Absolen un passatger que va dir «negra» a una hostessa i va baixar de l’avió

En la sentència, a què ha tingut accés LA PROVINCIA / DLP, la magistrada titular del Jutjat Penal número 7 de Santa Cruz de La Palma, Mónica Hernández Estruch, considera provat que l’acusat, Santiago G., de 80 anys, «sent una íntima animadversió» cap a les persones de raça negra. El 14 de març del 2018 el passatger va mostrar una «actitud anòmala» a l’aeroport de Santa Cruz de La Palma que el va posar en el focus d’altres viatgers. La situació es va agreujar quan l’home es va disposar a embarcar en un vol i l’hostessa, nascuda al Senegal, s’hi va acostar «en l’acompliment de les seves funcions» i va ser menyspreada pel passatger, que li va dir «negra» en veu alta.

Santiago G, segons detalla la sentència, no «la volia al seu costat i va començar a relatar, amb insistència, les seves experiències passades amb persones de la mateixa raça mentre s’aixecava i asseia del seient». Per això, la perjudicada li va notificar que havia d’abandonar l’avió, però l’home en «va fer cas omís» fins que, a petició de l’hostessa, s’hi va acostar el comandant en companyia de la Guàrdia Civil i, després de donar el bon dia a l’acusat, aquest va abandonar l’aeronau «sense oferir resistència» i comentant que no tenia cap problema a anar-se’n ja que «no volia volar amb una negra».

La jutge manté en la seva sentència que l’animadversió que sent l’home cap a les persones d’aquesta raça queda provat per les manifestacions del mateix acusat, que va dir «que els negres estiguin al seu lloc i jo al meu», i dels testimonis. Santiago G. va explicar als presents les seves «experiències familiars traumàtiques durant els seus anys a Veneçuela». La jutge també aclareix al document judicial que el passatger no presenta alteració psicològica ni afectació de les seves capacitats intel·lectives i volitives.

Per excusar-se en el seu comportament, l’home va matisar davant la magistrada que «havia llegit que els negres transmeten drepanocitosi (una alteració en la forma dels glòbuls vermells) i talassèmia (un trastorn sanguini hereditari que fa que l’hemoglobina sigui més baixa del normal)». La jutge fins i tot cita la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) per al·legar que la primera d’aquestes malalties és de transmissió hereditària i principalment entre individus de raça negra.

Un dels dos testimonis del cas va apuntar, segons recull la sentència, que el passatger semblava «enfadat», ja que tirava i agafava la bossa que portava mentre estava a la zona d’embarcament. A més, va afegir que la seva actitud a l’interior de l’aeronau el va deixar «perplex», per això li va semblar que l’home no estava bé mentalment. Una altra passatgera va comentar que li va semblar que Santiago G. no estava «gaire centrat» per la vestimenta, la maleta antiga i l’«aspecte poc polit». 

L’afectada, per la seva banda, va declarar que l’home va entrar l’últim a l’avió i es va asseure davant amb una maleta, per això ella «li va oferir la seva ajuda», però com que ell la va rebutjar es va retirar. Al seu torn va explicar que com que va notar que els passatgers miraven a Santiago G. li va demanar a la seva companya que el vigilés però, després de continuar amb la seva feina i situar-se al costat d’ell, va sentir crits i el va veure en actitud agressiva», ja que colpejava el seient davanter mentre deia «negra de merda», cosa que la jutge no va considerar provada.

En aquest sentit es detalla en la sentència que la denunciant «pertany a un grup racial minoritari i, per tant, vulnerable a la discriminació». A més, al·lega que Santiago G. va actuar «impulsat per l’ànim de menysprear-la per la seva pertinença a aquest grup, inspirat per motivacions racistes» i que, com que no es coneixien anteriorment, entén la jutge que «l’única motivació que el podria impulsar» era «la seva animadversió cap a les persones negres». No obstant, afegeix la magistrada, al seu judici no es presenta en el requisit de gravetat que exigeix el delicte. 

Tot, perquè, argumenta en la sentència, l’home «no s’hi va acostar, sinó al contrari», també «va pretendre evitar el contacte» amb l’hostessa en tot moment; el passatger es va limitar a referir-se a l’afectada amb l’expressió «negra (“aparta negra, no vull volar amb negres”)». Això últim, per a la magistrada, «no té cap connotació negativa, més aviat al contrari, ja que és la denominació preferida per moltes persones pertanyents a aquest grup racial» i sense que «s’hagi considerat provada cap altra expressió vexatòria». Tampoc, segons afegeix la sentència, es va mostrar «violent ni agressiu», té 80 anys, i «pel que sembla ha viscut experiències molt traumàtiques que l’impulsen a voler evitar el contacte amb persones negres (la qual cosa és legítima), manca d’antecedents penals i policials i no pertany a cap grup o col·lectiu racista», assegura la jutge.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Tampoc ha considerat provat que la perjudicada donés una «ordre taxativa» al denunciat perquè abandonés l’aeronau, que «fos ella la persona autoritzada per fer que l’abandonés» ni que l’home mostrés «una oposició rotunda a obeir el que se li indicava», ja que «no va posar cap objecció al comandant i, segons els testimonis, la seva única preocupació va ser esbrinar si podria recuperar» els diners.

La fiscalia demanava un any de presó per a Santiago G., multa de 2.160 euros, així com una indemnització de 3.000 euros per a l’hostessa per un delicte d’odi i per un altre de desobediència tipificat en la llei penal i processal de la Navegació Aèria. L’acusació particular va qualificar els fets amb els mateixos delictes i va demanar una condemna de nou mesos de presó, 2.460 euros de multa i 3.000 euros d’indemnització.