Localitzat un conjunt insòlit de gravats rupestres a Alkerdi 2 (Navarra)

Un conjunt insòlit de gravats rupestres, que responen a unes convencions gràfiques pròpies del període Gravetià (entre 28.000 i 20.000 anys), ha sigut localitzat a la cova Alkerdi 2 al municipi navarrès d’Urdazubi/Urdax.

Les troballes consisteixen en una dotzena de representacions figuratives gravades, entre les quals destaquen bisons, urs, cavalls i, de manera especial, quatre vulves, segons informa el Govern de Navarra, que afegeix que s’hi uneixen, almenys, cinc sèries de línies dobles traçades en pintura vermella.

Es localitzen en un entramat de galeries estretes a les quals s’accedeix per una gatera gairebé impracticable, tot això en un punt molt profund de la cavitat, dos pisos per sota de l’entrada actual.

L’estudi preliminar desenvolupat, coordinat per l’especialista en art rupestre prehistòric Diego Garate, de la Universitat de Cantàbria, serà presentat en les Jornades Europees de Patrimoni aquest dissabte a Urdazubi/Urdax.

De moment, i encara en ple procés d’investigació, assenyalen que es tracta d’un conjunt excepcional, ja que presenta unes característiques poc comunes en l’art rupestre paleolític.

Un aprenent

Sobre això, Olivia Rivero, de la Universitat de Salamanca i membre de l’equip d’investigació, apunta que «l’estudi tecnològic dels solcs gravats demostra que la persona que els va realitzar no tenia la destresa pròpia dels artistes, en aquest sentit, sembla un aprenent o inexpert perquè no és capaç de crear traços continus i segurs».

Aquest detall aparentment intranscendent té grans implicacions en les futures investigacions i interpretació de l’art rupestre, ja que «generalment, les parets semblaven reservades a aquelles persones amb una mestria artística com si l’accés a les mateixes estigués restringit, però aquesta nova galeria ens ha descol·locat totalment», indica Garate.

Les figures localitzades responen a unes convencions gràfiques pròpies del període Gravetià (entre 28.000 i 20.000 anys) i de l’àrea continental d’Europa, assenyalen els experts, que precisen que es diferencia de l’art peninsular de l’època on els exemples similars són molt escassos.

Les noves troballes s’uneixen a les pintures negres i vermelles i gravats localitzats el 2016 en el mateix projecte i que va suposar el descobriment d’Alkerdi 2 com la segona cova decorada del Paleolític coneguda a la Comunitat Foral.

Notícies relacionades

Les entitats socials alerten: "El problema a Figueres no és la immigració, sinó com es gestiona"

El túnel de Rubí reobrirà per als trens de mercaderies dimecres vinent

En aquests moments, amb les investigacions encara en curs, la cova d’Alkerdi 2 resulta d’enorme importància per a un millor coneixement dels orígens de l’expressió artística tant a Espanya com a la resta d’Europa.

La història de les coves d’Alkerdi i Berroberría com a jaciments arqueològics arrenca el 1930 quan N. Casteret descobreix els primers gravats rupestres paleolítics per a Navarra.