Un ull de vidre permet identificar un dels represaliats del franquisme exhumat a Alacant

Aquesta peça es va localitzar a prop de la cama d’un dels esquelets, de manera que «intuïm que estava guardat a la butxaca», ja que la roba s’ha desfet. La troballa ha estat facilitada pel fet que a la fossa 20 del cementiri es van enterrar els cossos en caixes, de manera que en les excavacions estan extraient els morts individualment, ja que no estan junts ni barrejats, com sí que passa a l’altra fossa on ha treballat l’arqueòleg, la 36, on les restes havien sigut remogudes. «Si aquest element és al costat, està relacionat amb aquest cadàver. A part que ja tenim la certesa al 100% que estem excavant represaliats. Ha sigut molt emocionant». La Conselleria de Qualitat Democràtica, que finança aquestes exhumacions, va donar a conèixer ahir la localització de les primeres restes de represaliats en aquestes dues fosses confirmant la troballa d’almenys set esquelets amb signes de violència atribuïbles a la repressió, com orificis de projectils al crani. Els treballs al cementiri van començar al març en altres enterraments en els quals no es van trobar restes completes.

«Gràcies a l’anàlisi antropològica tenim la certesa que n’hi ha set que van morir violentament, però allà hi són tots. La fossa 36 ha sigut alterada, però la 20 és completament diferent. L’hem trobat com la van deixar fa 80 anys, sabem que hi són, tot i que falta identificar-los un per un. El cas de Francisco Alcolea és molt particular perquè portava un objecte personal molt propi i identificatiu, la resta són indicis dels qui eren perquè estan en caixes, com deien els familiars». Un d’ells, assenyala, seria Pascual Cánovas Martínez, alcalde d’Asp del PSOE quan va acabar la guerra, afusellat per les autoritats franquistes.

«Amb la pell de gallina, vaig tenir la sort de trucar-li per explicar-l’hi. Vaig conèixer Paco, el net de Francisco, fa 12 anys. Feia temps que buscava el seu avi i jo començava una tesi doctoral sobre la repressió franquista a la província. Vaig contactar amb ell i amb altres familiars de represaliats del poble i vam anar a Madrid a l’Arxiu de Defensa, on vam localitzar els sumaris dels judicis mil·liars que es van fer durant la postguerra. Hi ha més de 2.000 documents només d’Asp amb els quals vam poder reconstruir els fets de la guerra i la postguerra», ha explicat José Ramón García

Francisco Alcolea Torá, de 61 anys, net de Francisco Alcolea Cremades, durant tota la seva vida ha buscat el seu avi, per això aquesta troballa és sobretot «emotiva». «Fa més de 30 anys que el busco, des que vaig saber que l’havien afusellat. Fa molt temps que hi vaig al darrere. Tenia poques esperances després de veure el que havia passat a la fossa 36, on els ossos van aparèixer barrejats, per això em vaig enfonsar. A la fossa 20 pensàvem que passaria el mateix, però ha sigut una alegria continguda perquè encara han de sortir tots. Al meu avi li han identificat per l’ull, però esperem que els trobin a tots, a l’altra fossa també. Quan estigui tot complet, l’alegria serà total. Ha sigut una troballa molt emotiva, era el meu avi, així que donar la notícia a la família era important, perquè puguem enterrar-lo amb la meva àvia al cementiri d’Asp».

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

Gran part de la «responsabilitat» d’aquesta identificació es deu a aquest net, que cada vegada que anava a visitar l’excavació insistia en el detall de l’ull de vidre del seu avi. «Estaven avisats perquè és una dada important per a la identificació. Al moment final se’l devia treure i el devia guardar a la butxaca dels pantalons. Ha aparegut a la zona de la cama». «L’han trobat, tot i que encara queda confirmar amb el laboratori les proves de l’ADN». Aquestes proves les realitzarà la fundació Fisabio, segons confirma la Conselleria de Qualitat Democràtica.

«El meu besavi tenia un ull de vidre que es va guardar a la butxaca moments abans que l’afusellessin. Gràcies a això l’han pogut reconèixer d’entre els pocs cossos que han aparegut al cementiri d’Alacant. Acaben de trucar al meu pare per dir-li que pot enterrar el seu iaio. Així, el meu pare tanca un capítol de 20 anys recorrent arxius civils i demanant permisos, 20 anys buscant-lo», ha assenyalat també la seva besneta Inés al seu perfil de les xarxes socials.