Cas Serveis Socials: la contractació irregular per 20 milions arriba a Antifrau

El cas Serveis Socials sobre sobresous i contractació irregular per 20 milions d’euros i sobresous, en l’atenció als més vulnerables a Barcelona, destapat per EL PERIÓDICO, ha arribat a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) de la mà del sindicat CGT i amb el recolzament de la CUP. Aquesta organització sindical ha analitzat en profunditat les dades sobre les presumptes anomalies al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, un ens públic creat el 2006 i que s’encarrega de la gestió de diversos serveis, com els centres on viuen menors tutelats, pisos per a dones víctimes de violència masclista i els seus fills, residències de persones amb discapacitat i centres de teràpia ocupacional. El seu president és el titular de la Conselleria de Drets Socials i el seu vicepresident, el responsable de l’àrea a l’Ajuntament de Barcelona.

La Generalitat va anunciar que portaria a terme una revisió d’ofici sobres els sobresous i una altra sobre el cobrament del retorn de la paga extra del 2012 el 2017 i no el 2018. Després de la publicació en aquest diari de les presumptes irregularitats, el gerent del consorci, Joan Uribe, va dimitir del càrrec. El maig del 2017 va ser quan Uribe va rebre el primer informe fiscalitzador demolidor. «Em vaig trobar amb una administració amb debilitats i amb un equip amb ganes de tirar endavant», va admetre. Aquest gerent, segons algunes fonts, havia arribat a rectificar procediments que funcionaven des de feia anys a l’entitat social com, per exemple, l’excés de contractacions a dit sense publicitat. Una pràctica que es va portar a terme en plena crisi financera i de retallades i que afectava els diners destinats als més necessitats: infants tutelats, persones amb discapacitat o víctimes de violència masclista.

En l’època de CiU 

Les principals irregularitats es van detectar el 2014 i 2015, època en què el consorci estava controlat per membres de CiU, segons els informes de la Sindicatura de Comptes i de la mateixa Intervenció General de la Generalitat publicats a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. El síndic és el primer que fa menció el 2014 de les males pràctiques en la contractació de serveis. En concret, indica aquest òrgan, existeixen contractes per a la gestió de determinades tasques que es van realitzar sense publicitat, transparència ni concurrència pública. És a dir, a dit. Ho van fer utilitzant una categoria que és aplicable quan l’adjudicatari és l’únic que pot fer aquesta tasca. Dels 22 expedients analitzats, 20, per valor de 22 milions d’euros, es van tramitar amb aquest sistema, sense que s’inclogués la justificació legal d’aquesta exclusivitat. Aquesta contractació sense publicitat se succeeix en anys posteriors, segons va confirmar la Intervenció General.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Les auditories precisen que, almenys el 2015, el 2017 i el 2019, el consorci va pagar gairebé un milió d’euros en sobresous per sobre de conveni i sense justificar, principalment als caps d’àrea o departaments. Aquests sobresous es concreten amb dos conceptes retributius («millora voluntària» i «a compte del conveni»), que ni consten en les taules salarials, ni estan avalats per la Direcció General de Pressupostos ni la Direcció General de la Funció Pública. Els auditors, fins i tot, no han pogut ni concretar la data en què es van aprovar aquests complements. A les auditories consultades es fa constar que aquests sobresous són «nuls» i incompleixen la llei.