Turisme volcànic

Aquests són els 10 llocs que un no es pot perdre si visita La Palma

  • El Cabildo de La Palma fa una crida a visitar l’illa davant la greu recessió del sector turístic com a conseqüència de l’erupció del volcà de Cumbre Vieja, ja que «una manera d’ajudar La Palma és viatjar-hi i consumir-hi»

Aquests són els 10 llocs que un no es pot perdre si visita La Palma

Visitlapalma

4
Es llegeix en minuts
Natalia Vaquero
Natalia Vaquero

Redactora

ver +

Amb més de 700 quilòmetres quadrats d’extensió i un cim de més de 2.400 metres que emergeixen de l’oceà Atlàntic, La Palma s’erigeix com la destinació turística de moda una vegada es calmi el voraç rugit del coll de Cumbre Vieja, que escup lava sense parar des del 19 de setembre. Aquests són els deu llocs que un no es pot perdre si visita l’‘Isla Bonita’, que, malgrat el volcà de Tajogaite, continua rebent turistes per disfrutar dels seus paisatges, gastronomia i hospitalitat dels illencs.

La Caldera de Taburiente

El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente és al municipi palmer d’El Paso, al centre de l’illa. D’origen volcànic, aquesta enorme depressió recorda la forma d’un cràter o caldera. Compta amb un circ de cims de 8 quilòmetres de diàmetre i desnivells superiors a 1.500 metres. La seva cota més alta és el Roque de los Muchachos, amb 2.426 metres sobre el nivell del mar.

Disposa d’una llarga xarxa de senders per disfrutar del rierol Taburiente, cascades, pinedes de més de 500 anys i els alts i verds cims que guarden restes arqueològiques, especialment els petròglifs gravats en roca.

El Cubo de la Galga

El Cabildo de La Palma ofereix orgullós el sender d’El Cubo de la Galga, un recorregut d’uns 11 quilòmetres que es pot fer a peu sense dificultat durant quatre hores. La caminada permet admirar la laurisilva de l’illa i discorre per una zona fresca i ombrejada.

El parc arqueològic d’El Tendal

El jaciment arqueològic d’El Tendal, al municipi de San Andrés i Sauces, mostra una impressionant cova natural d’habitació, amb més de 60 metres d’amplada, i magnífiques condicions d’habitabilitat. El parc es completa amb un nombrós poblat de coves, distribuït pels dos vessants del barranc, un mínim de 27 coves d’habitació, assentaments superficials que poden ser paradors de pastors o cabanes, tres necròpolis i una petita estació de gravats rupestres.

Los Tilos i Marcos y Cordero

Los Tilos, al Parc Natural de Las Nieves, allotja un dels boscos de laurisilva més importants de les Canàries. Es tracta d’un ecosistema heretat de l’època terciària que va arribar a ser, al seu dia, la primera Reserva de la Biosfera a l’illa.

El recorregut és ple de ‘tiles, ‘viñátigos’, pals blancs, llorers, ‘acebiños’, ‘barbuzanos’, arboços, ‘peralillos’, faies, brucs i falgueres gegants. Entre la fauna destaquen els coloms ‘turqué’ i ‘rabiche’ i innombrables invertebrats.

La ruta més llarga arriba fins als Nacientes de Marcos y Cordero, un sender que travessa 13 túnels d’aigua el so dels quals al caure fa que la caminada sigui espectacular.

Vila històrica de San Andrés

La vila de San Andrés va ser durant el segle XVI i part del XVII la població més rica i puixant després de la capital, Santa Cruz de La Palma. Era el centre d’una comarca dedicada a l’exportació de vi i sucre de canya que s’embarcava pel port d’El Guindaste. Aquesta intensa activitat mercantil va atraure nombrosos comerciants estrangers, com ara portuguesos, flamencs, catalans i genovesos.

La seva preponderància també es posa de manifest al ser l’únic poble de l’illa, junt amb Santa Cruz de La Palma, que va tenir escrivans públics. La primera escola pública es va crear a San Andrés per Reial Provisió de l’Audiència de les Canàries de 16 de febrer de 1805.

A San Andrés hi ha la Parròquia de Sant Andreu Apóstol, una de les primeres que es van erigir a l’illa, ja que el 1515 va ser declarada església parroquial i baptismal, segons consta a les sinodals del bisbe Vázquez de Arce. L’edificació actual data de principis del segle XVIII amb planta en creu llatina, una nau central i dues capelles laterals.

El Charco Azul

El Charco Azul de La Palma es mostra com una possibilitat diferent per disfrutar del mar en unes piscines naturals del municipi de San Andrés i Sauces, al nord de l’illa. A més d’una piscina gran, n’hi ha una d’infantil i una petita cala de pedra volcànica que es coneix com el Charco de les Damas.

 

Santa Cruz de la Palma

La capital palmera presumeix de la seva vinculació amb Flandes des de fa segles. En aquesta bonica ciutat va néixer el capitalisme modern a Europa ja fa 500 anys. Era l’última parada a territori espanyol de les flotes que partien plenes de joies i pintures de Flandes cap a Amèrica. També era la primera parada a la tornada d’aquests viatges. L’empremta del trànsit de castellans, catalans, flamencs, genovesos, portuguesos, alemanys i francesos és notable als seus pintorescos carrers.

La Fajana de Barlovento

Es tracta de tres piscines naturals a la costa de Barlovento, al nord de l’Illa. Les passarel·les que envolten aquesta cura complexa de tres bassals protegits de l’onatge ofereixen mobilitat per disfrutar d’un bany en aigües cristal·lines i tranquil·les.

El Paisaje de los Dragos amb l’Atàntic de fons

La Palma compta amb la concentració de dragos més gran de tota Canàries. És al nord-oest de l’illa, a Garafía, concretament al poblat de Las Tricias, que porta a través d’un sender a les Cuevas Buracas en un recorregut de sis quilòmetres.

Roque de los Muchachos

Notícies relacionades

El Roque de los Muchachos és el punt més alt de l’illa de La Palma. Se situa entre el terme municipal d’El Paso i Garafía. Arriba a una altitud de 2.426 metres, cosa que fa de La Palma la segona illa més alta de l’arxipèlag, després de Tenerife.

Al Roque de los Muchachos, una sèrie de petits rocs d’uns 3 metres d’altura que semblen un grup de nois, hi ha l’Observatori Astrofísic del Roque de los Muchachos. En aquest espai es troben telescopis de 19 països europeus i diverses institucions internacionals. Una selecta ONU del firmament, on regna amb llum pròpia el Grantecan, el telescopi estel·lar més gran del món capta galàxies en els confins de l’univers.