Crisi climàtica

Ni la pandèmia aconsegueix reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

Un informe de l’Agència Estatal de Meteorologia constata l’augment en les emissions de diòxid de carboni, que van arribar a un nou màxim històric al maig

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Fa just un any, la pandèmia de Covid-19 va aconseguir l’impensable. El món sencer es va aturar durant uns mesos. Gran part de la humanitat es va mantenir reclosa a casa seva. El trànsit terrestre, aeri i marítim es va reduir al mínim. I gran part de la producció industrial es va aturar per donar aire a les activitats essencials. Quinze mesos més tard, no obstant, veiem que ni tan sols aquesta frenada radical va aconseguir reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. Aquest maig, de fet, tornem a estar davant una xifra rècord d’aquest preocupant indicador.

L’últim informe de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que recull dades de l’observatori d’Izaña (Tenerife), ha corroborat que la crisi desencadenada per la Covid-19 no ha frenat l’increment d’aquest gas amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. Les dades mostren de manera inequívoca que la concentració de diòxid de carboni al planeta no només continua en augment sinó que, ara com ara, no presenta canvis respecte a la tendència registrada fins al 2020.

Aquest mes de maig, l’estació de Tenerife va registrar un nou màxim mensual històric de concentració de CO2, amb 419.7 parts per milió (ppm); un valor similar als 419.1 ppm que es van registrar a l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii (centres que integren el Programa de Vigilància Atmosfèrica Global (VAG) de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM)). Tot i que aquestes dades són encara provisionals, tot apunta que els valors definitius no diferiran gaire. Segons l’informe elaborat pel Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña, el màxim anual de CO2 es registra sempre a la primavera, a finals del mes d’abril o principis de maig.

Tant els valors diaris de diòxid de carboni registrats a l’Observatori d’Izaña durant tot el 2021 com el nou màxim mensual assolit al maig demostren que aquesta acceleració de la concentració no s’ha vist frenada ni per l’aturada global provocada per la pandèmia ni per la crisi econòmica mundial causada per aquesta crisi sanitària.

Petits canvis

Tot i que alguns estudis van apuntar a una reducció entorn del 7% de les emissions de CO2 a nivell global el 2020, en comparació amb el 2019, altres informes suggereixen que aquesta reducció es podria interpretar com una cosa puntual. El descens puntual de les emissions es podria atribuir a la paralització parcial de l’activitat de les petites i mitjanes empreses i a la disminució del transport de mercaderies i viatgers a nivell mundial. Tot i que, ara com ara, sembla que tant l’activitat com les emissions han remuntat.

Abans de l’actual pandèmia ja s’havien registrat altres reduccions en les emissions anuals de diòxid de carboni, com l’ocasionada per la crisi econòmica mundial del 2008. En general, els anys en què el creixement econòmic s’ha vist frenat per alguna crisi econòmica, s’observa un alentiment en el ritme d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Però ni tan sols aquestes frenades puntuals eviten que la concentració mitjana anual continuï augmentant.

Notícies relacionades

Per explicar per què les disminucions puntuals de les emissions anuals de diòxid de carboni no han aconseguit frenar la tendència creixent de la concentració d’aquest gas, Emilio Cuevas, d’Aemet, recorda que aquestes xifres no depenen de les emissions anuals, sinó del total d’emissions que s’han anat acumulant a l’atmosfera fins aquell moment, a causa de la llarga vida del CO2 a l’atmosfera, que pot persistir fins a més de cent anys.

L’informe de l’agència, de fet, constata que una reducció puntual de les emissions anuals no té un efecte directe sobre la mitjana anual de concentracions de diòxid de carboni. La llarga vida del CO2 a l’atmosfera i les creixents emissions registrades durant tot el segle passat i el present justifiquen que la reducció puntual d’emissions durant la pandèmia no hagi generat una disminució, ni tampoc una estabilització, en la concentració d’aquest gas a l’atmosfera.