Sense professionals i sense reforços: l’Atenció Primària, a punt d’explotar

Les queixes arriben des de Lugo, des de Múrcia, des de Càceres, des d’Astúries, des de Sevilla, des del País Valencià... El malestar és enorme. El cansament, brutal. L’Atenció Primària agonitza i ningú hi fa res, denuncien. Se senten maltractats i, el pitjor, han perdut l’esperança que la situació canviï. Les quotes dels metges de família fa molt temps que esclaten pels aires: hi ha jornades en què atenen una mitjana de 80 pacients/dia. Insostenible. La pandèmia, simplement, una onada més, els està trencant per totes bandes. Resolen gairebé el 90% de casos per coronavirus. Fan el que poden i com poden, asseguren. Falta inversió –entorn del 15% de la despesa sanitària va a aquest nivell assistencial–; les plantilles estan envellides i els professionals o deixen el sistema o, els més joves, s’escapen a països amb millors oportunitats. «Estem a punt d’explotar», resumeix un metge.

«L’Atenció Primària (AP) ja presentava col·lapses en l’època prepandèmica, així que la pandèmia ha vingut a tensar-la més i a acabar de rematar una agonia que s’arrossega des de fa anys. Com la resta de la sanitat, té unes plantilles de metges insuficients, que a més han de cobrir els companys quan es posen malalts o se’n van de vacances, amb unes agendes que arriben en molts casos als 60 o 70 pacients i amb molt poc temps per veure aquests malalts –els 10 minuts per pacient continuen sent una utopia inabastable–, unes condicions del tot insuficients», assenyala María José Campillo, responsable de Finances de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics i facultativa a Múrcia.

«No s’ha solucionat res en tots aquests anys perquè no es vol invertir més en sanitat. Seguim per sota de la mitjana europea del 7% del producte interior brut (PIB). Amb pandèmia inclosa, només s’hi ha invertit el 6% del PIB i s’inverteix amb prou feines una mica per sobre del 14% de la despesa sanitària en Atenció Primària quan se’n necessita un mínim del 25%», afegeix Campillo.

Des del Sindicat Mèdic de Sevilla, el seu president, Rafael Ojeda, es remunta a la creació de l’especialitat de medicina familiar i comunitària, l’any 1978. El projecte va il·lusionar molts metges que tenien l’especialitat com la seva primera opció a l’aprovar el MIR. No obstant, adverteix el facultatiu, «els gestors de la sanitat van renunciar a aquest projecte inicial, el van trair» i, a poc a poc, es va convertir en la ‘Ventafocs’ del sistema. Tot i que el món ha canviat molt des d’aleshores, diu Ojeda, continua sent «un element essencial del sistema sanitari». Estudis recents demostren que millora la salut de la població i la satisfacció dels ciutadans. A més, redueix els costos sanitaris, afegeix.

L’Atenció Primària ha vist sistemàticament reduït el seu pressupost, ha sigut la principal víctima de les retallades provocades per la crisi del 2008, assegura Ojeda. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) «recomana que el 25% del pressupost es dediqui a aquest nivell, a Espanya en general ens trobem entorn del 15%», critica Ojeda, com abans ha dit la seva companya María José Campillo des de Múrcia.

El «sobreeixidor» del sistema de salut

Sempre que un àmbit del sistema sanitari es veu sobrepassat, afegeix el metge, es recorre a l’AP com a «sobreeixidor» que ha d’assumir el que altres sectors «són incapaços d’afrontar». És significatiu, assegura, per exemple, que no hi hagi cap indicador oficial que mesuri la sobrecàrrega de l’AP. «Existeixen llistes d’espera quirúrgica, de consultes hospitalàries i de proves diagnòstiques, però no hi ha cap indiciador de l’espera a AP o de la sobrecàrrega de les seves consultes. El sistema sembla considerar que té una capacitat infinita d’absorbir pacients, però no és així», indica el facultatiu sevillà.

El resultat de tot això és que «metges magníficament qualificats» han sigut pressionats «fins a l’extenuació, i que la població ha sigut enganyada amb la promesa d’una atenció sanitària universal i de qualitat basada en la ficció que seria capaç de fer-se càrrec sense límits de tot allò que el polític de torn volgués prometre als ciutadans», es lamenta Ojeda.

«¿Per què una altra vegada tocada i enfonsada l’Atenció Primària, ¿per què no s’ha millorat res en tota la pandèmia?», es pregunta el doctor Lorenzo Armenteros, portaveu de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) des de Lugo. La resposta l’ofereix ell mateix i parla, el desembre del 2021, de diverses conjuntures reunides: l’explosió dels casos d’òmicron, el dèficit de personal, les vacances dels sanitaris, els tràmits burocràtics que han de fer per als qui emmalalteixen, el desig de tothom de fer-se tests d’antígens per passar un Nadal tranquil... Conclusió, assenyala Armenteros: «Estem a punt d’explotar. La Primària està enfonsada i com més enfonsada, més serà el perjudici per al sistema sanitari i els ciutadans».

Una mort anunciada

«Crònica d’una mort anunciada» és la realitat de l’Atenció Primària a Astúries i a la resta del Sistema Nacional de Salut (SNS), afirma Javier Alberdi, president del Sindicat Mèdic del Principat d’Astúries (Simpa). L’arribada de la pandèmia «ha posat en perill l’anomenada ‘porta d’entrada’ al sistema». Al·ludeix a plantilles envellides sense recanvi generacional «causades per polítiques de recursos humans hostils al personal mèdic, s’han vist desbordades per un increment de les consultes d’un 25% més d’activitat respecte a l’any previ».

El model assistencial en què més del 75% de l’activitat del centre de salut recau en el metge d’AP es veia abocat al fracàs, continua. «Això es veia venir» i «les possibles solucions ja arriben tard, això no té solució», són els comentaris més repetits en els grupets de Primària, afirma el metge asturià. «La possibilitat de reversió de la situació actual és nul·la. Prop de la meitat de la plantilla de metges es jubilarà en els pròxims 10 anys, i es necessiten almenys 11 anys per formar un metge de família (6 de carrera, 1 de MIR i 4 d’especialització)», augura. Com a exemple, a Astúries, surten del sistema prop de 70 efectius aquest any, i tot just n’han entrat 20 de nous, desglossa.

Abús de contractes temporals

¿Com s’ha arribat a aquesta situació?. Perquè, entre altres aspectes, «s’ha abusat de contractes temporals, discontinus, mal remunerats, que han anat provocant al llarg dels anys la fuga d’aquests professionals a altres serveis i països. I no hi ha mesures destinades a millorar aquesta situació en cap comunitat autònoma», contesta Víctor Pedrera, metge de família, vicesecretari general de CESM i secretari general del sindicat al País Valencià. La situació en aquesta comunitat, critica, «és de total abandonament per part de la conselleria». Segueixen, assegura, sense «el pla de reforma i reforç promès».

El doctor José Polo, president de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), parla d’una mitjana de 80-90 pacients diaris per metge als centres de salut. Així l’hi relaten col·legues de tot Espanya, especifica des del seu centre de salut de Casar de Càceres. Per això li semblen tan desafortunades, diu, les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sobre els seus col·legues madrilenys. «Si no s’agafa el telèfon, és perquè estem atenent altres pacients i no podem perquè estem saturats», assegura.

Parla, també, del desconcert que en aquests dies tenen els professionals pel constant canvi de protocols i les indicacions que han de donar als pacients positius de covid, en al·lusió a l’anunci del Ministeri de Sanitat que els contactes estrets ja no han de fer quarantena. «Això l’únic que genera és confusió i un cert grau d’histèria», apunta. Demana que es descarregui als centres de salut tornant, per exemple, als cribratges massius en centres específics i que, en aquests mateixos espais, es resolguin els tràmits administratius per als qui hagin de demanar una baixa a la feina.

La pressió del coronavirus

Des de CESM, Cristina Sánchez Quiles, secretària tècnica d’Atenció Primària, desgrana unes característiques comunes a totes les comunitats: falta de facultatius i de creació de places en centres de salut. «Aquests fets s’estan denunciant des de fa anys, però, des d’en fa gairebé dos, a això cal afegir-hi que l’AP s’està responsabilitzant de gairebé el 90% de la resolució de la pandèmia per covid».

Notícies relacionades

Mor als 44 anys l’activista contra la pobresa energètica Maria Campuzano

Un estudi alerta de la "degradació nocturna" del parc de la Massana de Salt

Onada rere onada, assenyala Sánchez Quiles, es repeteixen els mateixos errors: «Sobrecarregar l’AP amb aquesta gestió, mesures tardanes insuficients, limitades i molt mal coordinades en el temps. Ens referim a aquells pegats que de forma no homogènia pren cada comunitat autònoma per intentar justificar que ens recolzen». En posa exemples: els equips de rastrejadors són acomiadats després de cada onada «quan ja és sabut que continuem convivint amb la covid en les seves diferents variants molt més temps». El mateix passa, diu, amb els equips de reforç del coronavirus als centres de salut.

Per tant, relata, els facultatius s’encarreguen de sospites, rastreig de contactes, petició de proves, seguiment, gestió de baixes en la majoria de les comunitats (per exemple, Galícia, València, Castella i Lleó, Astúries, Extremadura, Madrid, Balears...), mentrestant «cada sistema de salut torna a posar en marxa aquestes solucions insuficients que acabaven de desmuntar uns mesos abans». Conseqüència de tot això és la demora i «ja el col·lapse total i l’esgotament dels professionals, i la conseqüència més greu és la pèrdua total de la nostra veritable funció, estar disponibles per tractar els pacients», conclou.