitat de millorar les seves propietats biològiques per atacar l’individu, per transmetre’s, etc., però també que trobi un terreny abonat entre persones sense vacunar», expressa Martinón. «La pandèmia és un problema global. No hem pogut frenar al seu dia l’alfa, ni la delta ni l’òmicron. La clau són les mesures i les vacunes. No té sentit parlar de quarta dosi quan hi ha països que no n’han rebut la primera», afegeix.