Stavros Meletlidis: «La lava no és un espectacle, cal estar amb qui ho ha perdut tot»

Després d’una setmana d’erupció volcànica a La Palma, ¿com està veient la seva evolució?

L’evolució que està tenint el volcà entra dins d’un patró general d’erupcions a les Canàries, amb una fase explosiva, font de lava i flux de lava posteriorment. És el que s’ha explicat de les erupcions històriques i el que s’ha tret de les dades geològiques dels episodis més antics. Aquí a les Canàries gairebé sempre, per no dir sempre, amb alta probabilitat, el que tenim és una erupció fisural amb una activitat energètica i després el flux de lava que pot durar el que duri i que pot tenir aturades. La pausa pot ser d’hores, dies o setmanes. A Islàndia fa poc vam tenir una erupció on el volcà va deixar de funcionar una setmana, no dic que hagi de passar el mateix, però cal estar pendent de la situació.

Precisament, aquest dilluns va començar el dia amb una aturada en l’emissió de lava, cendra i altres materials magmàtics. Després s’ha reactivat. És a dir, ¿estan oberts tots els escenaris?

Sí, dins del procés eruptiu hi ha fases amb més explosivitat, amb menys, amb aturades... O torna a començar. L’ascens del magma depèn de tantes coses, els temps no estan establerts. Pot tornar a tenir només un flux de lava o seguir com està ara [amb una lleu columna de cendra, tot i que poc després de realitzar aquesta entrevista el volcà va tornar a emanar lava i piroclastos].

Això entra dins de la dinàmica de l’erupció, ¿què la fa canviar?

Entra dins d’un procés volcànic normal. En l’equació de què passarà pròximament hi ha moltes variables. Cal veure la quantitat de magma, si té gas, el gas que es pot trobar aquesta al camí, si ve d’una profunditat o d’una altra, si ha canviat la geometria del terreny.

La directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, María José Blanco, va explicar aquest dilluns que en només una setmana el volum de material emès a la superfície és de 46,3 milions de metres cúbics, més que el del Teneguía (43 milions), ¿això és senyal d’un nivell d’activitat més elevada o energia?

No. L’únic que indica la colada és que el magma que s’està involucrant en l’erupció té un volum més elevat en les profunditats, però no hi té res a veure l’explosivitat, ni la intensitat de l’activitat volcànica. Simplement el magma té més volum. L’energia que pot tenir una erupció no depèn del volum.

¿S’ha calculat quant magma pot quedar per sortir a la superfície?

Sempre es fan estimacions i càlculs de què hi ha sota. Però són models simples. Cal entendre que la Terra no és buida per sota, el magma està posat als porus de la roca, llavors quan es fan els càlculs existeix incertesa. Això és només un model. No es pot estimar encara; a part de la lava hem tingut la construcció del con i la cendra o lapil·li que fins i tot ha arribat a altres illes.

Aquest dilluns, es va produir un petit eixam sísmic a la zona de Fuencaliente. ¿Hi ha possibilitat d’una erupció en una altra part de l’Illa?

Aquest procés no es pot vincular necessàriament. Cal ser cauts i necessitem més dades de la xarxa de vigilància. Durant l’activitat que teníem abans d’aquesta erupció hi havia de 100 a 150 terratrèmols cada deu minuts, llavors la vintena al sud no és un número alt; com hem fet en aquest procés, cal fer una avaluació correcta.

Ser cauts i continuar observant el terreny.

Clar, estem 24 hores al dia mirant tota la xarxa.

¿Quin està sent el seu paper dins del procés de vigilància que s’està portant a terme?

El meu treball se centra a donar un enfocament geològic a les dades que ens dona la xarxa de vigilància volcànica, perquè al cap i a la fi tots els elements estan muntats per analitzar un procés geològic. Interpretar el que es registra, tot és un conjunt i cal posar-lo punt per punt.

A les xarxes socials ha elogiat la població palmera, ¿la població de l’illa ha sabut respondre davant l’emergència?

Ells tenen més experiència que nosaltres. Hi ha gent per això ha viscut amb aquesta tres erupcions. És un poble molt disciplinat que sap que això és terra de volcans, coneixen el que poden esperar. En les evacuacions s’ha vist molta disciplina, han estat atents al que deia Protecció Civil i Pevolca. Estan molt interessats per saber coses, et paren al carrer, pregunten. És un poble molt conscienciat.

¿Què li pregunten quan el paren pel carrer?

¿Què passarà? Però és lògic, hi ha un procés a la seva terra i veuen els que estan involucrats en el dispositiu. Perquè al final l’IGN és una extensió de l’Estat oficial de vigilància i alerta primerenca cap a Protecció Civil. Si tenim respostes les hi donem.

D’origen grec, va començar treballant a l’illa de Santorini. ¿Existeix similitud entre aquells volcans del Mar Egeu i aquests que tenim a les Canàries?

Res a veure, hi ha un marc dinàmic completament diferent. Allà tenim subducció de placa que és molt més explosiu amb columnes molt més altes i aquí és intraplaca amb volcans que, traient el Teide que és un cas a part, són bastant diferents. La cosa és aprendre i estudiar.

