Mort a Elx

Mor d’un infart cerebral vuit dies després de rebre la vacuna d’AstraZeneca

La família assegura que després d’inocular-se la dosi l’afectat va començar a trobar-se malament amb fortes punxades per diverses parts del cos

Mor d’un infart cerebral vuit dies després de rebre la vacuna d’AstraZeneca
3
Es llegeix en minuts

Un il·licità de 64 anys mor d’un infart cerebral vuit dies després de rebre la vacuna d’AstraZeneca contra el coronavirus. La família del difunt atribueix que les complicacions han pogut estar relacionades amb la inoculació de la dosi tot i que exposen que els metges li van assegurar que la vacunació no suposaria riscos, malgrat la patologia que arrossegava el Juan Carlos, una malaltia pulmonar inflamatòria crònica coneguda com a EPOC.

Dos dies després que li subministressin la dosi va patir una aneurisma, malaltia cerebrovascular que afavoreix les trombosis i que poden derivar en una embòlia cerebral.

Fonts pròximes a la direcció de l’hospital apunten que no poden fer cap declaració sobre aquest cas particular per tractar-se d’informació confidencial.

Fins ara no hi ha una evidència científica clara que relacioni el risc de trombosi i més complicacions cerebrals amb la vacuna d’AstraZeneca. La mateixa Societat Espanyola de Trombosis explicava que el risc de trombes és molt més gran si es contrau el virus que amb la dosi i arriba al 5% dels hospitalitzats. De la mateixa manera, l’Agència Europea del Medicament apuntava que la incidència de trombes es dona entre 0,65 casos per cada 100.000 habitants que es vacunen.

Malgrat aquestes remotes xifres, la família del Juan Carlos tem que la vacuna estigués relacionada amb la seva mort. Tal com relata el seu entorn, aquest usuari va acudir a vacunar-se el 6 d’abril passat al poliesportiu El Toscar d’Elx passades les 17 hores. Segons explica la seva filla, Jimena Martínez, el seu pare va trucar diverses vegades al seu centre de salut perquè li expliquessin si hi havia contraindicacions i li van indicar que en el punt de vacunació el personal li explicaria. Segons relata aquesta familiar, no van apreciar que hi hagués problemes per a la injecció.

Aquella mateixa matinada el seu pare es va aixecar de matinada amb forts mals de cap i va prendre paracetamol com li havien recomanat, assegura. L’endemà, dimecres, va començar a notar de forma intermitent diverses punxades a diverses parts del cos com el pulmó, el cor, els ronyons o el cap, tot i que tal com relata la familiar els dolors van cessar.

Un dia més tard, dijous, quan va acudir a la seva feina, en una empresa local d’electromecànica, es va desmaiar i va acabar vomitant, explica la seva filla. Llavors els companys de la feina van avisar a emergències i un SAMU el va desplaçar a Urgències de l’Hospital General d’Elx, i es trobava conscient.

L’informe mèdic facilitat apunta que una vegada arriba a l’hospital se li realitza un TAC i es detecta «HSA suggestiva de ruptura aneurismàtica», és a dir, sagnat a la zona compresa entre el cervell i els prims teixits que el cobreixen.

El divendres 9 d’abril va ser traslladat a l’uci de l’Hospital General d’Alacant per fer-li més proves específiques i controlar-li la coagulació de la sang. Tot i que semblava estabilitzar-se al matí següent la medicació que li estaven subministrant no feia efecte. Els van comunicar que havien aparegut alguns trombes al cap, segons relata l’entorn familiar.

El seu estat era tan crític que no es va autoritzar cap altra intervenció i tres dies més tard va morir per mort encefàlica. També li van observar signes d’edema cerebral, per la qual cosa va augmentar la pressió a l’interior del crani i li va originar falta d’oxigenació i degeneració cel·lular.

Notícies relacionades

L’entorn familiar apunta a aquest diari que se sent impotent per la forma en què s’han desenvolupat els esdeveniments. Temen que la vacuna li ocasionés efectes que van derivar en la mort, ja que asseguren que mai abans que se li subministrés la dosi havia manifestat problemes similars. De moment no pretenen emprendre accions legals. «Diners no en volem perquè una persona no tornarà, només volem que se sàpiga, que s’investigui més la vacuna o que mirin més els historials de la gent», postil·la Jimena Martínez.

Trombes en 0,65 casos per cada 100.000 habitants

L’Agència Europea del Medicament apunta que el risc de patir trombes per la vacuna d’AstraZeneca s’ha de continuar documentant tot i que per ara només s’han donat 0,65 casos per cada 100.000 habitants. A la província, si es confirma la relació, el cas de l’home d’Elx seria el segon, per la qual cosa donen la veu d’alarma després que es registressin trombes en un treballador de la presó de Villena.

Temes:

Coronavirus