Crisi del coronavirus

El viròleg Adolfo García-Sastre: «Potser no hi ha cap altra pandèmia així fins d’aquí cent anys»

És president del comitè científic del primer congrés mundial de pandèmies que se celebra d’aquí uns dies a Madrid: «Ens ajuntem per veure quin tipus de coses han funcionat i les que no, però sobretot per veure com preparar-nos de cara al futur».

El viròleg Adolfo García-Sastre: «Potser no hi ha cap altra pandèmia així fins d’aquí cent anys»
6
Es llegeix en minuts

Madrid es prepara per acollir, els pròxims dies 19 al 20 de novembre, el World Pandemics Forum (WPF), el primer congrés mundial de pandèmies en el qual es donaran cita alguns dels més prestigiosos experts en salut pública a nivell global. Entre els quals, el prestigiós científic espanyol Adolfo García-Sastre (Burgos, 1964), qui es va convertir en un dels rostres més mediàtics de la crisi sanitària, una sort de ‘Fernando Simón’ capaç de resoldre mil i un dubtes sobre un virus del qual ningú sabia res. Des de Nova York, el viròleg atén ‘El Periódico de España’ i demana no cometre els mateixos errors davant una crisi que era impredictible: «Potser no tenim una pandèmia com aquesta fins d’aquí uns cent anys», augura, però, adverteix, si a les generacions venidores se’ls oblida el succeït «i ens agafa sense tenir la infraestructura necessària per poder respondre, ens passarà el mateix».

Doctor Honoris Causa per la Universitat de Burgos, García-Sastre és professor al Departament de Microbiologia i director de l’Institut de Salut Global i Patògens Emergents de l’Escola de Medicina a l’Hospital Monte Sinaí de Nova York. A més, és membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units pels seus èxits distingits i continus en la investigació. Com a detall, explica que a la ciutat on resideix hi ha «una bona cobertura vacunal». No tant com a Espanya –«seria convenient augmentar-la», admet– però, també recorda, que als Estats Units –on el president, Joe Biden, ha anunciat la vacunació obligatòria o test setmanals a les empreses de més de 100 empleats abans del 4 de gener– són «moltes» les diferències, a l’hora de mostrar el rebuig de la immunització o la desconfiança cap a la ciència.

L’investigador, un dels més destacats a nivell mundial, conversa també sobre altres aspectes que li preocupen com, per exemple, que els països en vies de desenvolupament tinguin també accés a la vacunació contra la Covid-19. De fet, el seu equip treballa en una nova vacuna «barata i fàcil de produir» que, si els resultats dels assajos són favorables, podria començar a utilitzar-se l’any vinent.

Vostè és un dels supervisors del primer congrés mundial de pandèmies que se celebra d’aquí uns dies a Madrid. ¿Què s’espera d’aquesta trobada internacional?

Seran dos dies en els quals persones que representen diferents àmbits –clínic, investigador, social...– que tenen importància respecte al que ha passat amb aquesta pandèmia, tant per frenar-la com per respondre a aquesta, ens ajuntem per veure quin tipus de coses han funcionat i les que no. I, sobretot, com es pot pensar què és el que ens falta fer per acabar amb la crisi i per estar més ben preparats per a les que puguin venir en un futur. Aspectes que han de ser considerats tots aquests perquè al final és una tasca conjunta de tots els sectors de la societat, inclòs el públic.

Des de la perspectiva del viscut, ¿què ha funcionat durant l’emergència sanitària?

Hi ha hagut una gran cooperació científica i això ha donat lloc que s’hagin fet avenços molt ràpids, per exemple respecte a les vacunes i conèixer molt més d’aquest virus. Quin tipus de variants estan apareixent, per què apareixen, què ens podem esperar d’aquestes variants... Això ha sigut gràcies a la cooperació internacional. Ha donat lloc que aprenguem molt i molt ràpidament. Per exemple, no tenim tractaments gaire efectius, però es tracta molt millor una persona a l’hospital del que es tractava al principi de la pandèmia.

