Obrers resignats sota el sol abrasador

Són moltes les persones a qui la feina obliga a estar sota el sol –escombriaires, obrers o repartidors–, però, ¿com són les seves condicions laborals? ¿Canvien en aquestes situacions de calor extrema? Per afrontar-la el sindicat CCOO ha presentat una bateria de propostes i consells perquè els treballadors minimitzin al màxim els riscos durant aquests mesos d’estiu. Entre els consells es recomana vigilar la temperatura, els 32 graus de sensació tèrmica és la barrera a partir de la qual la normativa de prevenció de riscos laborals aconsella extremar les precaucions. També s’aconsella fer descansos freqüents, si pot ser d’un mínim de 10 minuts per cada hora treballada a l’exterior. La hidratació haurà d’anar a càrrec de l’empresa, ja sigui sota sostre o a ple sol. I sempre que sigui possible, es negociarà una jornada intensiva i es dosificaran els esforços.

Però, ¿s’apliquen aquestes mesures?

Nikolai Pererunov és un paleta que treballa vuit hores diàries a ple sol. Assegura que per normatives de l’empresa estan obligats a portar pantalons llargs i tot i que els facilitin aigua, «per poc que fas és dur». Dos companys seus afirmen que faci calor o fred treballen de vuit del matí a dos quarts de sis de la tarda de la mateixa manera. Amb una hora per dinar i 40 minuts per esmorzar, tenen el mateix horari i aquesta nova onada de calor no els deslliura de tenir més descansos. Els treballadors d’unes obres que van des del carrer de Girona fins al passeig Sant Joan de Barcelona afirmen que cada obra té el seu protocol de seguretat i salut, i que diàriament reben una supervisió per part seva. Tot i que treballen proveïts d’aigua, els pantalons llargs i fins i tot màniga llarga fent esforç físic sota el sol no els ajuda.

En el mateix tram d’obres treballa el Toni. S’encarrega de reparar grans màquines a la mateixa zona i sota el mateix sol. «És horrible i el sou és el mateix» afirma. «Sobrevivim amb molta aigua».

La neteja sota el sol

L’Antonio és un treballador de Barcelona pel Medi Ambient, l’empresa que s’encarrega del manteniment i neteja de carrers, places, parcs i platges de la capital catalana. «És el que hi ha», comenta resignat, tot i que es queixa que molts camions en què van no tenen aire condicionat, fet que en plena onada de calor els suposa cert suplici. D’altra banda, dues companyes seves asseguren «ho porten molt malament». «Treballem les mateixes hores i a això suma-hi que hem de portar la mascareta de manera obligatòria», protesten. Expliquen que no se senten avalades ni protegides per cap tipus d’ajuda. «L’únic que van fer va ser donar-nos crema solar el primer dia. Ara fins i tot l’aigua ens l’hem de portar de casa», afirmen.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Lluny de preveure una retallada en els horaris, asseguren que ara començaran les festes de Gràcia i això farà que la seva feina s’allargui més i sigui més dura. Andrea Corrionero, una altra treballadora, afegeix: «És angoixant, intentem no estar gaire al sol i treballar el més ràpid possible». Una altra companya seva que treballa de vuit del matí fins a les 18.45 hores afirma que «plogui o faci calor cal treballar les mateixes hores». Confessa, això sí, que això li comporta moltes vegades baixades de tensió.

«S’ha de treballar»

Tot i això, la majoria de treballadors, sabent l’esgotament que suposen aquestes condicions laborals, coincideixen en una mateixa conclusió: «S’ha de treballar». L’Asis, treballador de Barcelona pel Medi Ambient, tot i que treballa sis hores i mitja a ple sol prefereix no queixar-se. «La meva feina és més agraïda a l’anar per trams d’ombra, els que pateixen de veritat són els obrers». Un altre treballador de la mateixa empresa assegura que l’onada de calor d’aquest any l’estan vivint com cada estiu. Explica que per sobreviure en aquests moments en tenen prou amb aprofitar els llocs amb ombra i les fonts. Tots es resignen davant la situació, i malgrat la calor que passen i l’esforç que els suposa, no hi donen tanta importància. Tal com afirmava un obrer: «Quan fa fred i plou també treballem».