Ciutadans i crisi climàtica: «S’ha d’actuar i ha de ser ja»

La preocupació per la crisi climàtica ha arribat també al carrer. Els ciutadans tenen diverses opinions al respecte però en línies generals caminen en el mateix sentit: intentar apaivagar les conseqüències de l’escalfament global per poder frenar el fenomen. «Està tot el peix venut, ja no hi ha marxa enrere» Intento no consumir plàstic i no fer servir el cotxe quan no és necessari per contribuir de manera personal», explica Julia Martín, una madrilenya que passa les vacances a Barcelona.

Alguns també apunten a la importància que siguin els governs i les institucions governamentals que agafin les regnes de la problemàtica per traslladar-les a la població. «El problema és de les institucions. Les persones estan disposades a fer grans canvis però si les institucions no hi posen de part seva no hi ha res a fer», diu Elisenda Campos, que viu a Barcelona. Aina Poch, assessora universitària, apunta cap a la mateixa direcció. «Estem en un moment que ja no es pot anar enrere. Els canvis han de venir de part de les institucions i d’un canvi de consciència general».

Entre els joves s’obre pas l’esperança, alguns asseguren que encara hi ha temps per frenar el canvi climàtic. La Cristina, que és integradora social, apunta a una responsabilitat més gran de les empreses. «Amb el canvi climàtic ja no hi ha marxa enrere, l’ésser humà ha embrutat molt la terra però tampoc ens hem de culpar nosaltres perquè realment les empreses ens demanen que reciclem mentre elles són les potències contaminants més grans».

«Crec que podem salvar el planeta però necessitem que la gent que té poder hi posi de part seva. Jo individualment intento ajudar reciclant i portant una dieta vegetariana per evitar recolzar la indústria càrnia que contamina un munt», comenta Irene Soriano, estudiant de comunicació audiovisual que, de la mateixa manera que molts de la seva generació, són totalment conscients del mal que fan les grans indústries càrnies al medi ambient. Florencia García deia que «la indústria càrnia contamina moltíssim. El canvi climàtic es podrà revertir quan la societat se n’adoni i comenci a reduir el consum de carn».

No obstant, són molts els ciutadans que asseguren que ja no hi ha marxa enrere, com Elena Ocharan, estudiant de la Universitat de Barcelona. «L’hem cagat completament, només ens queda intentar posar-hi remei i frenar però no es pot tornar enrere», explica, o com Laia Sardà, de 21 anys: «Ja no som a temps de canviar el que hem fet, només podem lluitar perquè no empitjori».

Les persones més grans lamenten el canvi tan dràstic que s’ha donat en el paisatge en els últims anys. «És visible a 30 minuts de Barcelona. La sequera cada vegada va a més i la fauna i la flora cada vegada van a menys. En 20 anys la decadència ha sigut estrepitosa, no em vull imaginar d’aquí 50 o 100 anys», es lamenta Toni Albaladejo, un productor de teatre que viu a pocs quilòmetres de Barcelona, on diu que ja es nota l’efecte contaminant de la ciutat. D’altres són més optimistes i confien en les generacions futures. «Es pot parar si reduïm sobretot el consum d’energia. Les noves generacions estan molt conscienciades, ho veig en els meus nets», comenta Catalina Diosdado, modista jubilada i veïna de la ciutat.

Aquestes són les opinions recollides entre els ciutadans.

Marie Rinier, 23, estudiant d’hostaleria: «S’ha d’actuar ja per atenuar el canvi climàtic. Jo aposto per reutilitzar la roba i reduir el consum de carn, ja que són les indústries més contaminants».

Julia Martín, 29, comptable: «Està tot el peix venut, ja no hi ha marxa enrere» Intento no consumir plàstic i no utilitzar el cotxe quan no és necessari per contribuir de manera personal».

Sara, 28, economista: «S’optarà per mesures d’adaptació a la situació. En l’àmbit global no hi haurà prou col·laboració per portar a terme un pla de xoc de mitigació».

