Vigilància des de l’aire

Mossos i policies locals disparen l’ús de drons durant la pandèmia

  • Els cossos de seguretat acceleren la seva aposta per aeronaus no tripulades mentre els experts adverteixen de potencials mals usos d’aquesta tecnologia

Policía de Badalona estrena dron para detectar infracciones de confinamiento

Policía de Badalona estrena dron para detectar infracciones de confinamiento / Quique Garcia (EFE)

6
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

ver +

«La vigilància s’incrementa des de l’aire». El 9 d’abril la policia de Sabadell anunciava així el desplegament de drons per patrullar els carrers. El seu cas il·lustra una tendència a l’alça. I és que són cada vegada més els cossos policials catalans que, aprofitant l’excepcionalitat pandèmica que viu el país, han accelerat la seva aposta per aquestes aeronaus no tripulades. És el cas de Sabadell, però també el de molts altres municipis, com Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Llançà o Badalona.

La crisi sanitària ha accelerat el desplegament de drons per controlar el compliment de les restriccions a la mobilitat, però la seva arribada als carrers va més enllà. La seva adopció s’ha convertit en una normalitat sense un ampli debat públic previ sobre els riscos, una cosa que inquieta els experts. «El dron ha arribat per quedar-se», assenyalava al desembre Miquel Sàmper, llavors conseller d’Interior.

Normalització en pandèmia

El dron policial s’entén com una extensió de l’helicòpter, uns «ulls aeris» complementaris que permeten més agilitat en tasques com la recerca de persones perdudes a la muntanya, la investigació criminal, el control del trànsit en carreteres, la vigilància en l’accés a esdeveniments massius, la persecució de drons recreatius sense permís –una problemàtica creixent– o el recolzament a bombers en casos com l’accident de la petroquímica de Tarragona. «Amb el confinament total podíem volar per informar els veïns i controlar la situació sense haver de requerir permisos, perquè l’aeroport no funcionava», explica David Bielsa, cap de la policia sabadellenca.

«Tenim diferents drons per a diferents casuístiques», explica el subinspector Avelí Garcia, cap de la unitat de drons dels Mossos d’Esquadra (UDRON). La policia catalana va ser pionera en l’ús d’aquestes aeronaus. El 2012 van adquirir la seva primera flota, el 2018 van ser els primers a utilitzar-la per a tasques de vigilància i ara compten amb un equip de 12 experts.

En l’àmbit local, la primera policia local catalana a adoptar els drons va ser Parets del Vallès, que ja el 2019 els utilitzava per a la vigilància. El seu inspector en cap, Joan Pérez Arteaga, veu en aquestes aeronaus una tecnologia clau per a les tasques policials, però és crític amb el seu desplegament. «Se n’està normalitzant l’ús, però no s’està fent bé, amb l’estat d’alarma hi va haver una mica de batibull», explica, assenyalant casos en què la policia llançava projectes pilot amb empreses privades.

Com a coordinador del curs de pilots i operadors de drons que s’imparteix a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’únic centre universitari de formació a Espanya, Arteaga ha notat un augment en la demanda. «Totes les policies volen utilitzar drons», assenyala, una cosa que atribueix, en part, a la «pressió política».

¿Com se’n regula l’ús?

Tot i que els drons policials són una tecnologia recent, les lleis que en regulen l’ús a Espanya existeixen des de fa anys. Les seves càmeres de vigilància operen sota les mateixes normes que les càmeres que hi ha al carrer o les que porten els mateixos agents. Així, la llei orgànica 4/1997 estableix que l’ús de càmeres mòbils per part de les forces i cossos de seguretat en espais públics requereix autorització del màxim responsable provincial i ha d’aplicar-se amb proporcionalitat i en el cas que hi hagi un «perill concret». Aquest perill podria ser l’ús d’una terrassa privada per al tràfic de drogues. Amb un permís judicial, la policia podria recórrer al dron per investigar aquest cas, però no per vigilar altres balcons de forma massiva. «No es pot patrullar a la recerca de coses», assenyala Arteaga.

