¿Sant Carles de la Ràpita o la Ràpita? Les urnes no arriben a un consens

Els ciutadans de Sant Carles de la Ràpita (Montsià, Tarragona) han respost a la crida a les urnes de la consulta popular per triar el nom oficial del municipi. Aquest dimarts, a primera hora del matí, s’han format cues davant del pavelló firal on s’ubiquen cinc meses electorals que recullen les paperetes amb dues opcions: Sant Carles de la Ràpita i la Ràpita.

Es tracta d’un debat històric que en els últims mesos s’ha intensificat i que aquest 12 d’octubre es resoldrà definitivament. L’alcalde de la localitat, Josep Caparrós, ha definit la jornada com un «exercici democràtic» «important» per al poble. Les taules constituïdes han estat obertes fins a les 14.00 hores i de 16.00 a 20.00 s’ha fet el recompte de vots.

Més grans de 16 anys

Finalment, l’opció de la Ràpita s’ha quedat a les portes del 20% de la votació necessaris perquè el resultat fos vinculant, tal com havia estipulat l’acord municipal que establia les bases de la consulta. Han votat 3.329 persones, el 26,72% del cens de 12.458 electors, de les quals 2.246 han optat per canviar a la Ràpita (el 18,03%) i 1.045 s’han decantat per mantenir Sant Carles de la Ràpita, amb nou vots en blanc i 28 de nuls. Ara, el futur de la nomenclatura del poble queda en mans del ple municipal, que haurà de decidir si tira endavant el canvi de nom com vol ERC o manté l’actual.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, havia indicat prèviament que en cas que no s’arribés al 20% de recolzaments en una de les opcions, seria feina dels grups polítics decidir què es fa amb els resultats. «Haurem d’analitzar com ha anat la consulta perquè l’òrgan competent per canviar el nom del poble és l’Ajuntament, per tant depenem del resultat», indicava.

El pas següent, afegia, hauria de ser «un acord, o no, del ple» que posteriorment es traslladaria a la Generalitat, que és qui acaba validant definitivament el canvi de nom.

El 12-O, una data que no és casual

La consulta popular s’ha fet aquest dimarts 12 d’octubre, «però no pel motiu que tothom pot pensar», defensava l’alcalde. Segons el republicà, la voluntat d’escollir aquesta data correspon a fer-la coincidir amb l’última edició del festival Orígens, que reivindica les arrels marineres i camperoles de la localitat. Alhora, la votació coincideix amb una jornada festiva després d’un cap de setmana llarg, una circumstància que, segons Caparrós, pot influir en les dades de participació.

Notícies relacionades

La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»

Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026

Prèviament, el municipi havia celebrat consultes populars que feien referència a altres qüestions, com els usos dels locals del parc del Garbí o els pressupostos participatius. En les dues anteriors ocasions, la participació no va superar el 7% del cens. No obstant, des del govern local confien que la campanya informativa iniciada a finals de setembre doni els seus fruits i la ciutadania acudeixi a les urnes per donar la seva opinió.

Malgrat que el canvi de nom de la localitat ja té l’aval de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que admet que la Ràpita encaixa amb la toponímia catalana i és correcte lingüísticament, des del consistori tots els grups polítics van considerar que calia traslladar aquest tema al carrer per tancar oficialment el debat existent des de la dècada dels 90. Així, els quatre grups municipals es van comprometre a acceptar el resultat i fer-ho vinculant si rep el suport de més del 20% del cens, cosa que equival a uns 2.500 votants que es decantin per una de les dues opcions.