Alejandro Quesada, 30, desenvolupador d’aplicacions mòbils: «El canvi climàtic és reversible però necessita una inversió econòmica molt elevada, actualment gairebé impagable. Es necessita R+D».

Catalina Diosdado, 72, jubilada: «Es pot parar si reduïm sobretot el consum d’energia. Les noves generacions estan molt conscienciades, ho veig en els meus nets».

Alex Garrido, 18, estudiant d’història: «Els EUA i la Xina contaminen més que la UE. Les mesures són necessàries, jo intento tallar l’aigua quan em dutxo però si les altres potències no deixen de contaminar nosaltres sols no podem fer res».

Saira Vera, 19, estudiant: «Les coses que utilitzo les llenço a les escombraries i si veig gent que llença les coses a terra els ho dic».

Maria Poch, 18, estudiant: «Principalment reciclo i la roba, en lloc de llençar-la, la dono a Càritas o a altres persones».

Ramona Victoria, 73, jubilada: «El canvi climàtic no és reversible però es pot parar. «Jo reciclo a casa i d’aquesta manera intento contribuir a la causa»

Conchi Rueda, 58, organitzadora de festes: «La gent continua sense despertar. Jo soc vegana i estic molt conscienciada amb la causa. Has d’obrir la ment i el cor per adonar-te’n de la gravetat de la situació».

Laura Suach, 23, anelladora: «És reversible però les persones no estan disposades a canviar el seu estil de vida. Si no fem res individualment és més complicat que es faci globalment».

Mikhaïl Lasatxov, 23, estudiant d’economia: «És un problema molt greu. Jo soc de Rússia, un país que no està gaire conscienciat però des que visc aquí he canviat els meus hàbits. He començat a reciclar i utilitzar el transport elèctric com les motos de lloguer».

Carles Torres, 21, estudiant de comunicació audiovisual: «El moment actual és molt dolent. No confio en la societat i crec que anirem a pitjor, de fet després de la pandèmia la situació ha empitjorat molt».

Jan Callí, 21, estudiant de comunicació audiovisual: «El canvi no es farà fins que no sigui necessari. Crec que ens acabarem adaptant a les noves situacions. Jo no em considero una persona gaire conscienciada».

Carla Rubio, 18, estudiant d’història de l’art: «Em considero una persona conscienciada però no es posa tot l’afany que tocaria per poder revertir la situació».

Eric Ran, 20, estudiant: «Ho hem deixat passar massa temps. Soc conscient que no faig tot el que podria però intento canviar accions a poc a poc per contribuir una mica més».

Daniel Pérez, 19, estudiant d’història de l’art: «S’hauria de parlar més d’aquest tema tant en política com al carrer perquè estem acabant amb el planeta i les nostres vides».

Jan López, 19, estudiant: «Tothom hi hauria de posar de part seva. A mi em costa perquè a casa mai s’ha reciclat però intento informar-me i contribuir a la causa».

Elisenda Campos, 64, logopeda: «El problema és de les institucions. Les persones estan disposades a fer grans canvis però si les institucions no hi posen de part seva no hi ha res a fer».

Aina Poch, 35, assessora universitària: «Estem en un moment que ja no es pot anar enrere» Els canvis han de venir de part de les institucions i un canvi de consciència general».

Florencia García, 26, pastissera: «La indústria càrnia contamina moltíssim. El canvi climàtic es podrà revertir quan la societat se n’adoni i comenci a reduir el consum de carn».

Manuel Villacorte, 28, cambrer i teleoperador: «Fa molts anys que el planeta existeix i nosaltres seguim aquí. Crec que el planeta tirarà endavant com se n’ha sortit d’altres catàstrofes».

Toni Albaladejo, 64, productor de teatre: «És visible a 30 minuts de Barcelona. La sequera cada vegada va a més i la fauna i la flora cada vegada van a menys. En 20 anys la decadència ha sigut estrepitosa, no em vull imaginar d’aquí 50 o 100 anys».