Després de 20 anys aquí ha viscut ja diversos episodis, inclòs el d’El Hierro.

El d’El Hierro a més, la meva dona és d’allà, llavors estava com els palmeres ara. Perquè la família era allà. Per això entenc la preocupació que tenen.

Posar-se de l’altre costat.

Sempre, perquè això és una emergència, es tracta de vides humanes, de les seves relacions socials. Qualsevol canvi els afecta, per això hem de ser allà per explicar-los i ser pròxim.

Des del 2017 hi ha hagut eixams sísmics a Cumbre Vieja, però l’alarma va arribar una setmana abans de l’erupció, ¿el procés ha anat ràpid?

Ha sigut ràpid, però fa temps que hi ha processos sísmics. Una vegada acabi haurem de mirar tots aquests eixams que hem tingut des de 2017 i buscar si han tingut vinculació. Els processos geològics tenen un procés que no és de temps humà. Caldrà asseure’s i veure-ho.

En general, ¿què poden aprendre d’aquesta erupció?

El coneixement mai acaba i sempre és bo aprendre; en el nostre cas millorar la resposta cap a l’alerta primerenca. I la població... es diu que vivim en illes volcàniques, però cal conscienciar-se des de petits. Com abans ens adonem que és un fet inevitable i que podem viure una cosa semblant més d’una vegada en la vida, millor. Aquí hi ha tres actors importants: la vigilància, que som nosaltres, les autoritats i la gent, que ha de comportar-se bé com ho ha fet.

Estaran, a més, omplint llacunes respecte a les erupcions anteriors

La vigilància a erupcions a les illes gairebé va començar a El Hierro. Aquesta va ser la primera submarina que es va registrar de principi a final, podria dir mundialment. Aquí a La Palma està sent la primera a les Canàries i a Espanya. Vivim en un lloc on tenim més aigua que terra i cal millorar els dos aspectes. El que aprenguem aquí també ens pot ajudar en una de submarina.

¿La de La Palma podria haver sigut submarina?

Per descomptat. L’activitat sísmica l’hem tingut al mar, a terra; a El Hierro va passar així. És un tipus de vulcanisme monogenètic que no té una cambra magmàtica; diguem un fons fix on es desenvoluparà una erupció, el pots tenir en qualsevol punt d’una illa tan jove com La Palma o El Hierro.

No és el cas de l’Etna.

Exacte. L’Etna té una cambra magmàtica com el Teide. Però a Islàndia passa com aquí, surt per on surt. Per això cal tenir una xarxa ben desplegada i amb geometria bona per poder registrar qualsevol canvi. A Sicília saben que sempre sortirà d’allà. Aquí és diferent.

Hi pot haver una explosió en gairebé qualsevol lloc.

Hi ha zones de preferència, a La Palma és Cumbre Vieja. Però dins d’allà; en el 71 va ser en una punta, al Teneguía, i ara en una altra. És la dinàmica de tota les Canàries, amb edificis monogenètics, amb l’excepció de La Gomera que no té activitat i el Teide.

¿Hi podria haver una erupció en un altre punt?

El 49 al San Juan o Nambroque hi va haver tres punts d’emissió. S’ha d’entendre que tenim magma i per sobre hi ha la roca, intentarà sortir trencant alguna cosa; però no seguirà una línia recta, és la naturalesa, no els models que fem.

¿És complicat fer una predicció a les Canàries?

Més que complicat, es necessita recopilar moltes dades. Treballar amb probabilitats, no es poden donar números absoluts. La vulcanologia és un camp multidisciplinari amb físics, matemàtics, geòlegs, enginyers per obtenir les dades; però són relatius. Perquè si canvia la geoquímica, la deformitat, la sismicitat, canvia tot. Tot interactua entre si, cal tenir cautela i tenir totes les dades possibles.

La colada s’estava acostant al mar, però l’aturada ha alentit el seu camí.

Necessitem una empenta de nou perquè camini. La lava és a l’aire lliure, es refreda. Però és una cosa que no es pot saber, dependrà del volum que emetrà el volcà pròximament.

Notícies relacionades

El temporal ja deixa registres de 90 litres, onades de fins a nou metres i alertes per crescuda dels rius

Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols

Mentrestant, han tingut nombrosos gestos de recolzament.

Avui mateix on tenim el centre d’atenció els de l’IGN, vigilem el volcà i veiem les dades, ja que va arribar una pizzeria i en va portar per a tothom. La destrucció és la que és, quan va començar l’erupció ja sabíem que passaria. La gent ha d’entendre que la lava no és un espectacle, pot danyar la gent i a la seva vida, cal estar amb ells; et poden atraure els colors, el so, és un moment que potser ja no tornarem a veure aquí, però cal tenir en compte que té un efecte en la vida d’aquí. Hi ha evacuats, gent que ha perdut casa seva, la seva finca. La preocupació de la gent no és si la lava arribarà o no al mar o si hi ha dos o més boques, són coses intranscendents; qui ha perdut la casa ha sigut per sempre. Recolzant-los, dient-los el que hi ha, sense alarmismes.