Seu Vella de Lleida, custodis d’una relíquia inquietant

A la Seu Vella, antiga catedral de Lleida, trobem una capella construïda el 1328 per una de les famílies més poderoses de la regió: els Montcada. Es tracta de la capella de Sant Pere, una de les més luxoses de tot l’edifici. Allà hi ha els sepulcres d’Ot I de Montcada i la seva dona, Teresa. Aquest matrimoni va ser enterrat amb l’objecte més valuós que tenien: una banya d’unicorn. Sí, ho ha llegit bé: ¡una banya d’unicorn! Tots sabem que els unicorns no existeixen, però a l’edat mitjana no ho tenien tan clar. De fet, les bosses amb pols de banya d’aquesta bèstia fantàstica es cotitzaven a preu d’or. Tenia tantes propietats màgiques que poques pocions es feien sense afegir una mica d’aquesta relíquia tan cobejada. Tenir-la a casa era, doncs, un luxe que pocs es podien permetre. Ot I de Montcada en tenia un i quan va morir va ser col·locat a la seva tomba.

En realitat, i sento de debò abocar una gerra d’aigua freda sobre les seves expectatives, es tractava simplement d’un ullal de narval. Aquest cetaci té una banya molt característica que pot arribar a mesurar fins a tres metres de longitud. Van ser els vikings els que, aprofitant la fama de l’unicorn i la credulitat dels europeus, van començar a vendre aquestes relíquies per tot Europa durant l’edat mitjana i van fer el negoci del segle. L’obsessió europea per aquest animal fantàstic va arribar a tal extrem que, sense anar més lluny, en trobem nombroses representacions en l’art sacre. Segons la tradició medieval, l’única manera d’atrapar aquests animals era col·locant davant d’ells una imatge de la verge perquè caiguessin rendits.

Però, ¿encara es custodia la relíquia a la capella de Sant Pere, a la Seu Vella de Lleida? Doncs no, ja no es troba allà. El seu destí final va ser d’allò més sorprenent. El rei catalanoaragonès Joan I el va aconseguir i la notícia va córrer com la pólvora entre tots els grans senyors de la Corona, que aviat van començar a demanar-li la banya: el comte d’Empúries, el comte de Cardona, el comte d’Urgell, el bisbe de València, la infanta de Sicília, etc. Així que el rei va començar a repartir-ne fragments i el va utilitzar en les seves relacions diplomàtiques, com per exemple amb el comte d’Armanyac, el comte de Flandes, el duc de Borbó, el rei d’Armènia i fins i tot el papa d’Avinyó, a qui va entregar un anell amb un tros de banya per protegir-se dels enverinaments. Així és com la banya d’unicorn de la Seu Vella va quedar repartida per tot Europa. Poc importava que en realitat es tractés d’un ullal de narval. Si es creia en ell, la banya d’unicorn era real i, com a tal, era capaç dels més increïbles prodigis.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

(*) Guia de Rutes Misterioses a Lleida.

www.rutasmisteriosas.es