La nova estratègia de salut mental desperta recels en el sector

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha presentat aquest divendres al Consell de Ministres l’Estratègia de salut mental per al període 2022-2026, aprovada dijous al Consell Interterritorial. Malgrat que ha considerat que es tracta d’un avanç fonamental per posar la salut mental en l’«epicentre de les polítiques públiques» i per «visibilitzar» les malalties mentals, trencar silencis i actuar, les societats de psiquiatria desconfien del nou full de ruta, que no inclou ni un pressupost ni una ràtio mínima de professionals.

No obstant, Darias ha argumentat que seran els plans d’acció que desenvolupin l’estratègia els que comptin amb pressupost i ha recordat que Pedro Sánchez va prometre per superar els estralls mentals que ha provocat la pandèmia una dotació de 100 milions d’aquí al 2023. I és que, segons ha defensat Darias, la salut mental és una «amenaça latent» que s’ha vist incrementada pel virus i, per tant, és el «desafiament mes important d’avui i de demà».

L’estratègia es cimenta en 10 pilars que tenen com a meta la necessitat de «millorar l’autonomia del pacient, de reduir l’estima i limitar les intervencions voluntàries». El full de ruta contempla per primera vegada un apartat específic de prevenció del suïcidi, que és la primera causa de mort externa i un dels principals problemes de salut pública. El 2020 hi va haver 3.941 morts, cosa que suposa una taxa de 8,3 cada 100.000 habitants.

L’estratègia promou la formació dels professionals en la detecció del risc de la conducta suïcida, la sensibilització o el desenvolupament d’una xarxa d’atenció telefònica, entre altres mesures. Així mateix, contempla per primera vegada la perspectiva de gènere, ja que les dones tenen més depressions o trastorns d’alimentació, mentre els homes pateixen normalment altres malalties.

Les crítiques

L’elaboració de l’estratègia ha sigut un camí ple de dificultats. N’hi va haver diversos intents previs que van fracassar per la divisió en la professió i la falta de consens i impuls polític. Per això Darias ha posat en relleu que en aquesta ocasió ha sigut elaborada per un comitè pluridisciplinari, ha sigut aprovada per unanimitat de les comunitats i hi han participat 25 entitats referents en l’àmbit de la salut mental. «Hem volgut integrar totes les veus i sensibilitats. Ha sigut massa temps, però estic convençuda que gràcies a aquesta estratègia participada arribarem més lluny», ha destacat.

Notícies relacionades

«Els intents de suïcidi en menors s’han doblat en els últims tres mesos»

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

No obstant, les societats de psiquiatria autonòmiques i monogràfiques (especialitzades en una àrea de la psiquiatria concreta) no han volgut comptar com a consultades, segons explica Gemma Parramon, presidenta de la Societat Catalana. I és que el Ministeri de Sanitat els va consultar poc temps abans d’aprovar l’estratègia i sense temps d’incorporar-hi les seves aportacions. I la Societat Espanyola de Psiquiatria figura en el text com a consultada, però això no significa que hi presti el seu aval.

La Societat Catalana considera que l’estratègia en certs aspectes suposa un avanç, però difereix de molts d’altres, com per exemple que «estigui plena d’eufemismes» per evitar parlar de trastorn mental, cosa que, segons Parramon, augmenta l’«estigmatització».