Efectes de la crisi climàtica

Crònica d’una onada de calor a la Barcelona del 2100

A1-121602504.jpg

A1-121602504.jpg / Simone Boccaccio (EPC)

  • La temperatura mitjana d’un mes d’agost a finals de segle podria sobrepassar els 30 graus, amb mínimes de més de 25 durant la nit

  • Aquest és el futur de les grans ciutats del Mediterrani si no actuem immediatament per frenar la crisi climàtica, adverteix l’últim informe de l’IPCC

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Barcelona, agost de l’any 2100. Els periodistes anuncien l’arribada de l’enèsima onada de calor. Els termòmetres ja marquen gairebé 4,5 graus més que a la dècada dels 20, per la qual cosa, en el dia a dia, la temperatura ja ronda els 30 graus centígrads. En un agost típic d’aquesta era, la ciutat viu al voltant de 12 dies per sobre dels 35 graus i més de sis per sobre dels 40. Tot apunta que l’arribada d’una massa d’aire càlid dispararà encara més la calor i la xafogor a la ciutat. Els meteoròlegs adverteixen que cada vegada hi ha més onades de calor i cada vegada són més intenses.

Durant els pròxims dies, la metròpolis es convertirà en una illa de calor urbana. La temperatura a Barcelona superarà els registres dels municipis més rurals (o menys massificats) del voltant. La mateixa estructura de la ciutat augmentarà aquest fenomen. En una metròpolis inundada de formigó i asfalt, el terra absorbeix, concentra i amplifica la calor ambient. La concentració d’edificis també impedeix la circulació natural de l’aire i evita que la brisa del mar proporcioni un respir a l’urbs. En zones com Ciutat Vella, on la densitat i proximitat dels blocs tot just deixa córrer l’aire, l’acalorament és encara més gran que a la resta de la ciutat.

Preocupa la calor de dia, sí. Però també preocupa la calor de nit. Les mínimes previstes per a aquest agost del 2100 estaran per sobre dels 25 graus centígrads. Aquestes mateixes xifres, que durant les primeres dècades del segle es consideraven gairebé una anomalia, s’han convertit ja en una cosa habitual a finals del segle XXI. Mentrestant, la calor extrema ha obert, encara més, la bretxa entre els rics i els pobres de la ciutat. Mentre en algunes llars suporten aquests dies a cop d’aire condicionat, d’altres ni tan sols poden permetre’s encendre el ventilador.

Aquest és el futur que dibuixa l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per a les ciutats de l’any 2100 en cas que, lluny de buscar una solució per fer front a la crisi climàtica, seguim com fins ara. No es tracta, doncs, ni de l’escenari més pessimista ni del mes optimista. Aquests extrems tèrmics suposen, ara com ara, l’escenari més realista. Segons apunta l’anàlisi sobre l’impacte de la crisi climàtica en àrees urbanes, «la urbanització ja ha exacerbat l’impacte de l’escalfament global a les ciutats». De cara al futur, «s’espera que s’intensifiqui la relació entre el desenvolupament urbà i la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com onades de calor amb més dies i nits càlides i un augment a l’estrès tèrmic a les ciutats», conclou l’estudi.

Illes d’asfalt i calor

Illes d’asfalt i calorLes projeccions a llarg termini indiquen que si la humanitat manté el nivell actual d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle durant les pròximes dècades, a finals de segle la temperatura global pujarà fins a 3 graus de mitjana. Això equivaldria a un augment d’entre quatre i set graus al Mediterrani, que destaca des de ja com un dels «punts vermells» de l’escalfament global. Segons apunta l’informe, aquest increment de les temperatures es farà notar amb especial intensitat a grans ciutats com, per exemple, Barcelona, Madrid o Sevilla, on les anomenades ‘illes de calor’ intensificaran encara més l’extrem de temperatures.

En aquests moments, els registres ja corroboren l’impacte de la calor extrema a les ciutats. Segons recull l’informe de l’IPCC, les temperatures registrades a Atenes són, de mitjana, fins a 0,7 graus més altes que a les ciutats del voltant. A Brussel·les, els termòmetres mostren una diferència de 0,62 graus respecte als municipis limítrofs. A Moscou hi ha fins a un grau de bretxa. I a Teheran i Calcuta la diferència de temperatures entre aquestes grans metròpolis i les zones rurals dels voltants supera els dos graus. A Barcelona, segons apuntava un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), s’han arribat a registrar diferències de set graus entre la metròpolis i la perifèria.

Notícies relacionades

Segons destaca l’anàlisi del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, així que avanci la crisi climàtica pel planeta, l’escalfament global afectarà més les temperatures mínimes diàries de les grans ciutats que les màximes. El problema, doncs, no seran només els pics puntuals dels termòmetres, sinó que la calor es mantindrà extrema i constant durant llargs períodes. L’estiu serà l’estació en què més es notarà l’augment de les temperatures. Preocupa, sobretot, la previsió que els «extrems climàtics» dispararan la calor nocturna de les metròpolis. Una cosa que comença a entreveure’s ara, però que podria augmentar encara més en les pròximes dècades.