PREMIS PRINCESA D’ASTÚRIES 2021
Drew Weissman: «És impossible que ningú fabriqués el coronavirus per crear una pandèmia mundial»
Drew Weissman és un dels artífexs del desenvolupament de les vacunes anti-Covid d’ARN missatger. Professor de Medicina a l’Escola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània (EUA), aquest divendres rebrà a Oviedo el premi Princesa d’Astúries de recerca amb sis científics més, entre els quals, la seva companya de laboratori Katalin Karikó.
–¿Quin és, segons el seu parer, l’origen del virus SARS-CoV-2 i com es va escapar del laboratori de Wuhan?
–No ho sabem. Sabem que l’origen són els ratpenats, i pot ser que hagi passat pel pangolí o un altre animal secundari, però no ho sabem. Hi ha teories que es va escapar del laboratori de Wuhan, però això tampoc se sap. El que sí que sabem és que el virus no es va dissenyar, no es va crear, no hi va haver ningú que el fabriqués per donar lloc a un problema d’escala mundial.
–¿N’està segur?
–N’estic segur al cent per cent. És impossible fabricar un virus d’aquesta manera. El coronavirus té 30.000 lletres al seu codi, i no tenim ni idea de com fer un virus d’aquesta mida que pugui provocar els símptomes i el nivell de contagi que ha creat aquest virus.
–¿Què va ser el primer que va pensar al saber que ens enfrontàvem a una pandèmia de coronavirus?
–El novembre del 2019 vam començar a preocupar-nos. Jo treballo al Departament de Malalties Contagioses i vam començar a sentir històries d’una pneumònia a la Xina. A més, tinc amics a l’Institut de Virologia de Wuhan (Xina) que em deien que era pitjor del que estava admetent el Govern xinès en aquell moment. Ens preocupava que immediatament sorgís una nova epidèmia.
–¿Quan li van administrar a vostè la vacuna de la Covid?
-Katalin Karikó i jo ens vam vacunar junts, el desembre del 2020.
–¿Què va sentir al ser vacunat amb una vacuna dissenyada per vostè mateix?
–La meva dona i la meva filla van participar en la fase 3 de l’assaig clínic, l’agost del 2020. Per tant, ja tenien la vacuna. Estaven esperant que jo agafés el ritme i estigués com elles (rialles).
–Vostè ha sigut becari d’Anthony Fauci, una de les màximes autoritats mundials en el camp de les malalties infeccioses i gran protagonista dels treballs anti-Covid als EUA.
–Vaig treballar amb el Tony durant set anys al seu laboratori. Vaig fer allà la beca i vaig treballar amb ell, i des d’aleshores no hem deixat de treballar junts. És una de les persones més intel·ligents que mai he conegut. I també una de les persones més amables i raonables. La meva vida ha millorat per conèixer-lo.
–¿Sabia vostè que Severo Ochoa, premi Nobel del 1959, va néixer a Astúries i va ser el primer científic que va sintetitzar l’ARN en un laboratori?
–Sí, conec bé el seu treball. Fem el seguiment de l’ARN des del 1961. Jo vinculo tots els científics perquè ningú aconsegueix descobertes partint del no-res. Fan falta milers d’altres investigadors que els precedeixin. Tots aquests investigadors han sigut importants. Mai un únic investigador aconsegueix una descoberta. Tots els investigadors contribueixen a aquesta descoberta.
–¿Com ha canviat el panorama científic als Estats Units amb l’arribada de Joe Biden respecte a Donald Trump?
–En el Govern dels Estats Units, els republicans recolzen la recerca bàsica més que els demòcrates, donen més diners. El problema és que Trump era anticiència, no creia en la ciència, no pensava que hagués d’exercir cap paper en les seves polítiques. Aquest era el problema. No que els conservadors s’hi oposessin, sinó que l’anticiència es va convertir en una cosa real.
–¿Com va reaccionar Trump davant la Covid-19?
-Trump va fer comptes. Si la Covid tenia un gran impacte, no se’l reelegiria. Així que va dedicar tot el seu temps a dir que no era una malaltia, que no se l’havia de tractar i que el món havia de continuar endavant ignorant-la. Simplement perquè tornessin a elegir-lo.
–Però Trump sí que va recolzar el desenvolupament de vacunes...
–Amb les vacunes ho va fer molt bé. Va dedicar moltíssims diners a desenvolupar les vacunes. Però després sortia i deia a la gent: «No te la posis». Per mi no té sentit.
–La contribució seva a la vacuna es va centrar a aconseguir que l’ARN missatger fos tolerable per a l’organisme humà.
–Quan la Katalin i jo vam començar la recerca, ens vam adonar que l’ARN era proinflamatori. No ens ho esperàvem gens, perquè les nostres cèl·lules estan plenes d’ARN. La hipòtesi que vam plantejar va ser que els patògens els reconeixem mitjançant l’ARN. Això significa que el nostre organisme dedica moltíssim temps a reconèixer l’ARN, per a així identificar els patògens. Una vegada que vam entendre que l’ARN era tan inflamatori, ens vam centrar a aconseguir que no ho fos. Era una mica complicat.
–¿I què van fer?
–L’ARN mòbil es modifica. Això significa que les lletres que el componen tenen petits canvis. Vam afegir aquests canvis a l’ARN que nosaltres vam generar i així s’assembla més a l’ARN de la cèl·lula de l’hoste.
–¿Hi ha hagut en el seu entorn més pròxim persones que no hagin volgut vacunar-se?
–Tinc alguns amics que va caldre convèncer molt perquè es vacunessin. També, molts amics que van morir per la Covid-19 al principi de la pandèmia. La gent mor, i aquest és molt bon argument per convèncer que es vacunin.
–¿Quin missatge transmetria a la gent que rebutja vacunar-se contra la Covid?
–La clau és entendre per què la rebutgen. Hi ha qui és ultrareligiós, i no creu en les vacunes. A aquests, als anticiència, no se’ls pot dir res perquè no t’escoltaran. Cal trobar l’altaveu perfecte. A la meva dona li van preguntar si jo parlaria amb els ultraortodoxos a Israel per convèncer-los que es vacunessin..
Notícies relacionades–¿És vostè jueu?
–Mig jueu. El meu pare és jueu. I vaig dir que no parlaria amb els ultraortodoxos, però sí amb els seus nets, perquè aquests nets seran els que convenceran els avis, no jo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Francesc Castellana: "La meitat dels 1,2 milions de treballadors de BCN viu fora"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic