La defensa del planeta

El turisme i la sobreexplotació amenacen l’ecosistema del llac Baikal

  • A les vores de la gran llacuna proliferen les instal·lacions turístiques no regulades, moltes de les quals hi descarreguen aigües residuals sense tractar i llancen els residus en abocadors improvisats pròxims

El turisme i la sobreexplotació amenacen l’ecosistema del llac Baikal

123RF

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Obrint-se pas amb prou feines entre les muntanyes de detritus, Andréi Borodin, activista ecològic del Cos de Voluntaris del Baikal, arriba fins al marge des d’on s’endevina és una enorme i negra bassa de quitrà. Un cop arribat a aquest punt, introdueix un gran pal de fusta a l’interior per comprovar la profunditat de la bassa accidental. «¡Més de metre i mig a prop de la vora, segur que al centre arriba als tres metres!», exclama, un cop extreu el bastó de la substància viscosa, no sense dificultat.

Fa uns anys, s’havia instal·lat en aquest lloc, a unes desenes de quilòmetres del llac Baikal, una fàbrica d’asfalt per pavimentar el camí cap a la vora del llac. Una vegada acabades les obres i abandonades les instal·lacions, el lloc s’ha transformat en un abocador improvisat, mancat de cap regulació, on molts establiments turístics situats carretera a baix es desfan dels seus residus sense haver de recórrer al servei d’escombraries local, substancialment més onerós.

L’alteració dels nutrients de l’aigua ha originat la proliferació d’una alga nociva no autòctona que suprimeix les comunitats de plantes i animals locals

Patrimoni de la Humanitat

En l’últim decenni, el Baikal, la principal reserva d’aigua dolça del planeta, amb els més de 600 quilòmetres de longitud i els prop de 80 d’amplada, declarat el 1996 Patrimoni Natural de la Humanidad, ha viscut transformacions substancials que estan posant en perill l’equilibri d’aquest ecosistema, anomenat les ‘illes Galápagos de Rússia’ per les 2.600 espècies i subespècies que allotja, més de la meitat endèmiques. D’atraure un visitant minoritari, format per excursionistes i amants de la naturalesa, en els últims anys ha passat a captivar un turisme de masses i s’hi ha multiplicat per sis la població flotant anual. Amb la gentada han proliferat establiments hotelers il·legals, no regulats, que generen tones d’escombraries no tractades i aboquen les aigües residuals al llac sense procés de depuració. «Cal posar-hi límits; aquest no és un lloc per a turisme de masses», denuncia Borodin.

Igual com passava abans, a l’acostar-se a la vora, l’aigua continua semblant transparent i cristal·lina com en pocs llocs del món, tot i que podria tractar-se només d’una aparença, almenys en alguns racons. Com a conseqüència de l’excés de nitrogen i fòsfor originat pels abocaments, el delicat equilibri d’espècies que hi havia fins ara s’està alterant i hi estan apareixent «enormes proliferacions d’algues filamentoses que formen prades denses... d’una branca no nativa de l’espirogira», segons denuncia un informe recent titulat ‘El Baikal en crisi’ i elaborat per un grup d’experts liderat per Yevgueni Simónov, de l’oenagé Coalició Internacional Rius sense Límits.

En ocasions, plantes hidroelèctriques mantenen el nivell de les aigües artificialment elevat i provoquen l’erosió de la costa

Notícies relacionades

«Aquestes proliferacions» –segons sosté el document– «obstrueixen les xarxes dels pescadors i suprimeixen les comunitats d’animals i plantes natives». L’organització ha aconseguit que a l’última sessió del Comité del Patrimoni Mundial, celebrada a Fuzhou (Xina), la UNESCO emetés una severa advertència al Govern de Rússia, entre altres coses, per l’«increment constatat de les construccions il·legals al costat del llac, fins i tot a les àrees protegides» i el comminés a «contrarestar aquesta amenaça amb gran urgència».

L’activitat de les plantes hidroelèctriques als rius veïns també també és motiu de preocupació per a l’organització que encapçala Simónov. «En ocasions, la presa hidroelèctrica d’Irkutsk», situada al riu Angara, que neix al Baikal, «manté el nivell de l’aigua del llac artificialment alt, cosa que provoca l’erosió de la costa», explica Simónov en un whatsap. Milions de tones de terra i material orgànic acaben a les aigües i alteren també l’equilibri de nutrients a les zones riberenques. «Va passar l’any passat, i torna a passar aquest any», adverteix.

La tala dels boscos per empreses vinculades a la Xina genera contaminació i tensió

Temes:

Rússia Ecologia