Els serveis públics hauran d’incloure per primera vegada la llengua de signes

Que esperar a ser cridats per ser atesos a l’ambulatori o accedir als serveis de qualsevol administració pública no sigui una barrera. A això és al que aspiren les persones sordes, que arriben per primera vegada a un equipament públic i que, tot i que sí que són capaces de llegir els senyals, necessiten un recolzament extra per poder orientar-se. Sobretot en aquells llocs on s’utilitza la megafonia o la crida a viva veu. L’aprovació d’una nova ordre, que entrarà en vigor el gener del 2022, obliga a incloure per primera vegada la llengua de signes i la videointerpretació en espais públics urbanitzats. Les condicions bàsiques d’accessibilitat en aquests espais permetran que les persones amb discapacitat auditiva o aquelles que ho necessitin puguin accedir als seus serveis amb facilitat.

Aquesta nova normativa, que deroga l’ordre ministerial del 2010, on no es feia cap referència a la llengua de signes, a la interpretació o a serveis de videointerpretació, preveu incloure suports visuals de vídeo a totes aquelles zones d’accés, trànsit, ús públic i mobiliari urbà que en el seu funcionament transmetin locucions acústiques, d’aquesta manera podran ser accessibles a tots aquells que per la seva discapacitat auditiva no puguin. «És molt important garantir l’accessibilitat de les persones amb discapacitat en àmbit mundial», afirma Esther Gálvez, de l’àrea d’accessibilitat de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca). 

L’ordre ministerial que va aprovar el juliol passat el Ministeri de Transports Mobilitat i Agenda Urbana desenvolupa la normativa de la convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’any 2007, que va obligar que els estats membres s’involucressin per intentar formar les seves legislacions en matèria d’accessibilitat. És per això que Espanya s’ha vist obligada a reformar aquesta normativa amb antecedents el 2010. «Fent una comparació entre una ordre i la nova, veiem que és molt positiu el fet que incorpori referència a la llengua de signes o la interpretació. Ho valorem tot i que hi ha hagut molta feina al darrere», remarca Gálvez.

Serveis de videointerpretació

La Fesoca, que va participar en l’elaboració de la norma, compta amb una plataforma anomenada SVIsual al costat de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), en la qual un intèrpret no present pot facilitar a través d’un mòbil, ordinador o tauleta la comunicació d’una persona sorda amb una altra d’oient. «Estem lluitant perquè moltes administracions públiques puguin utilitzar-la», indica Albert Casellas, president de la federació, qui afegeix que moltes entitats ja en disposen o ho faran aquest mes com és el cas de Transports Metropolitans de Barcelona, Aigües de Barcelona o l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

L’aplicació d’aquest mètode permet que no només es pugui fer ús en àmbit individual o per a assumptes personals, sinó que també pot ser molt útil en llocs i serveis públics com en un hospital. «Aquesta eina és molt important ja que amb un dispositiu electrònic el pacient i el doctor presents poden mantenir una bona comunicació amb facilitat», afirma Casellas. «Suposa un benefici per als intèrprets perquè mantenint-se en un lloc fix poden acudir a més llocs», afegeix. «Presencialment pot fer a tot estirar dos o tres serveis, però gràcies a aquestes noves tecnologies poden acudir a moltes més situacions», afegeix.

Casellas afirma que aquest servei està clarament lligat a les noves tecnologies i influït per la pandèmia. «L’ús d’aquest servei ha sigut a conseqüència, gràcies o per culpa de la pandèmia, que ha accelerat el procés, cosa que reivindicàvem feia molt temps», indica. 

Notícies relacionades

Primera sentència a Catalunya que imposa una pena menor per la llei del ‘només sí és sí’

Rosa María Virolés, magistrada: «No qualificaria la justícia de masclista, el que passa és que hi ha una tradició masculina»

La plataforma SVisual evita la presencialitat i garanteix una igualtat de drets i accés a la informació. Gálvez recalca que l’aplicació d’aquesta plataforma no deriva de la nova ordre sinó que suposa una «empenta» mentre no s’apliquen les altres plataformes.

«¿És prioritària aquesta ordre?», es pregunta Casellas. «Potser existeixen altres prioritats com a president i persona sorda, però lluitem per tantes coses que disposar-ne d’una més sempre és un èxit», conclou.