Unesco

Madrid entra a la llista de Patrimoni Mundial amb el passeig del Prado i el Retiro

La capital era l’única gran urbs europea fora dels llocs Patrimoni de la Unesco

Madrid aguarda conocer si el ‘Paisaje de la luz’ se convierte en Patrimonio de la Unesco

Madrid aguarda conocer si el ‘Paisaje de la luz’ se convierte en Patrimonio de la Unesco / "Jesús Hellín " (Europa Press)

3
Es llegeix en minuts

La Unesco ha decidit incloure el passeig del Prado y del Buen Retiro, a Madrid, en la Llista de Patrimoni Mundial. La 44a sessió del Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco –que té com seu la ciutat sud-oriental xinesa de Fuzhou, tot i que se celebra majoritàriament de manera virtual– va incloure «el Paisatge de la Luz» en la llista, cosa que la converteix en l’entrada número 49 de la nòmina per a Espanya.

Espanya és un dels països que compta amb més registres, tot i que per darrere d’Itàlia i la Xina, però fins ara cap es trobava a la capital, l’única gran urbs europea fora dels llocs Patrimoni de la Unesco. Sí que n’hi ha d’altres dins de la Comunitat de Madrid com són la fageda de Montejo, el monestir d’El Escorial, la ciutat d’Alcalá de Henares i el paisatge cultural d’Aranjuez.

L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha agraït el consens aconseguit «en temps de pandèmia» entorn d’«una ciutat que ho ha passat tremendament difícil, que ha patit moltíssim al llarg dels últims 15 mesos, i que té per fi un motiu de celebració, que per fi Madrid té un espai inscrit en la llista de Patrimoni Mundial». És la «culminació d’un somni iniciat el 2014» per a una ciutat que assumeix «amb respecte, honor i responsabilitat» la inscripció. «Madrid estarà a l’altura», ha assegurat.

Set anys de treball porta al darrere la candidatura madrilenya, idea que va arrencar el 2014 del govern municipal liderat per l’exalcaldessa Ana Botella. El dossier va ser finalitzat durant la legislatura presidida per Manuela Carmena. L’octubre del 2019, amb José Luis Martínez-Almeida com a alcalde, l’avaluador de la UNESCO va visitar in situ la candidatura.

Espai verd urbà

La clau amb què argumentava la seva excepcionalitat com a candidatura és que per primera vegada es presentava un espai verd urbà. Amb el ‘sí’ d’avui la ciutat aconsegueix saldar un deute històric perquè és en el dia d’avui l’única capital d’Europa occidental sense cap ben inscrit com a Patrimoni Mundial.

Notícies relacionades

El passeig del Prado primer, el 1540, i els jardins del Retiro poc després, suposen la introducció per primera vegada en l’urbanisme europeu de la natura a la ciutat. A destacar que el passeig del Prado és el primer passeig poblat d’arbres, una albereda, dissenyat en una capital europea. Aquest model serveix d’inspiració no només a la Alameda d’Hèrcules a Sevilla sinó que també es trasllada a Amèrica sorgint així la Alameda de Mèxic (finals del XVI i el passeig dels Descalzos de Lima (XVII). Implica a més que el Palau i els Jardins del Buen Retiro s’instal·len allà per l’existència del passeig del Prado. «Des de mitjans del segle XVII el Passeig i els Jardins estaran indissolublement lligats sent el centre del Tribunal de la Corona espanyola durant més de 350 anys», remarquen des de la candidatura.

L’arribada dels Borbons al segle XVIII suposa l’expansió de les idees il·lustrades. Amb Carles III es transforma aquesta àrea de la ciutat per convertir-la en una ciutat il·lustrada. S’obren els jardins a tota la ciutadania i s’hi crea una àrea dedicada a la investigació, estudi i difusió del coneixement per al gaudi i instrucció. Ja al segle XIX una part dels Jardins s’urbanitza i, atrets per la naturalesa, les col·leccions artístiques i els centres científics s’instal·len a la zona les grans institucions polítiques, econòmiques i socials com el Banc d’Espanya, el Congrés dels Diputats, la RAE, la Borsa o els grans museus nacionals. També s’instal·la allà la primera gran estació del ferrocarril, la del Mediodía, avui Atocha. Inclou més de 21 béns d’interès cultural i molts dels fons i col·leccions que conté són de dimensió universal com la Reial Acadèmia, les obres de Goya, Velázquez, Picasso, les col·leccions de làmines i arxiu del Real Jardín Botánico o el telescopi Herschfeld.

Temes:

Patrimoni