Renfe i els maquinistes tensen la vaga amb milers de viatgers oblidats a les estacions

Totes les vagues vinculades al transport públic tenen el mateix guió i els mateixos protagonistes. Uns treballadors amb les seves legítimes reivindicacions i el poder de paralitzar el país, una companyia que es debat entre la genuflexió per l’amenaça de troncar un servei fonamental o mantenir-se ferm davant l’envit, i uns passatgers que observen com la seva rutina o els seus plans es tornen negres com el túnel per on no ve el seu tren. El segon dia de paràlisi de Rodalies (de totes les rodalies estatals, de fet, però amb una incidència superlativa a Catalunya) s’ha repetit la història de dijous, amb creuament d’acusacions sobre el compliment dels serveis mínims. Mayte Castillo, directora de Rodalies, ha apel·lat a la «responsabilitat» dels treballadors i els ha reclamat «deposar aquesta actitud que tant perjudica els viatgers».

Mala gestió

El sindicat Semaf, convocant de la mobilització, insisteix que molts companys no han rebut la carta de serveis mínims i acusen la companyia de llançar «acusacions infundades» i de «mala gestió». Sobre el tauler de joc, la incorporació pactada de nous professionals, que no s’està executant com ells consideren, i el recel del traspàs total de competències al Govern català. Tot això ha afectat els usuaris del ferrocarril i, de retruc, les carreteres, que al ser divendres han vist incrementat encara més el seu volum de vehicles perquè molts han optat pel transport privat per evitar el tren. A les 18.30 hores, les carreteres catalanes acumulaven més de 50 quilòmetres de retencions.

Treball va marcar uns serveis mínims del 85%, que ja per si mateixos havien de complicar la xarxa de Rodalies. El que no estava previst, perquè caldria remuntar-se gairebé a conflictes en blanc i negre, és que amb prou feines s’arribés al 40% d’aquest marc establert pel Govern. Renfe ho considera un boicot, mentre que els maquinistes s’escuden que no han rebut la notificació sobre si han de treballar o no. «Som al segle XXI, en l’era digital, i aquesta informació s’envia per correu electrònic certificat. També els hem enviat un missatge SMS al mòbil corporatiu», explica la responsable de Rodalies. L’empresa, convençuda d’una deixadesa deliberada en la contrapart, ha decidit contraatacar obrint expedients a alguns dels seus treballadors per faltes considerades «molt greus». A Rodalies de Catalunya i el País Valencià són vuit els assalariats advertits. Se’ls ha advertit a través del ‘mail’ i burofax.

L’estació de Sants ha sigut un perfecte reflex de la realitat ferroviària de la jornada. S’han barrejat, com cada dia, els viatgers habituals amb els ocasionals, els turistes en trànsit amb qui iniciava el cap de setmana. I es veia de lluny els que venien informats i els que amb prou feines saben de trens, menys encara de vagues o maquinistes. Entre aquests últims hi havia una jove amb destinació a Reus a qui la dona del pitet taronja li ha dit que no podia garantir-li si hi havia o no un comboi en aquesta direcció. Més que informadora, l’empleada de Renfe exerceix aquests dies de consol. «Ahir em vaig quedar sense saldo al telèfon, així que no he pogut avisar ningú». Finalment, ha pogut contactar amb el seu germà i ha tornat a casa. A l’andana hi havia la Felisa, una dona elegant amb destinació a Segur de Calafell que tenia cita al banc a les 12.30 hores. Dissabte havia de tornar amb tren però la portarà el seu fill amb cotxe. Tampoc sabia res de la vaga i aquí està, asseguda i passant una mica de calor, amb posat resignat: «Et quedes una mica amb la sensació que fan amb tu el que volen, que els perjudicats sempre són els mateixos».

A l’estil Reagan

Notícies relacionades

¿Què demanen els maquinistes de Renfe que estan en vaga?

Renfe obre expedients als maquinistes per incomplir els serveis mínims

Al seient del costat hi ha el Josep, un home que diu tenir «molt mala llet» i que viatja a Vilanova i la Geltrú. El seu testimoni fa venir al cap el que Ronald Reagan va fer amb els controladors aeris el 1981. El llavors president dels Estats Units, davant la paràlisi causada per una vaga, va decidir cessar 11.000 d’aquests treballadors. Però no només això: va imposar una prohibició permanent perquè no tornessin a ser contractats. Amb menys opcions de sortir-se’n, aquest home que rondarà els 60 anys diu que faria fora tots els maquinistes. «Ja està bé de prendre’ns el pèl. Amb el preu de la llum, ara amb els trens. Ja n’hi ha prou». Assegut en una columna, el jove Bernat és molt més empàtic amb la batalla sindical. També va a Vilanova, però per veure la seva nòvia. Ell viu a Sant Pol. Diu que arribarà tard o d’hora, que no li importa esperar «perquè tothom té dret a lluitar pel que considera just». És a Sants i són les 11.30 hores, i la previsió, amb els serveis mínims, era arribar a destinació a les 11.15 hores. «No estic emprenyat. Em fot, però és el que toca, no passa res».

Al vestíbul atén el Joan Marc, un jove de 27 anys que informa els viatgers en nom de Renfe. El jove té els nervis d’acer i més paciència que una mestra d’infantil. Diu que la gent el tracta bé, tot i que ha hagut de driblar molt mal humor. «He tingut moments de tensió, però a mi em toca ser respectuós amb tothom. Els dic que el millor que poden fer és buscar alguna alternativa». També s’ho haurà d’aplicar ell mateix, perquè ha de tornar al Vendrell. Segurament vindrà a buscar-lo el seu pare. I la setmana que ve, ja es veurà.