El volcà remou el magma del sud de La Palma i reactiva la sismicitat

La zona sud de l’illa de La Palma, on es troba l’erupció de volcà, ha registrat un total de 115 terratrèmols durant aquest dilluns, 12 dels quals van ser sentits, i amb una magnitud màxima de 3,7 graus.

Així mateix, del total de terratrèmols, sis s’han produït a gran profunditat, entre els 30 i 36 quilòmetres, segons exposa l’Institut Geogràfic Nacional.

També s’han produït polsos de tremor volcànic a l’intensificar-se l’activitat i l’alçària de columna era de 4.500 metres.

El punt d’inflexió va ser l’aturada abrupta de l’activitat volcànica fa una setmana. El dilluns 27 de setembre el volcà va despertar-se sense emanar ni una mica de fum tòxic, lava o cendres. Tampoc rugia i les colades de lava, que en aquell moment eren molt denses, estaven totalment aturades. Era la calma que precedia la tempesta, ja que després d’aquell moment, l’erupció ha guanyat força i la lava que emana del volcà és tan líquida que el seu poder de destrucció s’ha incrementat notablement. De fet, en aquell temps la colada de lava havia engolit 420 edificis de la zona. En aquests moments, ja superen els 1.000 i les 72 hectàrees de cultius. Aquesta nova etapa també ha provocat un canvi en la colada, que ha passat de mesurar poc més de 500 metres d’ample fins a ser de 1.250 en alguns trams, com assenyala el Cabildo de La Palma.

«Aquesta nova sismicitat a la zona va començar quan hi va haver l’aturada d’activitat del volcà, sembla que abans teníem una activitat en què el material venia d’una bossa més pròxima i ara ve de més profunditat», remarca Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que apunta que tot això té sentit tenint en compte els reajustaments que ha experimentat el sistema volcànic.

La sismicitat té un paper protagonista en aquests canvis experimentats al volcà de Cumbre Vieja. I és que, una vegada va acabar d’alimentar-se del petit reservori magmàtic que hi havia a tot just sis quilòmetres de profunditat –que es va estimar en uns 20 milions de metres cúbics–, ha buscat una altra manera de continuar actiu: devorar el magma contingut en les profunditats de Fuencaliente.

No obstant, perquè tot el magma que es troba en aquesta bossa –contingut a la zona més profunda de l’illa durant dècades– surti del seu amagatall, ha d’empènyer la terra, cosa que dona lloc a la sismicitat. «Sembla que és un reajustament del sistema», indica Itahiza Domínguez, que remarca que aquesta activitat es troba a la mateixa zona en què va començar l’eixam sísmic que va donar lloc a aquesta erupció. «És aquest lloc on va començar la intrusió sota l’illa», explica l’investigador.

Cal recordar que els primers sismes que es van produir en aquest eixam, però també en els anteriors –fins a nou entre el 2017, el 2018 i el 2020– tenien un punt de confluència: el sud de La Palma. De fet, durant els primers dies d’aquesta crisi sismicovolcànica que va començar a mitjans del mes de setembre, els terratrèmols es detectaven a entre 10 i 13 quilòmetres de profunditat. Des de l’11 de setembre i fins al 13, l’activitat es va mantenir al sud de l’illa, justament a la zona de Fuencaliente i Mazo. No obstant, a mesura que el magma s’obria pas cap a la superfície, va trobar un buit cap a l’oest pel qual fluir fins a emergir en el punt actual.

Una activitat més forta

L’activitat ara és més forta que la de llavors, però es troba a la mateixa distància de la superfície. Així, s’estan registrant petits eixams amb menys terratrèmols que llavors –58 registrats ahir–, però un percentatge més elevat té una magnitud de més de 3 i, per tant, estan sent més àmpliament sentits per la població.

Aquesta activitat s’ha vist intensificada en els últims dies, ja que divendres passat amb prou feines es van registrar 19 sismes, cinc dels quals van tenir una magnitud de més de tres. L’endemà l’activitat sísmica es va intensificar, fins a registrar 46 sismes, tot i que els més forts tan sols van ser set. Diumenge es van registrar menys terratrèmols (35), però els de més magnitud es van incrementar en nombre i se’n van detectar un total d’onze. Ahir va ser un dia especialment actiu, ja que l’IGN va registrar més de 70 terratrèmols, gairebé 20 dels quals van tenir una magnitud de més de 3. Això suposa que, en tan sols quatre dies, el nombre de terratrèmols de més magnitud s’ha triplicat. Així mateix, en aquests dos dies s’han detectat els dos sismes de més magnitud fins al moment, en aquesta zona, dos de 3,7 i un de 4. Els dos primers terratrèmols es van produir diumenge i ahir a Villa de Mazo a entre 11 i 12 quilòmetres de profunditat, i el més fort de la sèrie va ser a Fuencaliente.

