La sidra ja toca a la porta de la Unesco

La cultura sidrera asturiana, i amb ella el conjunt de la regió, estan d’enhorabona. El Consell de Patrimoni Històric Espanyol va decidir ahir que tot el que envolta el caldo regional constituirà la candidatura espanyola per ser inclosa en la llista representativa del Patrimoni Mundial Immaterial de la Unesco. Aquest pas –que pràcticament garanteix, segons els experts, l’entrada de la cultura sidrera en aquesta prestigiosa llista– arriba després d’una campanya que es va posar en marxa per primera vegada el 2005 i que, després de diversos intents, va ser represa amb força el 2019, durant l’anterior Govern regional de Javier Fernández, que va tenir el suport de LA NUEVA ESPAÑA, diari que pertany a aquest grup, Prensa Ibérica, i un gran corrent social com a impuls.

L’eufòria dels sidrers asturians va ser unànime i van destacar que es tracta d’una gran oportunitat per al sector i per a tota la regió. Luis Benito García, historiador i director de la Càtedra de la Sidra a la Universitat d’Oviedo, estava exultant. Ell ha sigut el gran impulsor de la iniciativa, un projecte en el que va començar a treballar el 2005 i que ha passat des d’aleshores per nombrosos alts i baixos. «És un reconeixement molt just per a una cultura amb molta història i que continua molt viva», remarca García, que creu que ara la sidra viurà una «campanya publicitària d’àmbit mundial». «Ha de ser un revulsiu no només per al sector, sinó per a tota la regió, que està en disposició d’accedir a un aparador molt important», afegeix l’historiador, que va formar part del comitè d’experts de la candidatura.

El president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Sidra d’Astúries, el colliter Guillermo Guisasola, coincideix que si, com sembla, la cultura sidrera aconsegueix aquest reconeixement, tota la regió en rebrà beneficis: «Serem, sens dubte, la capital mundial de la sidra, una fita molt important a la qual cal saber treure tot el partit». Tino Cortina, sidrer de Villaviciosa, considera que això és «clau» per a la supervivència del sector. «És la millor notícia que podíem rebre», afegeix.

A Gijón, els professionals del sector també han rebut la notícia amb molta alegria. «Per a nosaltres representa la nostra forma de vida, que som molt de compartir, i posaria la nostra regió al mapa mundial. No hi ha res que se celebri a Astúries que no sigui entorn d’una taula i amb una caixa de sidra», diu Yolanda Trabanco, al capdavant d’una família sidrera que treballa en el negoci des de 1925. «Una mica abans ja havia començat el meu besavi, Emilio Trabanco», matisa la Yolanda. Per Andrés Canal, de Sidra Canal, «seria una gran notícia perquè divulgaria la sidra asturiana per tot el món».

A Oviedo, Pedro Caramés, president del Bulevard de la Sidra de Gascona, reconeix que això suposa «un reconeixement i una satisfacció d’alta categoria per a les arrels asturianes». «Pot ser una empenta decisiva per a un sector tan castigat com el de la sidra», afegeix. També estaven contents ahir a la sidreria Los Serrano, ubicada al districte de Sama, a Llangréu, al saber que la beguda regional havia sigut triada per Espanya per a la declaració de la Unesco. Darrere la barra, Alberto Castillo assegurava que «l’important és que sigui considerada com a Patrimoni de la Humanitat, sobretot perquè així serà molt més coneguda en tot el món».

Notícies relacionades

El pla contra les estafes telefòniques permet bloquejar 48 milions de trucades i dos milions d’SMS fraudulents

Catalunya posa en prealerta el pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses

Entre glops van celebrar la candidatura ahir a Avilès el trio d’amics format per Eugenio Guardado, Valentín Prieto i Miguel Valderrama. Aquests companys de feina, dos dels quals ja estan jubilats, comparteixen unes sidres cada dijous, plogui o troni, des de fa trenta-cinc anys. «És una gran notícia per a Astúries. Tot el que impliqui promocionar la nostra sidra, que és la millor del món, benvingut sigui», assenyala Guardado. «És una finestra que s’obre al món, si s’aconsegueix pot servir moltíssim per promocionar la nostra cultura i la nostra regió», afegeix Prieto. Valderrama veu «fantàstic que es vulgui donar valor a la nostra cultura i a la nostra sidra, que no té res a veure amb la que es ven al País Basc». A la sidreria Casa Lin, a Avilès, on se citen cada dijous, confien a brindar el 2022 per l’objectiu complert.

Per Fran Ordóñez, de sidra Viuda de Angelón, a Nava, aquest reconeixement «donarà visibilitat a Astúries i a la seva cultura sidrera», que, afegeix, «és única al món»: «Hi ha molts llocs amb sidra, però la nostra cultura és única i l’hem de salvaguardar», afegeix. I és que, segons relata Ordóñez, «quan ve gent de fora i veu el que hi ha a Astúries, queda espantada». Aquest reconeixement, afegeix, ajudaria «amb el turisme». «De la mateixa manera que hi ha turisme enològic, que congrega gent de tot arreu, això pot ajudar que vinguin a conèixer la nostra manera de fer la sidra i, sobretot, de consumir-la».