«Els nens coneixen més marques de mòbils que noms d’arbres»

Berenars sense embolcalls de plàstic, roba que serveix per a diverses generacions, menjadors sense malbaratament alimentari i problemes de matemàtiques en què els alumnes calculen quants litres d’aigua es necessiten per fabricar uns texans. Aquestes són algunes de les batalles que ha emprès Teachers for Future, un moviment de docents que pretén portar a les aules l’educació ambiental. A Espanya és liderat per Miriam Campos Leirós (Mos, Pontevedra, 1977), activista mediambiental i mestra de cinquè de primària a l’escola pública gallega Mallón.

¿Com sorgeix Teachers for Future Spain?

Els nens i nenes coneixen més marques de mòbils que noms d’ocells o arbres, així que el 2017 un grup de professors preocupats pel medi ambient i els currículums escolars vam crear el blog divulgatiu ‘El guiño verde’. Després els mitjans van posar el focus sobre Greta Thunberg i uns estudiants catalans, molt mobilitzats a la universitat, es van posar en contacte amb mi. A partir d’allà, vaig conèixer el moviment ‘Fridays for future’ i ‘Teachers for future’. El 2019 vaig demanar permís per representar-lo a Espanya i ‘El guiño verde’ es va transformar en ‘Teachers for Future Spain’.

¿A quantes escoles han arribat i a quantes volen arribar?

No tenim un registre oficial. El nostre objectiu seria arribar als 28.000 centres educatius. Al setembre vam impulsar la campanya ‘28.000 pel clima’.

Un dels seus programes estrella és l’esbarjo residu zero. ¿En què consisteix?

Des de finals dels anys 80 ens han ensenyat la importància de reciclar. D’acord, però la prioritat hauria de ser una altra paraula amb r: reduir. Si jo no utilitzo plàstic no m’he de preocupar per portar-lo al contenidor groc. A més, no tots els plàstics són reciclables. El que proposem és que l’entrepà o la fruita de l’esmorzar dels estudiants vingui en un tàper, i l’aigua, en un termo. Així ja no hi ha residus. A més, sol coincidir que els esmorzars amb més plàstic i embolcalls són els menys saludables: brioixeria industrial i aliments ultraprocessats. Reduir residus no només és bo per al planeta, sinó per a la nostra salut. 

És un programa implantat, per exemple, a l’escola a la qual anava la princesa Elionor, que és privada. ¿Com s’aconsegueix despolititzar l’educació verda?

Els nostres programes estan disponibles per a tots els centres, ja siguin públics, concertats, privats o religiosos. La cura del planeta ens afecta a tots. Per sobre de les ideologies hi ha les persones.

La nova llei d’educació impregna els currículums d’educació mediambiental. ¿Quina nota posa a la norma?

Ara mateix hi ha centres molt compromesos, però depèn de la bona voluntat del claustre. En moltes escoles hi ha un responsable de sostenibilitat, però no una figura oficial. La LOMLOE, efectivament, diu que la cura del planeta ha de formar part del projecte educatiu. És un gran pas i confiem que les autonomies ho respectin quan apliquin la norma en el dia a dia. Salvar el planeta és un concepte romàntic, però completament erroni. El planeta pot seguir sense nosaltres. Del que parlem és de salvar-nos com a espècie. La nostra qualitat de vida serà millor o pitjor en funció de les condicions mediambientals. Això s’ha d’impartir de manera transversal en totes les etapes educatives. Hi haurà qui es limiti a celebrar el dia de l’arbre o del medi ambient. Això està bé, però queda curt.

També és insuficient disposar només d’un minihort en una escola o fer una excursió a la muntanya una vegada a l’any.

Exactament. Això és una feina diària. La nostra empremta és palpable en la roba que utilitzem, l’esmorzar que prenem i la nostra manera d’anar al col·le. No volem que les administracions multin per utilitzar plàstics, el que volem és reduir el plàstic. Hem de reivindicar un transport públic en condicions que ens faciliti no agafar el cotxe. 

¿N’estan conscienciats, els pares i les mares?

Hi ha de tot. Hi ha qui et diu que no té temps per a res i ofereix brioixeria industrial als fills per berenar. La qualitat de vida també és preocupar-te pel que menges, que és la guardiola en la qual acumules els estalvis. Veiem que,en moltes cases, són les nenes i nens els que pressionen els seus pares per fer les coses bé. No m’agrada acusar ningú. Trobo a faltar una campanya pública a favor de la sostenibilitat, igual que es fa per prevenir accidents de trànsit i la drogoaddicció. Aquí només es parla de naturalesa a les aules quan hi ha una inundació o una catàstrofe natural.

¿Com s’ensenya medi ambient a l’assignatura de matemàtiques?

Te’n poso un exemple. Deixem de fer problemes amb ous i gallines i posem exercicis per calcular quanta aigua consumeix fabricar un jersei o una samarreta. O la diferència entre comprar unes taronges de València o de Xile. Parlem de les sequeres i veiem els quilòmetres que han de recórrer els refugiats climàtics.

¿Quines altres iniciatives escolars tenen a la recambra?

Dues que em fan una il·lusió especial. Una té per objectiu alertar els estudiants sobre les notícies falses, les ‘fake news’. Ho vulguem o no, tots els nens tenen mòbil quan compleixen 10 anys. Busquen informació i tots hem vist la destrossa que ha fet el negacionisme durant la pandèmia. Volem que els nens i nenes sàpiguen acudir a fonts solvents i sàpiguen distingir la informació seriosa i rigorosa.

¿I l’altre?

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

Posa el dit a la nafra del consum excessiu. Tants regals, tantes compres, tants embolcalls, tantes disfresses, tantes joguines d’un sol ús, tant Nadal, tant Halloween, tant ‘black friday’ ... Ja n’hi ha prou de consumir de manera exagerada. Hem de recalcar que el millor regal no és la cosa més cara d’una botiga, sinó un pa de pessic fet per tu.

---

Tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow

El món té una última oportunitat d’evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP-26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podràs trobar tots els articles de EL PERIÓDICO sobre la COP26.