La venda de bicicletes a Espanya es va disparar un 24% durant el 2020

L’any de la Covid serà també l’any en què la bicicleta va tenir un gran èxit de vendes a Espanya. Les causes són diverses i previsibles, perquè molts dels nous ciclistes de ciutat eren abans usuaris del transport públic, que a poc a poc es va sacsejant l’estigma de la inseguretat sanitària, i perquè els ajuntaments han posat més i millors alfombres perquè la mobilitat sostenible sigui també segura. Durant el 2020 es van vendre més d’1,5 milions de bicis, xifra a la qual mai s’havia arribat abans, amb un increment també rècord respecte al 2019: un 24,1% més. Es van estirar sobretot els models elèctrics (+48,9%) i els urbans (+46,4%). Tot això, malgrat que la subvenció pública per a la bicicleta continua sent gairebé inexistent mentre sí que s’incentiva el cotxe elèctric, a diferència del que passa a la resta d’Europa.

La presentació de les dades ha corregut aquest dijous a compte de l’Associació de Marques i Bicicletes d’Espanya (AMBE), que s’encarrega de recollir tota la informació que al llarg de l’any li fan arribar les botigues associades. Un sector, per cert, que genera 22.572 llocs de treball directes amb 2.981 botigues repartides per tot Espanya, 30 inaugurades durant el 2020. Tindrà molt a veure en tot això, a més de la crisi del bus i el metro, que moltes ciutats i pobles hagin intensificat la instal·lació d’infraestructura ciclista, ja sigui provisional o definitiva, per garantir en la mesura possible la seguretat dels usuaris. És, de fet, un dels reptes del mitjà: aconseguir que el ‘boom’ del ciclisme es converteixi en una cosa estructural i que transcendeixi al moment conjuntural. Les xifres del 2021 sembla que van en aquest sentit. Segons AMBE, aquest 2021 hi ha moltes botigues que ja han venut més bicis que en tot el 2019.

‘Rànquing’ de vendes

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La facturació és un altre indicador de com de disparat està el sector. Es van superar els 2.607 milions, gairebé un 40% més que l’any anterior. La diferència respecte al creixement del nombre d’unitats s’explica per l’augment de les bicis elèctriques, substancialment més cares que les mecàniques, amb un preu mitjà de 2.648 euros, per 738 euros les de muntanya o els 1.934 euros de les de carretera. Les que incorporen bateria han sigut les que més diners han generat per primera vegada, i han superat les fins ara imbatibles ‘bicicletes de muntanya’. Caldria veure, no obstant, i això és una cosa que AMBE no té identificat però espera poder fer-ho en futur, quantes de les elèctriques eren de muntanya o quantes de ciutat, detall que podria tornar les coses a una certa normalitat.

Jesús Freire, secretari general d’AMBE, a preguntes dels periodistes, ha lamentat que Espanya no estigui al nivell d’altres països a nivell de foment de la mobilitat ciclista. La Federació Europea de Ciclisme, ha explicat, va detallar que a Europa hi ha prop de 300 iniciatives per incentivar la compra d’una bicicleta elèctrica, el preu de la qual és l’obstacle principal de molt usuaris potencials. Itàlia, per exemple, va llançar un paquet d’ajudes per valor de 130 milions d’euros. Al nostre país, que hi hagi constància, només hi ha ajudes per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ens Basc de l’Energia. Fins i tot el Marroc, ha assenyalat Freire, té fons per a aquest sector. «Treballem perquè se solucioni aquesta anomalia», ha afirmat, en presència d’Ángeles Marín, directora de l’Estratègia de Mobilitat i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, que en la seva intervenció no ha fet cap menció a l’assumpte.