Del total de sismes que es van produir ahir, només cinc van ser sentits per la població amb una intensitat de 3 o 4. Com explica l’IGN, les profunditats dels hipocentres es troben entre els 10 i 15 quilòmetres, a excepció de sis terratrèmols, que han ocorregut a gran profunditat (30 i 36 km).

Sense indicis d’un altre volcà

«El que està passant és una resposta al sistema a l’erupció i als canvis de pressió», remarca Domínguez. Aquest senyal sísmic unit a l’estabilització de la deformació del terreny que, segons l’IGN, s’acumula al voltant dels centres eruptius ja oberts a Cabeza de Vaca, de moment, ratifiquen la postura que no hi haurà una nova erupció en un lloc allunyat del con eruptiu principal, com podria ser Fuencaliente. De fet, segons els investigadors, tot i que és impossible descartar qualsevol escenari, de moment la d’una nova boca que sorgeixi en aquesta part de l’illa és la menys probable de totes.

El volcà, per tant, no està donant sorpreses respecte al que els científics n’esperen. La possibilitat que pogués alimentar-se de bosses magmàtiques situades a més profunditat es va contemplar pocs dies després de l’erupció. Així ho va expressar el geòleg de la Universitat de La Laguna (ULL) Ramón Casillas, que aleshores insistia que si el volcà només expulsés «el que hi ha en aquesta primera bossa magmàtica», la que estava a tan sols sis quilòmetres de profunditat, era possible que l’erupció durés «tan sols unes setmanes». No obstant, per a l’investigador era molt més probable que el volcà acabés nodrint-se dels reservoris de magma que es troben en bosses més profundes, entre els 12 i 20 quilòmetres de profunditat.

El principi i el final

Aquest tipus de sismicitat posterior a la ruptura volcànica del terreny ha passat «en totes les erupcions històriques –les 16 que s’han produït des del segle XV–». Segons el sismòleg de l’IGN, en tots aquests episodis, la majoria a Tenerife, La Palma i El Hierro, «s’han produït terratrèmols sentits per la població». Un no s’ha de remuntar fins a l’any 1700 per trobar-ne un exemple.

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

L’erupció del Tagoro, a El Hierro, va mostrar que la sismicitat pot ser tant la manifestació del naixement d’un futur volcà com un símptoma de la mort d’aquest. «Vam tenir diversos anys d’activitat sísmica posterior a l’erupció del Tagoro a més profunditat –com està passant ara–, però en una zona diferent on hi havia l’erupció», assenyala Domínguez. A El Hierro, després de diversos anys d’eixams amb periodicitat aleatòria a la zona, l’activitat va cessar amb la consecució de diversos forts terratrèmols –de magnitud major a 3– entre novembre i desembre del 2013. A partir de llavors, el volcà s’ha tornat a adormir i l’activitat sísmica d’aquesta illa ha quedat reduïda a un parell de terratrèmols de baixa magnitud cada any.

El vaixell ‘Ramón Margalef’ marxa de La Palma

L’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) acaba de finalitzar la primera campanya oceanogràfica multidisciplinària a la zona sud-oest de l’illa de La Palma. L’objectiu ha sigut donar resposta als requeriments del comitè científic del Pevolca (Pla d’Emergència per Risc Volcànic de les Canàries) amb caràcter d’emergència. Durant 10 dies de treball ininterromput, ha realitzat un complet estudi de les propietats fisicoquímiques i biològiques de l’aigua i de la geomorfologia del fons marí abans i just després de l’arribada de la colada a l’oceà. En total s’han recollit prop de 3.000 mostres d’aigua de mar, que suposen més de 500 litres, recollides des de la superfície fins als 1.200 metres de profunditat i, unes quantes, a escassos metres de la colada. Entre les anàlisis destaca el de la temperatura de l’aigua superficial en l’entorn de la ‘fajana’ de lava i de biomarcadors per monitorar les alteracions en l’ecosistema. Està previst que el 14 d’octubre arribi a la zona el vaixell oceanogràfic ‘Ángeles Alvariño’.