Supercontagiadors de Covid: el secret està en les masses

Un exemple emblemàtic és el de l’Índia i la variant delta, detectada en primer lloc en aquest país asiàtic. Segons va informar l’agència Reuters l’1 de maig, el Govern indi va ignorar informes científics que alertaven sobre aquest nou subtipus viral i van deixar que se celebressin mítings polítics i festivals religiosos multitudinaris sense cap restricció. La conseqüència va ser un de les explosions més grans de casos de Covid-19 de tota la pandèmia i l’èxit d’una variant viral que des de fa mesos domina en bona part del món, inclosa Europa i els Estats Units.

«Existeixen evidències raonables que ens permeten concloure que variants de risc tan populars com l’alfa [britànica] i la delta difícilment haurien tingut l’èxit poblacional que van tenir si no haguessin sigut catapultades per l’efecte catalitzador dels esdeveniments de supercontagi», explica el genetista Antonio Salas. Aquest fet, afegeix, és important per dos motius principals: «D’una banda, significaria que el càlcul de la capacitat infecciosa de les variants del virus podria estar sobreestimada, i, de l’altra, traslladaria la càrrega de la responsabilitat de la pandèmia al comportament social i no tant a les variants del virus».

Els investigadors mantenen aquesta hipòtesi des del començament de la pandèmia, el març del 2020, i des d’aleshores altres grups de recerca han arribat a conclusions similars. Afirmen que totes les onades epidèmiques importants als diferents països van sorgir després de moments de gran relaxació de les restriccions i confinaments: èpoques festives, vacances d’estiu, grans esdeveniments esportius o manifestacions de diversa índole. A Espanya tenim els exemples del cap de setmana del 8 de març del 2020, el Nadal passat i les festes estudiantils d’aquest estiu, que van precedir la primera, tercera i cinquena onades, respectivament.

Notícies relacionades

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

Els professors de la USC van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar més d’1,4 milions de seqüències del virus, disponibles gràcies a la col·laboració de milers de laboratoris de genètica i microbiologia a tot el món. Per les empremtes en els genomes dels virus van constatar també el paper de les persones supercontagiadores, que tenen més facilitat per transmetre el virus. Martinón explica que, tot i que alguns estudis van mirar d’aportar factors de risc d’aquests subjectes, com l’edat o l’obesitat, «és difícil identificar a priori el supercontagiador».

Antonio Salas remarca que hi ha hagut variants virals des del principi de la pandèmia, tot i que només des del desembre del 2020 van tenir presència destacada als mitjans. «La importància d’una variant és sempre relativa i, en l’algoritme de la pandèmia, el context social en què sorgeix és fonamental», destaca aquest professor de la Facultat de Medicina. «Si una variant emergeix en un moment de restriccions, probablement no arribarà a tenir èxit».