Oriol Sánchez, 19, estudiant de química i salut ambiental: «Si les empreses i els governs hi posen de part seva es podrà fer alguna cosa. Al final a tots ens agrada viatjar o agafar el cotxe i tot i que reciclis, tots aquests actes contaminen més».

Geneva Jiménez, 18, estudiant d’estudis literaris: «Hem d’espavilar-nos com a societat. Jo estic conscienciada però crec que sempre es pot millorar».

Yago Piqueras, 20, estudiant de comunicació: «Encara podem intentar canviar alguna cosa, però és veritat que la cosa ja està bastant malament. Jo intento reciclar i no donar veu ni vot a les empreses que contaminen molt».

Benedicta Duotu, 19, estudiant de comunicació: «Ja arribem tard al mal que hem fet i a sobre anem a pitjor. He de confessar que no reciclo però porto les meves bosses de roba al súper per reduir el consum de plàstic, faig dutxes curtes i res de banyeres, compro roba de segona mà... Són coses petites però s’han de fer igualment». 

Carla Dávalos, 22, estudiant de comunicació i treballadora en un centre mèdic: «Podem prendre mesures per adaptar-nos a noves normes que ajudin el medi ambient. Faig el que és a les meves mans per intentar millorar la situació com reciclar, utilitzar el transport públic i evitar comprar roba de grans empreses».

Jordi Ferragut, 56, comercial: «No soc cap expert però crec que és molt complicat buscar una solució per al medi ambient, ja anem tard. A casa hem augmentat la consciència per intentar millorar i ajudar a no empitjorar el canvi climàtic».

Lourdes, 56, terapeuta: «Podem millorar la manera de comportar-nos amb el món i les persones, crec que el canvi climàtic és un canvi d’era i el que hagi de passar, passarà. Estaria bé que fóssim més conscients amb el món que ens acull. No tinc cotxe des de fa moltíssims anys, per mi és molt important fer servir el transport públic».

Laia Sardà, 21, estudiant de comunicació: «Ja no som a temps de canviar el que hem fet, només podem lluitar perquè no empitjori. A casa reciclem, gastem poca aigua, a l’estiu no posem gaire l’aire condicionat i a més intento anar sempre amb transport públic».

Guido Zuppirolli, 50, treballa en un sindicat. «No tenim gaire temps, o canviem ja el que fem dia a dia o serà massa tard. A casa reutilitzem absolutament tot el que és possible i a més ja no tenim cotxe, només utilitzem el transport públic». 

Catarina, 59, professora d’història: «Hi ha dies que m’aixeco optimista i penso que podem solucionar tota la problemàtica del medi ambient, no obstant, hi ha dies que estic segura que ja no podem fer-hi res. Tot i així intento no fer servir el cotxe i reduir al màxim el consum d’electricitat». 

Constantin, 37, enginyer: «Crec que encara som a temps per millorar el planeta Terra. A la meva família reciclem tots, tot i que no utilitzo el transport públic perquè és gairebé impossible arribar a la meva feina si no és amb cotxe». 

José Miguel Vinyals, 53, economista: «Hi ha solució per prevenir que el canvi climàtic vagi en augment; per la meva banda, des de fa anys que no tinc cotxe i em moc per la ciutat només amb transport públic o bicicleta». 

Roger Franch i Romi, 30, ‘freelance’ en el sector de la comunicació: «L’ésser humà s’està adaptant a moltes coses que faran que el canvi climàtic no sigui irreversible. A casa meva hem reduït el plàstic moltíssim. No tenim escombraries grises perquè així ens obliguem a tirar-ho tot al punt verd».

Iván Surinder, 29, cuiner dels restaurants Mirch i Tandoor: «A les cuines reciclem; tot el que sigui oli ve una empresa especialitzada i s’encarrega de reciclar-lo correctament, a més estem molt conscienciats per no malgastar ni llum ni aigua». 

Roger Trigo, 45, productor tècnic d’audiovisuals: «Podem dir que el canvi climàtic és reversible però és bastant utòpic. Jo no tinc cotxe des de fa anys, utilitzo el transport públic i contamino menys». 

