Tot el que creus saber sobre en què consisteix un bon regal és mentida

Jeff Galak, professor de Negocis de la Universitat Carnegie Mellon, als EUA, va publicar fa uns anys un treball a la revista de la Societat Americana de Psicologia en el qual posava de manifest que obsequiar no és una acció desinteressada. Aquest component egoista, assenyalava la investigació, explica el conflicte entre qui regala i qui rep el regal. El primer se centra en el moment en què s’entrega determinat objecte, buscant l’efecte dramàtic perquè això li dona plaer. Vol que el receptor se senti «impressionat, sorprès o emocionat». El segon, en canvi, prioritza l’ús que li donarà a l’obsequi sobre totes les altres coses. 

Qui regala sol pensar que el que ha pagat sol estar directament relacionat amb la satisfacció que provoca en el receptor. No ho està. Fa uns anys, un equip d’investigadors va portar a terme la següent enquesta: van demanar als sondejats que expliquessin quins obsequis consideraven que eren els millors que havien realitzat mai. Els sondejats van basar les seves respostes en el preu. Com més car l’objecte, qualificacions més altes. No obstant, quan aquestes mateixes persones van haver d’avaluar els millors regals que havien rebut al llarg de la seva vida, el preu no va ser un factor a tenir en compte. Així que, en el fons, potser un joc de mitjons sigui millor idea que unes cares joies. 

Com més el faci servir el receptor, millor és el regal. L’experiment que reflecteix de manera més nítida aquest fenomen va tenir lloc quan un equip de psicòlegs va donar a elegir els participants entre obsequiar els seus amics, també presents a l’exercici, amb una ploma bonica però poc apta per al seu ús diari o bé amb una altra de més modesta però també més pràctica, van escollir la primera. De nou, l’elecció no va funcionar en sentit invers. Els receptors van contestar que haguessin preferit la ploma barata i útil.  

Ebay també ofereix aliment per a aquesta tesi. Un estudi va posar el focus en la revenda de targetes de regal a través d’aquesta web. Els seus usuaris estaven disposats a pagar 89 dòlars per targetes el preu original de les quals era de 100 dòlars, sempre que fossin de comerços on compraven amb freqüència. En canvi, quan aquestes targetes provenien de botigues de luxe, el preu màxim que acceptaven pagar era de 77 dòlars. 

Això té una especial rellevància en aquests temps de pandèmia. Sobretot ara, en plena sisena onada, amb el Govern i les comunitats autònomes aprovant de nou restriccions per aturar els contagis, desbocats a causa de l’arribada de la variant òmicron del coronavirus, molt més infecciosa que les anteriors. 

Un estudi del 2017 va posar els seus participants davant la disjuntiva de regalar la meitat dels diners per adquirir una liquadora d’alta gamma o bé comprar-ne una de preu mitjà. Van escollir la segona opció. No obstant, els destinataris van assenyalar que preferien, sens dubte, la primera. 

En el mateix sentit, les experiències solen constituir un millor regal que les coses, tot i que no es puguin disfrutar de manera immediata. Dos recents estudis posen de manifest que els viatges, per exemple, fan més feliç el destinatari que una cosa purament material.