L’amplada de la lava del volcà de La Palma supera el quilòmetre

Els científics mantenen una vigilància contínua sobre les colades de lava més fluides que van emergir diumenge després de l’ensorrament de part del con del volcà de Cumbre Vieja, a La Palma, mentre s’ha constatat l’existència de tubs volcànics pròxims a la costa que ajuden a evacuar la lava al mar. L’amplada de la colada de lava ha arribat en alguns trams als 1.250 metres

La directora a les Canàries de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), María José Blanco, i el director tècnic del Pla de Prevenció de Risc Volcànic (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, han informat aquest dilluns de l’evolució de l’erupció del volcà de La Palma, que ocupa 413,38 hectàrees, 14,2 més que ahir.

Morcuende ha assenyalat que la ruptura de part del con a la zona oest entra dins de la pauta de les erupcions estrombolianes i, en el cas d’ahir, es va produir un augment de pics explosius i la caiguda de determinats blocs que van ser arrossegats per una enorme quantitat de lava.

Aquestes colades estan contínuament vigilades i monotoritzades per si es produís un canvi de rumb, ha destacat el director tècnic del Pevolca.

Ha explicat que el perímetre de la zona afectada és de 36,3 quilòmetres, tot i que a dins hi pot haver àrees que realment no han sigut arrasades.

L’amplada de la colada de lava ha arribat en alguns trams a 1.250 metres (300 més que ahir), cosa que es deu fonamentalment al fet que està travessant terrenys amb fosses i les va omplint al seu pas, com si fossin «vasos comunicants».

Per la seva banda, la ‘fajana’ arriba ja a una superfície de 3₂

El director tècnic del Pevolca ha transmès un missatge de tranquil·litat pel fet que l’eixam sísmic «ha viatjat una altra vegada als llocs on inicialment va ser detectat» en els dies previs a l’erupció i, si bé la sismicitat a La Palma ha augmentat lleugerament, s’està produint a nivells profunds de l’escorça.

«No estem parlant de sismicitat superficial que pugui donar lloc a altres fenòmens ni hem de témer, en principi, cap nova boca conseqüència d’aquesta sismicitat», ha indicat Morcuende.

Sobre aquest punt, la directora a les Canàries de l’IGN ha remarcat que els sismes s’originen en una profunditat d’entre 10 i 15 quilòmetres i fins i tot a més de 25, tot i que també ha manifestat que s’han produït desenes d’esdeveniments de magnitud superior a 3, que augmenten la probabilitat que es registrin més terratrèmols sentits per la població que poguessin originar petits ensorraments.

María José Blanco també ha apuntat que no es poden descartar nous focus d’emissió al voltant del con principal, després que ahir col·lapsés la paret lateral i produís un vessament del material contingut en un llac làvic, cosa que va generar una gran extensió de lava que, al seu torn, va arrossegar grans blocs del con.

També s’ha registrat l’emissió de bombes basàltiques amb un abast de fins a 800 metres dins del radi d’exclusió, així que s’ha previngut el personal d’atenció d’emergències i els científics.

La columna de cendres i gasos ha arribat a una altura de 4.500 metres i es preveu que el vent, de component nord, portarà el plomall cap al sud-sud-oest de La Palma, i per tant serà el vessant més afectat per la caiguda de cendra, però sense que pertorbi l’operativitat dels aeroports.

Notícies relacionades

Dues galeries canalitzen la colada del volcà de La Palma cap al mar a gran velocitat

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Quant a l’emissió de diòxid de sofre, ahir es van arribar a valors pròxims a les 16.700 tones i s’han registrat 1.748 tones diàries de CO₂

Blanco ha detallat que l’existència de tubs làvics s’ha constatat a través de col·laboradors de l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) i ha precisat que no ha percebut cap disfunció entre les decisions que adopta el comitè de direcció del Pevolca i els informes que elabora el comitè científic.