En l’extrem contrari, ¿què s’ha fet malament?

Posar mesures efectives per poder frenar els contagis, la falta de mitjans per poder implementar mesures com el diagnòstic, la falta de vestits de protecció, els problemes legals sorgits de si es poden imposar o no diferents normes de comportament segons la normativa de cada país... I, també, la falta de cooperació entre els mateixos països, fins i tot entre els polítics dins d’un mateix país. Semblava que estaven barallant-se els uns amb els altres en comptes d’estar units per fer front a un enemic comú. Després, per descomptat, els problemes als països en vies en desenvolupament que no tenen encara accés a les vacunes que haurien de tenir.

De cara al futur, ¿què és el que més el preocupa?

Que ens oblidem del que ha passat i ens torni a passar això sense estar preparats per la quantitat de vides que es perden. És molt difícil evitar una pandèmia perquè són impredictibles, no sabem quins virus les causaran exactament. No es pot evitar del tot i cal estar preparats per afrontar-les. Potser no tenim una pandèmia com aquesta fins d’aquí uns cent anys. Potser no la veiem, espero que no, no ho sabem, però sí segurament les generacions futures en algun moment la veuran i si s’ha oblidat i ens agafa sense tenir la infraestructura necessària per poder respondre, ens passarà el mateix. Espero que no passi. 

Precisament en aquests dies, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, es mostrava contrari a una tercera dosi a la població general i advocava per entregar-les als països en vies de desenvolupament.

Crec que s’hauria de fer tot el possible per tenir accés global a les vacunes. El que s’estiguin utilitzant per a terceres dosis no significa que, si no fos així, tothom tingués aquesta possibilitat. El problema persisteix, perquè no és només que s’enviïn als llocs on es necessiten més, també és un problema de distribució. A més, en aquests països hi ha més problemes de salut que la vacunació Covid, per exemple el xarampió que mata nens a l’Àfrica. L’ajuda no hauria de parar a ajudar-los en la pandèmia. Cal intentar solucionar els problemes que tenen ara mateix.

Vostè treballa amb el seu equip –Peter Palese, professor i president del Departament de Microbiologia i Florian Krammer, professor de vacunació al Monte Sinaí– en una vacuna davant la Covid-19. ¿En què consisteix?.

Hi ha moltes més vacunes en estudi a més de les ja disponibles. L’important és que alguna d’aquestes vacunes, eficaces i segures, siguin més fàcils de poder ser utilitzades en països en vies de desenvolupament perquè són més fàcils de produir, a nivell local. Les d’ARN missatger (ARNm) són tecnologia molt nova i no hi h tants països preparats per produir-les, fins i tot si es liberalitzen les patents. Cal ensenyar a la gent com fabricar la vacuna i distribuir-la. La tecnologia que nosaltres utilitzem és un vector vacunal (un virus d’aus) similar a l’adenovirus. El mètode de producció és exactament igual al de les vacunes de la grip. És segura d’utilitzar i es pot produir molt fàcilment.

Notícies relacionades

¿En quin punt està el seu desenvolupament?

Som en els assajos clínics gràcies al recolzament de governs de diferents governs. Hem fet les llavors vacunals i les hem transferit a diferents països que han mostrat interès. Ha sigut possible a Tailàndia, el Vietnam, el Brasil i Mèxic. Tots quatre estan treballant de forma independent entre ells. Els estudis més avançats són els de Vietnam, on estan començant ja els assajos de fase 3 per veure l’eficàcia. El més difícil és aconseguir prou número de persones encara no vacunades i amb risc de contagiar-se. Si avancen aquests estudis, podria estar aprovada per a principis de l’any vinent. Es produirà de manera més fàcil i serà més barata. El seu preu serà de menys d’un dòlar mentre que les vacunes que hi ha ara costen entre 20 i 40 dòlars. L’altre avantatge és que és estable a temperatura de refrigeració, no és necessària la congelació, per la qual cosa és més fàcil de distribuir.