Salut crearà 52 equips d’intervenció a domicili per atendre nens amb problemes de salut mental

El Departament de Salut crearà 52 equips d’intervenció per atendre a domicili nens i joves amb problemes de salut mental. Estaran formats per professionals interdisciplinaris que abordaran crisis a domicili i en tot el territori, amb una atenció intensiva de dues a tres vegades per setmana i de tres a quatre mesos. Aquesta atenció anirà dirigida a joves en situació de crisi psicopatològica que no estan totalment atesos pels dispositius convencionals i que pateixen patologies emergents com intents de lesionar-se, trastorns de conducta alimentària precoç o trastorns mentals greus en aïllament domiciliari. La conselleria dirigida per Josep Maria Argimon també ha anunciat que ampliarà en 80 milions d’euros lel pressupost per tractar patologies i addiccions.

A l’ampliació de 52 equips d’intervenció, el Departament afegirà 10 equips guia o equips comunitaris més d’atenció intensiva en salut mental –8 dels quals ja estan en funcionament– que oferiran atenció domiciliaria als casos amb més complexitat. Aquesta actuació va dirigida a adolescents i joves amb trastorns de salut mental i addiccions amb conducta disruptiva i impacte social. I és que l’impacte de la pandèmia en la salut mental és un dels indicadors de salut més rellevants que s’han produït l’últim any. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2020 mostra que el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen depressió greu en comparació amb el 9,6% de 2019, i un 10,6% (7,5% 2019) dels nens de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental. En aquesta franja d’edat, el percentatge s’eleva fins al 13,5% en nens de classe social menys afavorida mentre que disminueix fins a un 6% entre els nens de classe social més afavorida.

Durant la pandèmia, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van augmentar en un 21% els casos atesos de trastorn del comportament alimentari alhora que també es van incrementar les urgències psiquiàtriques en joves per intent de suïcidi, autolesions i alteracions de conducta, i les hospitalitzacions d’adults. Per fer front a aquesta escalada, Salut incrementarà en 80 milions d’euros el pressupost destinat a la salut mental, un augment del 17,5% en comparació amb el 2020, any en què s’hi van destinar 457,5 milions d’euros.

Dos programes ja en marxa

El departament també ha iniciat ja el desplegament de dos importants programes de promoció i prevenció de la salut mental i addiccions. Un és el Pla de Prevenció del Suïcidi (Plapresc) 2021-2025, que es va presentar el setembre passat i que té l’objectiu de reduir de cara al 2030 la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris, així com reduir l’estigma social mitjançant actuacions de tipus comunitari. Es continuarà avançant en la implementació d’aquest programa potenciant accions de prevenció del suïcidi en centres educatius dins de Salut i els centres escolars, incorporant l’atenció a supervivents i articulant el servei del 061 ‘Salut Respon’ com a via per a l’atenció no presencial al suport i l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, entre altres actuacions previstes.

Notícies relacionades

El funeral per la víctima de la Baells es farà aquest dissabte 25 dies després de trobar el cos

"Soc 'Trementinaira' com la besàvia i ho escric amb 'a' perquè em dona la gana"

L’altre és el desplegament del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària, que ha integrat ja 45 professionals fins arribar als 150, referents en benestar emocional i salut comunitària aquest 2021, que treballaran conjuntament amb els equips d’atenció primària, que ja compten amb grups de població amb més necessitats socioeconòmiques, joves, gent gran i persones que viuen soles. Els referents emocionals que intervindran a nivell comunitari se centraran en la prevenció, detecció primerenca de risc psicosocial, acompanyament i suport al benestar emocional de la ciutadania.

Entre les línies d’actuació futures s’inclouen també el reforç d’atenció als problemes lleus de salut mental i addiccions que s’atenen en l’atenció primària amb equips integrats per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres, incrementant l’atenció psicològica i psicoeducativa per reduir la prescripció de psicofàrmacs i la transformació i reconversió de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada, en els pròxims deu anys, que ha de permetre avançar cap a un model inclusiu per potenciar la recuperació, la inserció i el suport en l’entorn de vida de les persones amb trastorn mental greu.