ACTE INSTITUCIONAL

El Rei destaca la independència dels jutges per a l’«estabilitat social»

  • Des del 2018 Felip VI no es desplaçava a Barcelona per a l’entrega de despatxos als nous jutges espanyols

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El rei Felip VI va destacar aquest dilluns la independència i imparcialitat dels jutges espanyols com elements «indispensables» per a l’«estabilitat social» i la «convivència pacífica de la societat». El Monarca va tornar a presidir a Barcelona l’entrega de despatxos als nous jutges espanyols, 188 en total. No viatjava a la capital catalana per assistir a l’acte des del 2018. A la cerimònia no va assistir cap representant de la Generalitat.

En un discurs marcadament protocol·lari, Felip VI va assenyalar que «una societat moderna i avançada com la nostra, una societat plenament democràtica», només es pot «desenvolupar en pau i concòrdia si compta amb un mecanisme independent i neutral per a la resolució dels conflictes». El rei va recordar als nous jutges que amb feina reforçaran «la convivència pacífica de la societat», no només aportant els coneixements jurídics, sinó també uns valors, uns principis ètics i una rectitud personal i professional que han de resultar exemplars». Aquests principis, va remarcar, «defensen l’essència de la funció judicial en un Estat de dret i són indispensables per a l’estabilitat social

El Monarca va emfatitzar la importància del poder judicial com a part «nuclear de l’Estat», insistint que les «institucions de tota societat són essencials per fer realitat la idea d’Estat i va incidir que la seva missió «transcendental en la nostra consolidada democràcia no resultaria possible sense la contribució individual de les persones que formen part» del sistema judicial.

Jutjar sense influències

El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, també va remarcar la imparcialitat dels jutges, però va anar una mica més enllà i va instar els jutges a jutjar en absència d’«elements estranys, no acceptables», tendents a «influir, il·legítimament», en el pronunciament judicial, havent d’actuar amb «independència, fins i tot de les pròpies conviccions personals».

Aquest precepte «constitueix «un ineludible deure professional de jutge i forma part dels principis ètics que informen de la seva activitat, ja que la «independència no ha de ser entesa de cap manera com un privilegi», va assegurar. Aquests elements estranys, va recalcar, «poden ser de molt diferent índole i correspon a l’ordenament jurídic i, en el seu cas a l’òrgan de govern dels jutges, però també al propi jutjat».

Lesmes va assenyalar que la «legitimitat del poder judicial neix, «com tots els poders de l’Estat, del poble espanyol, en què rau la sobirania nacional; però també expressa que la justícia s’administri en nom de qui simbolitza la unitat i permanència del nostre Estat, conjugant-se així en la fórmula constitucional, harmònicament, les idees de sobirania i unitat de la nostra nació».

El perfil dels jutges

El perfil dels nous jutges és, segons es recull en una enquesta feta a l’ingressar a l’Escola Judicial el 2019, el d’una dona (representen el 71,28% del total) amb una edat mitjana de 28 anys, que ha tardat una mica més de quatre anys i mig a preparar i aprovar l’oposició i que no procedeix d’una família de juristes (en el 76,46% dels casos). Entre les raons que la van portar a triar aquesta professió, van pesar especialment la seva passió pel dret, la funció dels jutges com a garants dels drets fonamentals, la independència i imparcialitat de la seva funció i la possibilitat de contribuir en la lluita contra la delinqüència.

Notícies relacionades

Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (48). La segueixen el País Valencià (23), Madrid (22), Castella i Lleó (16), Catalunya i Galícia (11 cada una), Astúries (10), Aragó (9), Múrcia (7), Extremadura i les Canàries (6 cada una), Cantàbria i el País Basc (5 cada una), les Balears i Navarra (3 cada una), Castella-la Manxa (2) i Ceuta (1). Durant l’etapa de preparació de l’oposició, la immensa majoria (94,57%) va comptar amb el suport econòmic dels pares. Una mica més d’un terç dels alumnes de la promoció han treballat anteriorment: el 22,34% en un sector aliè a l’àmbit jurídic i el 12,77%, vinculat a l’àmbit jurídic. El 57,45% no ha treballat abans.

La tradició familiar no és l’element determinant que va portar els nous i noves jutges a triar la professió. Les tres quartes parts dels integrants de la promoció (74,46%) ni ha tingut ni té familiars (fins al segon grau de consanguinitat) que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Dels que sí que en tenen o n’han tingut, en el 4,89% dels casos són jutges i magistrats i en el 20,65% exerceixen una altra professió jurídica.