Blanca Santos: «Cal cuidar la salut mental des de la infància»

Fa anys que Blanca Santos treballa com a psicòloga infantil per al programa CaixaProinfància, atenent adolescents i nens i nenes en risc d’exclusió social al Casal dels Infants del Raval-Sant Adrià, del qual és psicòloga de referència. La pandèmia deixa moltes seqüeles en salut mental, i més en les famílies vulnerables. La salut mental, defensa, hauria de ser una prioritat per als governs.

-Mals temps per ser jove.  

-Uf, terrible. L’adolescència és justament la franja d’edat que més ha patit amb la pandèmia. Perquè és l’edat de socialitzar, de començar a separar-se de la família, d’ajuntar-se amb els iguals i de començar a ser un adult, entrant i sortint de casa. I s’han trobat 24 hores convivint amb els pares, uns pares a més molt estressats per la situació. Sense poder sortir, els joves han estat enganxats a les pantalles a totes hores, moltes més de les que són recomanables. És també una etapa molt delicada quant a imatge corporal i estem veient un increment, especialment entre les noies, de trastorns alimentaris. 

-I en famílies vulnerables, pitjor.

-Sí, la situació és molt més complexa. En alguns casos, es van donar unes dificultats que són insuperables en l’àmbit personal, com pèrdues d’ocupació dels adults responsables, dificultats per cobrir les necessitats bàsiques, com l’alimentació, no tothom tenia tauleta o connexió a internet per seguir les classes, o passar el confinament en una habitació o en uns baixos sense llum natural. ¡Hi ha nens que no han vist la llum del sol en dos mesos! Això per no parlar dels qui han hagut d’afrontar pèrdues d’éssers estimats o dels nens i nenes que viuen en famílies en què pateixen abusos sexuals, físics o violència masclista i que es van quedar atrapats a casa seva sense cap via de sortida.

-¿Quines alteracions estan detectant? 

-Hi ha un clar augment de trastorns d’ansietat, pors, depressió, apatia, desmotivació, trastorns somàtics... I una cosa molt significativa és l’increment dels trastorns obsessius compulsius. També creixen les autolesions, les ideacions suïcides i intents de suïcidi. Això, fa tres anys, no passava. 

-És que no es pot comparar la situació amb res del que hem viscut abans de la pandèmia.

-No, no hi ha un precedent en la nostra època. I per mi aquí és on hauria de començar una veritable transformació en l’àmbit polític. La salut mental hauria de ser primordial, s’hauria de mimar molt, perquè al final la nostra salut és qui som. I cal cuidar-la des de la infància. Moltes de les patologies que apareixen d’adults han començat a la infància.

-¿Què cal fer?

-Els governs haurien d’apostar per posar psicòlegs en tots els centres de salut i en totes les escoles. És veritat que hi ha atenció de salut mental, però és insuficient, va molt coixa. Els professionals que hi treballen són pocs i estan saturats. Hauríem de tenir una atenció primària de salut mental important i de qualitat. Ara com ara, l’atenció psicològica arriba realment a poques famílies. S’estan fent coses i hi ha iniciatives, però cal aquesta aposta dels governs. Tothom ha de refer-se emocionalment. En aquest sentit, CaixaProinfància fa un servei que ja voldrien per a ells molts governs.

-¿Cal fer piscoeducació a les escoles?

-Una assignatura estaria bé, és necessari, però sempre impartida per professionals. Però sobretot es necessiten més psicòlegs a les escoles. Molts centres tenen un servei de psicopedagogia que vetlla per la salut dels alumnes, però sovint només hi ha un professional per atendre’l. Això cal reforçar-ho. No es tracta de controlar les emocions, sinó d’entendre símptomes i saber que, si els tens, has d’acudir a un professional.  

Notícies relacionades

Agrupaments escoltes, casals i esplais de Catalunya alerten que el seu finançament està «en risc»

Una falsa alarma de bomba força l’aterratge d’un avió al Prat

-Un desig per a aquest estiu i per a la tornada al col·le.

-Que disfrutem. Ja no estem tancats, podem fer moltes coses. I que els nens i nenes no hagin de tornar al col·le amb la mascareta. Ha sigut molt dur per a ells.