Lidia García: «La crisi també colpeja els nens»

Cada any la tornada al col·le provoca, com a mínim, un descosit en la majoria de pressupostos familiars. Algunes famílies, i més amb la crisi derivada de la pandèmia, ni tan sols poden afrontar-la. Una situació de desigualtat que coneix molt bé Lidia García, responsable de projectes de família de Salesians Sant Jordi, de Mataró, i coordinadora de la xarxa de CaixaProinfancia en aquesta localitat del Maresme. García ha entregat unes desenes dels 126.512 kits de material escolar que el programa de la Fundació La Caixa ha facilitat aquest curs a nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat de tot Espanya.

Segon curs que ha arrencat en pandèmia. ¿Diferències amb el passat? 

Estem més preparats, no tenim l’angoixa de fa un any. Hi ha més informació, més tranquil·litat i certa flexibilitat amb les mesures. Malgrat totes les pors que teníem, el curs passat es va desenvolupar amb molta normalitat i això ens dona confiança.

¿Han detectat un augment de les famílies vulnerables o un empitjorament de la situació d’algunes?

Sí, ho anem arrossegant. La crisi econòmica i social derivada de la crisi sanitària és un daltabaix molt gran. A Mataró moltes famílies treballaven en l’hostaleria o serveis de neteja, sectors que han sigut devastats i que tardaran a recuperar-se. Moltes famílies que abans tenien feina, que més o menys anaven tirant, han passat a necessitar ajudes públiques o de les entitats del tercer sector. No soc economista i no sé quan l’economia es recuperarà del tot. Però l’impacte més gran és la crisi social que ens deixa la pandèmia. Famílies que potser no es podran reactivar, famílies que han entrat en el circuit públic d’ajudes, del qual potser tindran dificultats per sortir. La situació de necessitat llavors es cronificarà. I no oblidem l’impacte personal, emocional i familiar que està tenint, que és molt gran.

Lamentablement, la pobresa s’hereta. ¿També pot passar vegada?

Com en qualsevol altra crisi. La pobresa cronificada ja existia. Per desgràcia, veiem patrons que es repeteixen i passarà el mateix. Moltes vegades els fills de famílies que tenen dificultats per tirar endavant i que entren al cercle de pobresa continuen la pauta. Per sort, no passa sempre. Per a això hi som els agents socials i programes com CaixaProinfancia, per acompanyar les famílies en les situacions més complexes per intentar evitar aquesta cronificació.

¿Els nens són els que paguen els plats trencats?

Quan aquesta crisi ha colpejat una família, l’ha colpejat sencera. Veiem pares molt devastats, emocionalment molt afectats. I els nens, que potser són els menys conscients de la situació, són al final els qui la pateixen directament, sobretot en temes de desigualtat social. Famílies que abans podien pagar els llibres o les excursions escolars ara no poden, perquè han entrat en una situació de pobresa. Això porta aquests nens a estar en desigualtat social respecte a altres companys.

Expliqui’ns què porten els kits escolars de CaixaProinfancia.

Són molt macos. Són tres motxilles diferenciades per etapes: la infantil porta un llibre de colors, llàpissos per pintar i una bosseta per a l’esmorzar; la de primària, una llibreta, un estoig amb material i unes regles; i la de secundària va un pas més enllà afegint-hi una calculadora científica, carpetes per guardar apunts, retoladors per remarcar...

¿Què significa per als nens tenir aquest kit? 

Sentir-se en peu d’igualtat amb els altres nens. Quan els hi dones, veus la seva alegria i el seu agraïment. 

Notícies relacionades

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

¿I per als pares?

Agraïment i, sobretot, sentir-se acompanyats en aquests moments durs. El kit reflecteix aquesta voluntat d’acompanyament, de treure’ls una preocupació de les moltes que tenen.