L’Unicef lamenta la «improvisació» de l’Estat per acollir nens migrants

No és la primera vegada que alerten d’aquest drama, però no entenen com, any rere any, Espanya és incapaç de brindar una acollida digna als nens i adolescents que abandonen la família a l’Àfrica i es juguen la vida per arribar a Europa. L’Unicef ha presentat aquest dimecres una investigació sobre la situació en què estan vivint els menors que van arribar a les illes Canàries durant el 2020 i el 2021. La conclusió apunta que el 80% d’ells estan vivint en macrocentres on no es tenen en compte les seves necessitats psicològiques, no els porten a l’escola i, en alguns casos, pateixen violència. «Les comunitats receptores estan saturades, necessitem un mecanisme de redistribució i coordinació estatal per poder garantir els drets d’aquests nens», han insistit des de l’entitat.

Al llarg de diversos mesos, diversos membres de l’Unicef a Espanya han recorregut una trentena de centres de protecció on viuen els nens que es van jugar la vida en alta mar. Des del 2019, més de 3.800 nens van arribar a les costes canàries en pastera. Es tracta de la ruta més mortífera i es calcula que el 2020 hi van morir més de mil persones. ¿Què va passar amb els que van sobreviure a la ruta? Uns 2.500 continuen vivint en centres de menors de les illes, només el 4% va ser traslladat a altres comunitats autònomes i menys del 3% ha aconseguit el seu permís de residència, un document al qual tenen dret i que els permet tenir drets a Espanya.

«El diagnòstic és clar. Les Canàries no estaven preparades. El 2020 les arribades van créixer un 650% i aquest 2021 s’han tornat a superar un 150%», ha explicat Pablo Ceriani, autor del l’informe i membre del Comitè de l’ONU en protecció dels migrants. «L’acollida humanitària ha sigut insuficient, inadequada i ineficaç. El sistema de protecció a la infància es va saturar i els nens han estat desprotegits», ha explicat.

De fet, segons l’autor s’han vist dues cares de la moneda. Un 20% dels centres oberts per a aquesta emergència a les Canàries fan les coses bé. «Són centres petits, de menys de 20 places, amb ajudes individualitzades, equips terapèutics i multidisciplinaris on els nois poden anar a escola i tenen papers: en definitiva, aconsegueixen la integració», explica. No obstant, al 80% de les places no es garanteixen els drets humans. Ni escola, ni activitats especialitzades, ni treballadors prou formats ni especialitzats. «No poden respondre de manera adequada a la recepció i acollida dels nens», ha insistit l’autor.

«Ens hem trobat casos de nens que tenien una angoixa enorme perquè encara patien pels amics que havien mort a la pastera. Nens que s’autolesionen o que es passen el dia plorant. En aquests recursos no tenen res a fer, estan tancats i la seva salut mental i emocional s’està enfonsant. I tots venen aquí per treballar i formar-se», ha descrit Sara Collantes, especialista en migracions de l’Unicef a Espanya i membre de l’equip d’investigació.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Una situació similar a la que es produeix a Ceuta, on després de l’arribada de 1.500 nens durant el mes de juny, n’hi ha 1.128 en centres de menors i prop de 500 que malviuen al carrer. «És urgent poder cobrir les seves necessitats, l’atenció que se’ls està brindant no és la necessària perquè la ciutat no dona l’abast», ha explicat des de la ciutat autònoma Carmen Molina, directora de sensibilització i polítiques d’infància de l’organització.

És per això que, des de l’entitat, insisteixen que és necessari que el Govern Central inverteixi recursos però que, sobretot, redistribueixi els menors al voltant de la Província. Una decisió que, avui dia, és voluntària i neix de la solidaritat dels governs autònoms, però que és ínfima comparats amb els que segueixen allà. Confien que el Govern central aprovi al més aviat possible l’estratègia nacional per a l’acollida a la infància migrant, en què diverses entitats socials exigeixen un pacte d’Estat sobre la distribució dels menors. «El que no pot ser és que continuem improvisant: Espanya és i serà la porta de la frontera amb Europa, i no deixaran d’arribar-hi nens creuant el mar. Hem d’acollir-los, i acollir-los bé», ha assenyalat Gustavo Suárez Pertierra, president d’Unicef España.