Cues de 400 marroquins cada dia per demanar asil a Ceuta

Cada matí, abans que a les vuit arribi el personal de l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR) de la frontera ceutina d’El Tarajal, hi sol haver ja un mínim de 40 persones fent cua. Esperen l’obertura de l’oficina per presentar-se com a marroquins en demanda d’asil. La fila a primera hora del dia sol ser parsimoniosa, ja que els ocupants no tenen gaire cosa més a fer que vagar per la ciutat, la desesperant deambulació en què viuen a la recerca de menjar i beguda des que, a l’onada del 17 de maig passat, van entrar a la ciutat. Després, ja entrat el matí, la quantitat d’immigrants amuntegats al costat de la tàpia d’El Tarajal ascendeix fins a 400, i la calma desapareix per moments.

Prop de 200 immigrants marroquins, segons fonts de la Delegació del Govern (prop de 250 si es pregunta a fonts del Govern de la ciutat autònoma) han sortit ja de Ceuta en els últims deu dies cap a la Península amb un paper que els presenta com a persones demandants d’asil el cas del qual està en tramitació. Els ho permet una sentència del Tribunal Suprem del 29 de juliol del 2020 que va desbloquejar la situació d’immigrants detinguts a les Canàries, Ceuta i Melilla. A aquesta decisió n’hi va seguir una altra el febrer d’aquest any, en el mateix sentit. L’alt tribunal diu que si una persona té la seva petició d’asil admesa a tràmit, mentre el Govern la resol no hi ha motiu per limitar-li la possibilitat de moure’s pel territori espanyol.

L’única condició que s’està posant als demandants la petició dels quals és acceptada per al seu estudi és que fixin un domicili a efecte de notificacions. Una bona part dels que ja se n’han anat a la Península han donat l’adreça d’algun familiar o amic, immigrant també, però amb més temps d’experiència en terra espanyol.

La base d’aquesta situació és la impossibilitat material de complir els terminis administratius. La llei preveu 30 dies perquè l’Administració contesti a un estranger demandant d’asil o refugi a Espanya, generalment per persecució política, amenaça de mort, discriminació sexual o maltractaments del seu govern. Però la quantitat de peticions en tramitació –a 31 de maig, ja hi havia a les oficines del Ministeri de l’Interior 21.743 admeses a tràmit, i els 1.446 eren de marroquins– és tan alta que no pot resoldre’s en els preceptius 30 dies. A partir d’aquell moment s’imposa encara amb més pes el dret a la lliure circulació. Els sol·licitants d’asil que han sortit de Ceuta van cursar la seva petició al juny, mes en què van començar a formar-se noves cues davant l’OAR del Tarajal ceutí.

Recerca i expulsió

Totes les fonts policials consultades mostren el seu disgust amb la situació. Auguren que, després de la concessió de l’admissió a tràmit, l’asil tard o d’hora serà denegat –menys d’una de cada deu sol·licituds de refugi passen el filtre d’Interior– i a l’estranger se li obrirà, per tant, un expedient d’expulsió. I els tocarà llavors als agents de policia anar al lloc assenyalat com a domicili per l’immigrant, comprovar que no és allà, arxivar el seu nom i estar atents en controls policials per si és interceptat en algun punt del territori.

Fins ara, Espanya no ha tramitat peticions d’asil de ciutadans marroquins; aquest any és la novetat. Les peticions de marroquins en tràmit s’acosten al 10% des de començament d’any. El Marroc s’ha convertit en el quart país de procedència en les estadístiques d’Interior sobre l’origen dels peticionaris, per darrere, per aquest ordre, de Veneçuela, Colòmbia i Mali.

Dels entre 11.000 i 15.000 marroquins que van entrar nedant a Ceuta pel Tarajal en les tenses jornades del 17 i 18 de maig passat, en queden als carrers de Ceuta prop de 2.000. La resta, llevat de 1.200 menors no acompanyats acollits a la ciutat, han tornat al Marroc. El juny i el juliol en van tornar 3.000 al país veí, però va haver de ser per voluntat expressa de l’immigrant, ja que «els expedients d’expulsió que accepta el Marroc són testimonials, a penes un centenar», explica Eduardo García, responsable de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) a Ceuta.

També policies marroquins

També policies marroquinsDiverses fonts policials confirmen la localització d’un número no determinat d’agents de frontera, o ‘mehanis’, a les cues del Tarajal. Pel que sembla, haurien deixat els seus uniformes haurien arribat nedant a la ciutat en les nits de juny i el juliol per intentar passar a la Península. «És propi de l’efecte crida que s’ha creat amb allò dels asils en tràmit. Estan fugint de la situació que tenen allà i intentant ser legals a Espanya», explica el dirigent de la CEP. Moltes altres persones de les cues són veïns de les poblacions veïnes a Ceuta, sobretot Castillejos. «Estan utilitzant un procediment administratiu d’alta importància internacional, com és la petició d’asil o refugi, per passar de forma legal o més aviat alegal, a Espanya, quan en realitat els correspondria demanar un altre tipus d’autorització», diu Garcia.

Notícies relacionades

Agrupaments escoltes, casals i esplais de Catalunya alerten que el seu finançament està «en risc»

Una falsa alarma de bomba força l’aterratge d’un avió al Prat

L’ordre públic ha degenerat segons s’anava fent més apressant la necessitat dels immigrants que resisteixen a Ceuta. «Diàriament hi ha punyalades, baralles i robatoris entre ells, i la gent de la ciutat té por de sortir. Aquesta situació ha d’aturar-se de forma urgent, perquè està agreujant una onada important de robatoris i robatoris amb violència. Es nota molt que una ciutat de 65.000 habitants no pot fer-se càrrec sola d’això», lamenten a la CEP.

Passa no només als carrers, i no només de nit. A les cues que es formen al Tarajal també són freqüents els robatoris i les punyalades, per la qual cosa la Delegació de Govern ha hagut de desplegar un dispositiu especial d’agents antiavalots de les Unitats d’Intervenció Policial cada matí en previsió d’incidents.