El món, abocat a un altre rècord d’emissions de CO₂

Les emissions mundials de CO₂haurien d’arribar a nivells rècord el 2023 a causa dels esforços insuficients en el desenvolupament de les energies renovables en els plans de recuperació econòmica postpandèmia, segons va advertir dimarts l’Agència Internacional d’Energia (AIE).

Els països, sobretot els occidentals, van invertir grans quantitats de diners públics per sostenir les seves economies durant la crisi de la Covid-19, però només el 2% d’aquests recursos es van destinar a les energies renovables, segons un estudi dels plans de recuperació realitzat per l’AIE.

Fins ara, la major part dels 16 bilions de dòlars anunciats per fer front a la crisi de la Covid-19 es van destinar a mesures sanitàries i de recolzament a les empreses i famílies.

Uns 2,3 bilions es van invertir en la recuperació econòmica, però només 380.000 milions van ser destinats a impulsar energies verdes.

Per aquesta raó, «tenint en compte les previsions actuals de despesa pública, les emissions de CO₂ segueixen una trajectòria que les portarà a nivells rècord el 2023 i continuaran creixent els anys següents».

«Des de l’inici de la crisi de la Covid-19, nombrosos governs van destacar la importància de reconstruir-se amb un model millor, per a un futur més net, però molts d’ells encara han de convertir les seves paraules en fets», va assegurar el director d’AIE, Fatih Birol.

«No només la inversió en energies renovables al món es troba lluny de la trajectòria que permeti assolir la neutralitat carboni a mitjans de segle, sinó que ni tan sols aconsegueixen evitar un nou rècord d’emissions», va lamentar.

Forta disparitat entre Nord i Sud

Falten fons públics i privats. Segons càlculs realitzats per l’AIE i l’FMI a mitjans del 2020, seria necessari un bilió de dòlars d’inversió verda addicional anual durant tres anys (eficàcia energètica, electrificació, xarxes...) respecte al pactat en l’acord climàtic de París, fet que permetria crear «9 milions de llocs de treball».

Fins ara, les mesures adoptades suposaran 350.000 milions de dòlars d’inversions addicionals anuals, del 2021 al 2023: és més que abans de la Covid, però insuficient.

La tendència és particularment alarmant als països en desenvolupament i emergents, on, per exemple, l’augment de la demanda elèctrica troba la seva resposta en el carbó abans que en l’energia solar i eòlica.

Aquestes regions registren a penes el 20% de les inversions necessàries per reduir les seves emissions, segons l’informe, que tem que es registri una gran bretxa amb els països rics.

D’aquesta manera «molts països perden també oportunitats que podrien treure del desenvolupament de les energies netes: creixement, llocs de treball, desplegament d’indústries energètiques del futur», es lamenta Fatih Birol, que remarca el compromís dels països del Nord respecte al Sud.

En la COP21 a París del 2015, els països es van comprometre a subministrar 100.000 milions de dòlars anuals de finançaments climàtics al llarg de deu anys.

Amb la crisi de la Covid, l’AIE vol, amb l’ajuda de l’instrument de seguiment dels plans de rellançament (Sustainable Recovery Tracker), ajudar els governs a mesurar l’impacte de la seva acció. Aquest balanç actualitzat també es publica amb vista al G-20 dels ministres de Medi Ambient i d’Energia que té lloc el 22 i 23 de juliol a Nàpols.

S’han analitzat més de 800 mesures a 50 països i es poden consultar a la pàgina web de l’agència.

Basada en París, l’AIE va ser creada per l’OCDE el 1974 per garantir la seguretat energètica mundial, en particular als països rics.

Notícies relacionades

Caos a Atocha per viatjar a Andalusia per la falta de cotxes de lloguer

Cancel·lacions i baixa presència institucional a Fitur

Al maig, la institució, que supervisa també les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que emet l’energia (la majoria de les emissions totals), va publicar un full de ruta per a la neutralitat carboni mundial per al 2050. La conclusió més gran és que cal abandonar qualsevol projecte nou d’exploració de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó).

Una via «estreta però encara viable si actuem ja», va recordar Birol