«Sí o sí, volia anar a la universitat»

Claudia García Jiménez, de Jerez de 18 anys, és un dels 50 estudiants brillants amb escassos recursos econòmics que han aconseguit les primeres beques de grau de la Fundació ‘la Caixa’, amb les quals l’entitat promou la igualtat d’oportunitats en l’accés a la formació universitària. García, amb matrícula d’honor en el batxillerat, ha començat a cursar el grau en Educació Primària. Disfruta aprenent i ensenyant. 

-10 sobre 10 a batxillerat. ¿Sempre ha sigut tan bona estudiant?

A primària diria que més normal, treia entre un 7 i un 8, perquè no veia els estudis com una cosa principal. A secundària em va entrar la por de suspendre. Ja no era cosa de nens, em vaig espantar i em vaig posar les piles, i a partir d’aquí vaig començar a comprendre la importància dels estudis.

¿Quan decideix que vol anar la universitat? 

-A secundària. Em feia molta por el futur. Fixa-t’hi, a secundària ja tenia por de la selectivitat, ha, ha, ha. I perquè no m’agafés desprevinguda, vaig començar a pensar quina carrera volia estudiar, i vaig anar investigant i madurant la idea fins que vaig tenir clar que volia ser professora de primària.

¿Era un somni inabastable per falta de recursos?

Potser el primer any l’hauria pogut afrontar amb les beques que havia anat estalviant. Però no sé com me les hauria apanyat en els cursos següents. Però jo volia anar sí o sí a la universitat. I a més, l’hi vaig prometre a la meva mare abans que morís.

I li van concedir una beca de la Fundació La Caixa. ¿Què li ha suposat?

- A part de poder afrontar els estudis amb tranquil·litat, veure que altres persones valoren l’esforç que he fet; això em demostra que tinc capacitat. Tot i que també suposa pressió, he de tenir-me a ratlla, no abaixar la guàrdia.

¿Qui li va parlar d’aquestes beques?

El meu tutor de segon de batxillerat, el Francisco. Va ser ell qui em va comentar que hi havia unes beques per a persones amb talent que no tenien recursos i em va animar a sol·licitar-la. I ho vaig aconseguir.

-¿Per què va triar Educació Primària? ¿Algun professor li va deixar empremta perquè vulgui dedicar-se a l’ensenyament?

Gairebé tots els professors que he tingut m’han deixat empremta, m’han tractat molt bé i l’experiència a classe sempre ha sigut molt bona. Però a més, quan algun company em demanava ajuda i aconseguia que ho entengués o em deia que l’hi explicava millor, a mi això m’omplia. Mai vaig posar mala cara quan em demanaven ajuda, sempre trobava el temps per fer-ho. I disfrutava fent-ho. I em vaig dir que jo valia per a això.

A més de la universitat, està estudiant anglès i japonès de forma autodidacta, canta i balla, dibuixa i es fa càrrec de la seva germana de 13 anys. ¿D’on treu les hores?

L’anglès ara l’estic estudiant en una acadèmia també gràcies a la Fundació La Caixa. Per fi, per primera vegada en la meva vida, vaig a un centre a aprendre anglès; al japonès, a l’estiu li vaig clavar més canya, perquè tenia més temps, però ara quan puc veig vídeos de vocabulari. I si quan tinc lliure el que em ve de gust és moure’m, doncs en lloc de veure vídeos, ballo. Esgarrapo al rellotge totes les hores que puc.

¿Fa més qui vol que qui pot?

És més bonic aconseguir alguna cosa quan realment es vol i un s’esforça per aconseguir-ho. 

Ja que s’anticipa tant, ¿què farà quan acabi el grau?

Estic investigant sobre màsters, perquè vull fer-ne un d’idiomes. I apuntar-me de manera més formal a un curs de japonès. També m’interessa molt el món del ball, el doblatge, l’actuació..., així que també m’agradaria mirar alguna titulació sobre això.

Notícies relacionades

El pla contra les estafes telefòniques permet bloquejar 48 milions de trucades i dos milions d’SMS fraudulents

Catalunya posa en prealerta el pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses

A la seva edat es tenen molts somnis per complir. ¿Algun en especial?

-Ui, en tinc bastants. El principal, acabar la carrera i fer classes, però també parlar japonès amb fluïdesa i pujar a un escenari i emocionar amb el meu ball.