Els neandertals menjaven aus i les cuinaven al foc

Un treball liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha determinat que els neandertals capturaven durant la nit per al seu consum gralles, una espècie d’aus de plomatge enterament negre i mida similar a la dels coloms.

En l’estudi, que es publica a la revista ‘Frontiers in Ecology and Evolution’, hi participen investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Fins ara, segons ha informat l’EBD-CSIC en una nota, l’associació entre els neandertals i aquestes espècies es pensava que era circumstancial i es devia que tots dos utilitzaven els mateixos refugis.

Els neandertals, que van habitar zones temperades d’Europa i el centre d’Àsia fins a la seva extinció fa uns 40.000 anys, són coneguts per la seva dieta de grans herbívors, composta per cavalls, cabres i bòvids salvatges; si bé, en els últims anys s’han acumulat evidències que la seva dieta era variada i incloïa plantes, petits mamífers, algunes aus i fins a invertebrats.

Entre els fòssils d’aus que es troben amb més freqüència a les coves que van ocupar hi ha els de gralla de bec vermell i gralla de bec groc, espècies que formen agregacions per dormir a l’interior dels avencs i des del Neolític també són presents en construccions humanes.

«Recentment, s’ha pogut demostrar que alguns ossos fòssils de gralla procedents de jaciments neandertals presenten marques de processament i consum per part dels humans. Sabem, a més, que alguns d’aquests ossos van ser cuinats al foc», ha apuntat Guillermo Blanco, investigador del CSIC en el MNCN-CSIC.

Bona aportació de proteïnes

Bona aportació de proteïnesEl treball revisa dades dels jaciments neandertals amb presència d’ossos fòssils de gralla de bec vermell i gralla de bec groc, espècies que proporcionarien una bona aportació proteica a un neandertal.

«Tant aquestes aus com els antics humans van encavalcar les seves àrees de distribució a Euràsia durant un llarg període de temps. De fet, apareixen en jaciments de diferents èpoques des de la península Ibèrica fins al Caucas. Per tant, l’hàbit de consumir-les va ser extens, en el temps i en l’espai, i va haver de produir-se amb certa freqüència», ha explicat Juan José Negro, científic del CSIC en l’EBD-CSIC.

Notícies relacionades

El Govern ampliarà la bonificació dels bitllets de trens regionals al 60% a partir de l'1 de juliol

Una persecució policial des de França fins a Salt acaba amb dos detinguts

Per determinar com van poder capturar aquestes espècies, els investigadors van recórrer al que es coneix com a mètode actualístic, és a dir, inferir comportaments passats per analogia amb fets del present.

«La captura a mà de gralles a les cavitats que feien servir per dormir a la nit, sense cap tecnologia addicional més enllà de fonts de llum portàtil (torxes), ens indueix a pensar que els neandertals van poder caçar-les quan arribaven al capvespre a les coves per passar-hi la nit», ha assenyalat Antonio Sánchez-Marco, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.