El Congrés aprova la ‘llei Rhodes’, que amplia la prescripció dels abusos sexuals

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb un ampli consens la llei de protecció a la infància davant la violència, coneguda com a ‘llei Rhodes’ (amb referència al pianista que va patir abusos sexuals quan era niño),que inclou mesures de prevenció innovadores, estableix el deure de denunciar i que la prescripció dels delictes d’abusos sexuals comenci a comptar quan la víctima tingui 35 anys i no 18 com ara, per evitar l’arxiu de moltes denúncies.

La norma comptarà amb un finançament de 70 milions d’euros, segons ha anunciat la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que ha qualificat la nova legislació de «fita» en la protecció dels drets de la infància. Segons la seva opinió, la nova llei situa Espanya «a l’avantguarda» internacional en aquesta matèria.

La situació a Ceuta

Tot i que la primera vegada que la ‘llei Rhodes’ es va debatre en el ple del Congrés diversos partits nacionalistes no hi van votar ‘sí’ per qüestions competencials, la situació s’ha solucionat al Senat, per la qual cosa l’aprovació definitiva a les Corts ha aconseguit un recolzament majoritari. L’única veu discordant l’ha posat la diputada de Vox Teresa López, que ha batejat la norma com a ‘llei Herodes’ en al·lusió al rei que va ordenar matar tots els nens de Judea. «Les seves lleis són atroces», ha sentenciat, a més d’aprofitar la intervenció per referir-se a «la invasió de Ceuta» per part del Marroc.

«És una gran falta d’humanitat que, mentre aprovem aquesta llei, tornem en calent nens que arriben exhaustos a l’Estat espanyol», ha retret al seu torn la diputada d’ERC, María Carvalho.

Si bé, malgrat el recolzament en termes generals a la norma, alguns grups han rebutjat certs punts del text legislatiu. L’oposició més gran s’ha dirigit a l’article 39, que atorga la condició d’agents de l’autoritat als funcionaris públics, una cosa que, segons han alertat diverses formacions i les oenagés d’infància, pot provocar «situacions arbitràries».

La tramitació

La llei amplia la definició de violència, persegueix delictes comesos a través d’internet, crea unitats especialitzades en les forces i cossos de seguretat, un registre central d’informació, un coordinador de benestar i protecció als centres educatius i impulsa la formació per a jutges i fiscals.

Al seu pas pel Senat, ha incorporat la prohibició de realitzar nus integrals o exploracions genitals en les proves per determinar l’edat dels menors no acompanyats i la imposició que es demani permís als progenitors a l’hora de difondre imatges de nens assassinats, per evitar que a les xarxes socials o internet es danyi l’honor d’aquests menors i les seves famílies.

Notícies relacionades

Les sis claus de la ‘llei Rhodes’ contra el maltractament infantil que s’aprova aquest dijous

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

I a la Cambra Baixa va quedar reconegut el dret dels nens a ser escoltats al llarg de tot el procés i es van eliminar plantejaments sense base científica, com l’anomenada síndrome d’alienació parental, que pressuposa que la mare ha manipulat el fill contra el pare.

La llei inclou, a més, la suspensió del règim de visites quan es dicti una ordre de protecció per violència de gènere o hi hagi indicis que els fills han presenciat o sofert maltractament.