En casos de «màxima urgència» sí que es permet l’ús de drons sense autorització judicial. «Amb un atemptat podríem enviar directament l’aeronau i després ja legalitzes aquestes imatges amb caràcter d’urgència», apunta Avelí Garcia.

El 31 de desembre, l’Agència Europea de la Seguretat Aèria (EASA) va engegar una nova normativa comunitària en l’ús recreatiu de drons, que exclou les forces i cossos de seguretat de l’Estat. El seu ús policial queda recollit al reial decret 1036/2017, que estableix que qui autoritza les operacions amb l’aeronau són els mateixos organismes públics que regulen el cos. «El problema és la falta de transparència d’aquesta normativa», adverteix Karlos Castilla, professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). «Els protocols d’actuació són tan ambigus que donen molt marge».

El desplegament d’aquestes naus i els seus protocols d’acció varien en funció de cada cos. «Cada ciutat és una història diferent, perquè depèn de les restriccions del seu espai aeri», assenyala Arteaga. Així, l’altura a la qual poden volar no és la mateixa en un espai pròxim a aeroports, com Barcelona, que en altres zones sense limitacions, com Matadepera. En qualsevol cas, aquest marc d’acció ha de ser aprovat per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

Registre d’imatges

El registre d’imatges dels drons està regulada per la llei orgànica 3/2018, que es va passar després que la Unió Europea aprovés el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR). Aquest marc estableix el dret dels ciutadans a donar el seu consentiment per a la recopilació i processament de les seves dades personals. El protocol policial estableix que per gravar es requereix una autorització de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i de la Conselleria d’Interior, «perquè es faci un ús respectuós amb la intimitat de les persones afectades», assenyala Santiago Farré, responsable de l’assessoria jurídica de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Les imatges registrades han de ser encriptades per enviar-se al control central, cosa que en garanteix la privacitat.

¿Què passa amb aquestes imatges? «Només es grava si el pilot detecta que s’està cometent una infracció», apunta Bielsa. «Quan capten actes delictius es judicialitzen; si es tracta de qüestions administratives no penals, com gent que fa ‘botellon’, les imatges poden servir per complementar l’atestat», explica el comissari Joan Carles Molinero, portaveu dels Mossos d’Esquadra. Si no se’n deriven responsabilitats legals, el termini màxim de conservació de les imatges és de 30 dies.

Actualment s’està tramitant una proposta de llei orgànica que regula el tractament de dades personals per part dels cossos policials de l’Estat amb finalitats de seguretat pública. El text impulsat pel Govern inclou sancions d’entre 6.000 i 240.000 euros per a qui incompleixi els preceptes que garanteixen un ús que no violi la intimitat dels ciutadans.

Potencials riscos

Experts legals veuen amb certa preocupació el tracte de les imatges captades. «És un mitjà molt intrusiu, té un potencial impacte en la privacitat molt més gran que una càmera fixa al carrer», assenyala l’advocat David Maeztu. Farré, no obstant, assenyala que la captació d’imatges amb dron és «menys invasiva» i que no han rebut cap denúncia sobre un mal ús.

Notícies relacionades

Un informe de l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE) publicat el maig assenyalava com a «principal amenaça» dels drons el seu ús per al «control social». A França, la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats (CNIL) va sancionar el Ministeri de l’Interior el gener passat per utilitzar les aeronaus de forma il·legal per vigilar manifestacions civils i violar les lleis al registrar i processar dades personals, cosa que ha portat a congelació el seu ús a tot el país. Malgrat aquesta advertència, Pérez Arteaga descarta que aquesta situació d’abús succeeixi aquí. «Els nostres protocols d’usos són molt més restrictius», apunta.

Un altre dels temors és que es normalitzi la incorporació de càmeres tèrmiques o de reconeixement facial. L’ús de dades biomètriques està actualment prohibit, però hi ha excepcions, com la de protegir la salut pública. Per això, l’any passat es van poder desplegar drons que mesuraven la temperatura corporal de la gent. Preguntats per l’adopció aèria de sistemes de reconeixement facial, els responsables dels Mossos no descarten un possible ús, sempre que estigui «acompanyat per la legislació».