Xarxes socials

Les ordres d’allunyament també són per als ‘tiktokers’

Jutgen un veí d’Alacant per enviar missatges a la seva exparella a través de TikTok i de Facebook malgrat la prohibició de contactar amb ella ordenada per una jutge

Les ordres d’allunyament també són per als ‘tiktokers’
3
Es llegeix en minuts

Delictes virtuals. Un comentari en una xarxa social amb una ordre d’allunyament pel mig pot ser motiu per anar al banc dels acusats. A un veí d’Alacant li demanen deu mesos de presó per fer-ho.

Les xarxes socials són territoris virtuals on els usuaris desconeixen que determinades actuacions poden suposar la comissió de delictes tan reals que si s’haguessin comès a la via pública. Un veí d’Alacant s’enfronta a una petició de pena de deu mesos de presó acusat d’haver trencat l’ordre d’allunyament que tenia vigent cap a la seva exparella després d’enviar-li un missatge a través de la xarxa social TikTok. Segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia i al qual ha tingut accés aquest diari, l’home també hauria trencat aquest allunyament en una altra coneguda xarxa social, Facebook.

La causa per fets ocorreguts a finals de l’any passat acaba d’arribar a un jutjat Penal d’Alacant perquè celebri el judici, tot i que encara està pendent de data.

Un dels trencaments, segons l’escrit d’acusació, es va produir el 13 d’octubre de l’any passat. L’exparella va pujar un vídeo a la xarxa social TikTok i aquest va escriure un comentari a la publicació.

Una setmana abans, el 7 d’octubre, l’acusat hauria trencat l’ordre d’allunyament enviant a la dona una sol·licitud d’amistat a través de Facebook des d’un nou perfil i que ella no va reconèixer fins que va obrir el missatge i va veure la seva foto.

L’ordre d’allunyament estava en vigor des d’una sentència per delictes relacionats amb la violència de gènere dictada per un jutjat Penal d’Alacant que impedia a l’acusat acostar-se a menys de 500 metres de la seva exparella, així com anar a casa seva, al seu centre de treball i de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà durant un període de dos anys. L’escrit d’acusació de la Fiscalia incideix que aquesta mesura era vigent fins a l’11 de desembre del 2020 i que amb aquests missatges va actuar amb «menyspreu» cap a aquesta resolució judicial. La mesura, que es va establir com a mesura de protecció a la víctima, era vigent fins a l’11 de desembre del 2020, per la qual cosa aquestes comunicacions s’haurien produït abans que l’ordre expirés. La Fiscalia considera que es tracta d’un delicte que es va cometre de manera continuada i que l’acusat coneixia perfectament que no podia contactar de cap manera amb la seva ex.

Les fonts judicials consultades per aquest diari incideixen que un simple missatge a la víctima a través de les xarxes socials pot ser més que suficient per causar-li un desassossec i un temor, tot i que aquest no contingui cap amenaça. En aquest sentit recorden que un simple «M’agrada» a la xarxa social podria interpretar-se com un trencament de la mesura cautelar.

Tot i que no hi hagi amenaces

Notícies relacionades

Tot i que no hi hagi amenacesLes sentències que estableixen les ordres d’allunyament ja precisen la prohibició per als acusats de contactar amb les víctimes, sense especificar a quines xarxes socials pot correspondre aquesta mesura. Atès que l’auge del TikTok és relativament recent, aquest seria un dels primers casos enjudiciats a la província per trencaments en aquesta comunitat virtual, tot i que ja s’han dictat condemnes per casos ocorreguts en altres plataformes. Per a la víctima, rebre un missatge d’una persona que l’ha amenaçat pot augmentar el seu grau de victimització. Un simple «M’agrada» o un «Hola ¿com estàs?» pot tenir el mateix efecte que una amenaça real i en altres ocasions s’ha condemnat perquè es considerava que precisament l’acusat buscava mantenir l’estat de por i temor les seves víctimes.

En cas que el judici acabi en una condemna, la Fiscalia ha demanat que s’estableixi una nova ordre d’allunyament de manera immediata pel temps que es determini en la sentència. Per al judici, tan sols estan citats l’acusat i la víctima perquè donin la seva versió sobre els fets, mentre que està aportada documentació sobre les suposades infraccions.