Raquel Guerrero, 18, estudiant d’estudis literaris: «Podem intentar parar l’escalfament global, però tornar a estar com abans no crec que sigui possible. A casa sempre donem un segon ús a les ampolles de plàstic, fem manualitats o les reutilitzem». 

Xènia Micolau, 18, estudiant d’estudis literaris: «Tots els països i governs haurien de posar-hi de part seva i no només nosaltres els ciutadans. Jo per la meva banda reciclo i algun cop he anat amb voluntaris a netejar les platges». 

Adrià Rodríguez, 18, estudiant de màrqueting digital: «La majoria de factors que cobreixen les necessitats humanes estan vinculades amb la contaminació, ja sigui cotxes, fàbriques, etc. Crec que hauríem de plantejar un sistema de cicles per reduir la contaminació, hauríem de deixar un marge de temps i que la Terra descansi». 

Lluís Cernaleda, 19, estudiant d’economia: «Podem millorar el canvi climàtic i algun dia ens acabaran obligant de malament que estarà tot, crec que ens faran fer un any o dos d’aturada per deixar respirar la Terra però no ho faran fins que sigui extremadament necessari». 

Joan Puig, 18, estudiant de màrqueting: «Estem en un punt on fins i tot som a temps de frenar el canvi climàtic però hem d’actuar ja perquè sinó serà irreversible. La meva família consumeix molt plàstic i ho estem intentant canviar, tot i així, reciclem sempre». 

Irene Soriano, 21, estudiant de comunicació audiovisual: «Pot ser reversible però tal com està el panorama no tinc clar què passarà. Jo per contribuir, a més de reciclar soc vegana».

Magí Arbòs, 19, estudiant de periodisme: «Els estudis diuen que encara som a temps de salvar al planeta, així que crec que si tots ens posem d’acord i lluitem junts, ho podrem canviar. Jo reciclo a casa però són les grans corporacions les que han de fer el gran canvi».

Hugo Colom, 17, estudiant de publicitat i relacions públiques: «Jo crec que no val la pena que continuem lluitant pel canvi climàtic, tots els esforços que fem són totalment nuls, de fet, ni tan sols reciclo». 

Aitana Hidalgo, 21, estudiant d’art dramàtic i interpretació: «Hi ha moltes coses que ja no podem recuperar, no obstant, encara som a temps de millorar la situació del planeta. A la meva família reciclem, utilitzem molt poc plàstic i, a més, intent comprar roba de segona mà per evitar recolzar el ‘fast fashion’». 

Elena Ocharan, 21, estudiant d’estudis anglesos: «L’hem cagat completament, només ens queda intentar posar remei i frenar però no es pot tornar enrere. El meu gra de sorra per ajudar el medi ambient és reciclar i no malgastar l’aigua». 

Cristina Lirio, 25, integradora social: «Amb el canvi climàtic ja no hi ha marxa enrere, l’ésser humà ha embrutat molt la Terra però tampoc ens hem de culpar nosaltres perquè realment les empreses ens demanen que reciclem mentre elles són les potències contaminants més grans».

Notícies relacionades

Més mosquits, paneroles i arnes: Catalunya es prepara per a un ‘boom’ d’insectes i plagues en els pròxims mesos

Catalunya accelera cap als parcs de bateries, amb autonomia davant eventuals caigudes de xarxa

Maria Argentí, 29, integradora social i educadora infantil: «El canvi climàtic ja no és reversible, no obstant, la mentalitat de les persones sí. Jo per exemple, gairebé no consumeixo plàstic, vaig al súper amb les meves bosses de roba i els meus flascons de vidre. Utilitzo sempre la bicicleta, tot i que considero que la ciutat no està preparada perquè els ciutadans la fem servir».

---

Tots els articles d’EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow

El món té una última oportunitat per evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podreu trobar tots els articles de EL PERIÓDICO sobre la COP26.