ENTREVISTA

Alice Monteil: «El ‘selfie’ és també una forma de buscar la identitat»

Impulsora del projecte ‘Planeta Barrio’ desenvolupat per Photographic Social Vision, defensa que la fotografia és un llenguatge molt potent per treballar amb adolescents

Entrevista Caixa
Alice Monteil, antropóloga licenciada en Ciencias Sociales y Máster en investigación por la Universidad Lumière Lyon 2 (Francia), es una de las impulsoras del proyecto participativo de creación fotográfica ‘Planeta Barrio’

Entrevista Caixa Alice Monteil, antropóloga licenciada en Ciencias Sociales y Máster en investigación por la Universidad Lumière Lyon 2 (Francia), es una de las impulsoras del proyecto participativo de creación fotográfica ‘Planeta Barrio’

3
Es llegeix en minuts

Alice Monteil, antropòloga llicenciada en Ciències Socials i Màster en investigació per la Universitat Lumière Lyon 2 (França), és una de les impulsores del projecte participatiu de creació fotogràfica ‘Planeta Barrio’ desenvolupat per Photographic Social Vision per als programes CaixaProinfancia i Art for Change, de la Fundació La Caixa. El projecte culmina amb una exposició a CaixaForum Barcelona que s’inaugura dilluns i que estarà oberta al públic fins al pròxim 5 de setembre.-¿Què és ‘Planeta Barrio’? 

-Durant sis mesos hem treballat amb 10 nois i noies d’entre 13 i 15 anys en situació de vulnerabilitat residents al barri de la Marina, de Barcelona, i atesos per l’entitat Mans a les mans. La idea era fomentar a través de la fotografia una experiència creativa que els resultés beneficiosa.

-¿Per què van triar el nom de ‘Planeta Barrio’?

-El nom sempre el triem al final. I el vam escollir perquè ser adolescent és com sentir-se una mica d’un altre planeta. Tenen el seu propi món, la seva pròpia visió, desitjos, pors... Però alhora comparteixen un mateix territori, el seu barri, el seu planeta. I també circumstàncies, que poden ser diferents, però totes són difícils.

-¿Com ha sigut treballar amb ells?

-Entrar al món dels adolescents és un repte. No ho posen fàcil i menys quan tenen circumstàncies vulnerables a nivell emocional, econòmic o social. Va ser necessari escoltar-los, desxifrar els seus missatges, les seves històries, guanyar la seva confiança perquè ens anessin ensenyant els seus relats. Ens hem adonat que sovint l’adolescent no sap què vol dir perquè està en aquella etapa vital tan contradictòria, complexa, en la qual unes vegades se sent molt poderós i d’altres, molt insegur. L’important és que puguin trobar un acompanyament empàtic que els faci confiança per poder expressar.

-Els adolescents estan familiaritzats amb les càmeres dels mòbils i els ‘selfies’. I els han fet entrar en un altre món. ¿Com ho han viscut?

-Bé, els ho hauríem de preguntar a ells. Però han descobert un llenguatge, perquè no és el mateix tenir un mòbil i fer-se fotos de manera més impulsiva que aprendre a utilitzar la imatge com a eina expressiva amb impacte. Per això, des de Photographic Social Vision treballem i apostem per l’educació visual com a assignatura necessària per als joves d’avui, per poder acompanyar-los en l’aprenentatge i la lectura d’imatges. I, compte, moltes vegades entenem els selfies com un acte superficial, de postureig, però hem observat amb aquest grup que fer-se un selfie és també una manera de buscar la seva identitat. La fotografia és sens dubte un llenguatge molt potent per treballar amb adolescents justament perquè permet treballar els seus problemes vitals, com aquesta recerca de la identitat: qui soc, qui no soc, qui no vull ser, com em mostro, com em relaciono, com em diferencio dels altres...

-¿També és una eina de transformació social?

-Absolutament. I ho és des de molts vessants. La imatge té el poder d’informar-nos, emocionar-nos i interrogar-nos. I quan a més es fa un procés de creació participativa, experimental, vivencial, es despleguen totes les possibilitats de relacionar-te amb la imatge, veure’t reflectit, comunicar-te a través d’elles... La capacitat de transformació és infinitiva. I, finalment, quan s’exposen aquestes imatges, aquests relats, que són en primera persona, tenim un potencial altíssim d’impactar en el públic, perquè pugui empatitzar més profundament amb el que veu i amb el que aquestes imatges diuen.

Notícies relacionades

-Aquest pròxim dilluns s’inaugura l’exposició. ¿Nervis?

-Moltes ganes, molta alegria i, per part d’ells, molts nervis també. Per a ells i elles és un assoliment haver arribat fins aquí i veure materialitza da la seva feina, i aquest és un altre factor de transformació, veure el valor que té, un valor del qual no eren conscients.

Un futur d’oportunitats

Temes:

Joves