¿Adeu a les mascaretes? Cinc experts reflexionen sobre el futur d’aquesta mesura a Espanya

L’epidemiòleg Javier del Águila recorda que la clau de les mascaretes és que «en un context en què no sempre saps qui està infectat i qui no, el fet que tots utilitzem mascaretes és una mesura de protecció col·lectiva». A curt termini, explica, relaxar l’ús d’aquestes peces sanitàries només serà possible si es mantenen totes les altres mesures de prevenció, com el rentat de mans, la distància de seguretat i el sistema de rastreig de casos. Del Águila apunta que quan la incidència estigui per sota de 50 casos cada 100.000 habitants seria un bon moment per relaxar l’ús de mascaretes en exteriors. Això sí, el salubrista esgrimeix que «el final de les mascaretes ha d’anar acompanyat d’un seguiment epidemiològic sobre què passa després per veure si, eventualment, caldria fer marxa enrere».

Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebrón, argumenta que estem davant una «situació epidemiològica bona», en què «podem obrir el debat sobre el final de les mascaretes». Això sí, l’expert argumenta que, a la pràctica, el relaxament en l’ús de mascaretes encara tardarà unes setmanes. «No parlem que demà mateix s’eliminarà el seu ús, sinó que, si tot va bé, en qüestió de tres o cinc setmanes ja tindrem un panorama més favorable per començar aquesta desescalada», explica Almirall en declaracions a aquest diari. L’epidemiòleg pronostica que, si tot continua com ara, hi haurà comunitats autònomes que podran relaxar aquesta mesura en espais exteriors entre mitjans i finals de juny.

Oscar Zurriaga, vicepresident de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), apunta un panorama molt menys optimista. «La situació epidemiològica canvia radicalment d’una comunitat a l’altra, i encara n’hi ha moltes que estan per sobre d’una incidència acumulada de 140», recorda. L’especialista recorda que, segons recullen els últims butlletins sanitaris, encara hi ha més de 5.950 pacients ingressats amb Covid-19, les ucis atenen més de 1.690 malalts per coronavirus i, en general, el sistema sanitari continua estant al límit per aquesta malaltia. I aquesta, segons apunta Zurriaga, no és una situació favorable per començar la desescalada de la mascareta. «No és el moment d’obrir aquest debat. Cal esperar que el nivell de cobertura vacunal sigui més gran», esgrimeix el portaveu de la SEE.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Clara Prats, investigadora del Grup de biologia computacional i sistemes (Biocomsc-UPC), també apunta la campanya de vacunació com a indicador clau per a la desescalada de les mesures anti-Covid. L’experta suggereix fixar-se en dos paràmetres; la cobertura vacunal i la incidència acumulada. Seguint aquesta guia, Prats apunta que «quan un 80% dels majors de 60 i el 40% dels majors de 50 estiguin vacunats amb almenys una dosi llavors sí que podrien començar a relaxar-se mesures». Aleshores, tot apunta que la incidència acumulada també haurà baixat considerablement (i probablement estarà per sota de 100 casos per cada 100.000 habitants). Tot i així, la biofísica recorda que «els indicadors ja no signifiquen el mateix, perquè sigui quina sigui la circulació del virus, la població que potencialment desenvoluparia una forma greu de la malaltia ja està protegida».

Rafael M. Ortí Lucas, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), recorda que el debat sobre el final de la mascareta ve de lluny. Fa ja un mes que als Estats Units, Regne Unit, Israel, entre d’altres, s’ha començat a relaxar aquesta mesura en determinats espais. Ortí apunta que, en el cas espanyol, caldria modular l’ús de mascareta en funció de la incidència acumulada. Si aquest indicador se situa per sota de 25 casos cada 100.000 habitants i, al seu torn, els altres números mostren que l’epidèmia està a la baixa, es podria plantejar un ús de mascaretes menys restrictiu. «Al País Valencià, per exemple, hi ha al voltant de 250 pobles i diverses comarques en 0 d’incidència», exemplifica. Tot i així, Ortí pronostica que el final de les mascaretes no només estarà dictat per criteris sanitaris. «És probable que la pressió econòmica social i política influeixi a la presa de decisions. Les zones turístiques seran les primeres a pressionar per eliminar les restriccions de mascaretes», argumenta.